Mes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Mesos» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Mesos (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb Més.

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura vint-i-nou dies i mig. En un any hi ha dotze lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta. Cada mes agrupa un mínim de quatre setmanes.

El mes en astronomia[modifica | modifica el codi]

El mes és una unitat de temps, usada en el calendari que és el període que triga la Lluna a donar una revolució al voltant de la Terra. El moviment de la Lluna en la seva òrbita és molt complicat i el seu període no és constant. És més, en moltes cultures (calendari hebreu i calendari musulmà) el principi del mes coincideix amb la primera aparició del creixent lunar Lluna nova després de l'ocàs damunt de l'horitzó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la longitud geogràfica exacta així com la latitud, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent no poden predir-se el principi i longituds de mesos en estos calendaris amb precisió. La majoria dels jueus segueixen un calendari precalculat.

Concepcions de mes[modifica | modifica el codi]

Mes sinòdic[modifica | modifica el codi]

El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de fase de la lluna. És el període de temps perquè la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase, val ~29.53 dies. La causa de les fases de la Lluna és que veiem la part de la Lluna que s'il·lumina pel Sol i això depèn de la seva posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este període més llarg s'anomena sinòdic . A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies. De les excavacions els investigadors han deduït que els nostres avantpassats comptaven el temps usant les fases de la Lluna ja en el paleolític. El mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.

Mes sideral[modifica | modifica el codi]

El període real de l'òrbita de la Lluna, prenent com a referència les estreles fixes s'anomena mes sideral, perquè és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'esfera celeste. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de mes ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia, i Xina de la manera següent: ells van dividir el cel en vint-i-vuit parts, caracteritzant una constel·lació, durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.

Mes tròpic[modifica | modifica el codi]

És costum especificar posicions de cossos celestials amb respecte equinocci vernal. A causa de precessió dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Així el mes tròpic és lleugerament més curt que el mes sideral.

Mes anomalístic[modifica | modifica el codi]

Com totes les òrbites, l'òrbita de la Lluna és una el·lipse en compte d'un cercle. Tanmateix, l'orientació (així com la forma) d'esta òrbita no és fix. En particular, la posició dels punts extrems (la línia dels àpsides: perigeu i apogeu), dóna una volta en aproximadament nou anys. La Lluna empra més temps a passar pel mateix àpside perquè aquest es va mou cap avant durant la revolució. Aquest període més llarg s'anomena mes anomalístic , i té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/2 dies. El diàmetre de la Lluna varia amb aquest període, i per consegüent este tipus de mes té alguna rellevància per a la predicció dels eclipsis (veure Saros) on la magnitud, duració, i aparença depenen en el diàmetre exacte de la Lluna.

Mes draconític[modifica | modifica el codi]

L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de l'eclíptica: té una inclinació d'uns cinc graus. La línia d'intersecció d'este pla amb l'eclíptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els nodes ascendent i node descendent. Estos nodes no són fixos sinó que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és novament més curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): açò s'anomena el mes draconític mes que té una longitud mitjana d'uns 27 1/5 dies. És important per a predir els eclipsis: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una línia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclíptica, mentre la Lluna segueix la seva pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una línia quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és a dir quan està prop d'un dels nodes. El terme draconític es refereix al drac mitològic que viu en els nodes i regularment “es menja” el Sol o Lluna durant l'eclipsi.

Les longituds dels mesos astronòmics[modifica | modifica el codi]

La duració mitjana dels diferents mesos lunars no és constant. Així junt amb la llista, es dóna la seva variació lineal secular.

Vàlid per a l'època 2000 (1 gener. 2000 12:00 Temps d'efemèrides):[1]

Mes sinòdic 29,530588853 + 0,000000002162 dies
Mes sideral 27,321661547 + 0,000000001857 dies
Mes tròpic 27,321582241 + 0,000000001506 dies
Mes anomalístic 27,554549878 - 0,000000010390 dies
Mes draconític 27,212220817 + 0.000000003833 dies

El mes en el calendari gregorià[modifica | modifica el codi]

Tant en el Calendari Gregorià, com en el Calendari julià, l'any té dotze mesos. En català, cada un d'aquests mesos té un nom d'origen llatí:

Mes Dies Nom original
Gener 31 (XI) Ianuarius (de Janus, Déu de les portes)
Febrer 28 (o 29) (XII) Februarius (de Februus, antic Déu etrusc)
Març 31 (I) Mars (de Mars, Déu de la guerra)
Abril 30 (II) Aprilis (d'Apru, deessa etrusca)
Maig 31 (III) Maius (de Maia, deessa floral)
Juny 30 (IV) Iunius (de Juno, deesa del matrimoni)
Juliol 31 (V) Quintilis (cinquè mes) i Iulius (en honor a Juli Cèsar)
Agost 31 (VI) Sextilis (sisè mes) i Augustus (en honor a August)
Setembre 30 (VII) September (setè mes)
Octubre 31 (VIII) October (vuitè mes)
Novembre 30 (XIX) November (novè mes)
Desembre 31 (X) December (desè mes)
Al capdamunt de l'artell: 31 dies.
Entre els artells: 30 dies (excepte febrer).

El mes de febrer té 29 dies en els anys de traspàs: un de cada quatre anys té 366 dies, tret d'un de cada 100, tot i que cada 400 anys no es té en compte aquesta última excepció. Aquests ajustaments es fan per tal d'ajustar el calendari amb les estacions.

Un codi mnemotècnic per recordar les longituds dels mesos és sostindre els seus dos punys amb el nuc de l'índex de la seva mà esquerra contra el nuc de l'índex de la seva mà dreta. Llavors, començant amb gener i el nuc xicotet de la seva mà esquerra, el nuc representa un mes de 31 dies, i l'espai entre nuc i nuc representa un mes curt. Aquest codi mnemotècnic ha estat ensenyat als prescolars durant dècades per aprendre la durada dels mesos.[2][3]

Els noms dels mesos[modifica | modifica el codi]

Febrer, juliol i agost,
una qüestió de vanitat
La reforma de Juli Cèsar (Calendari Julià) va acordar que l'any tingués 12 mesos: els parells tindrien 30 dies (abril, juny, sisè, vuitè i desè) i 31 els senars (març, maig, cinquè, setè, novè i gener). Al final d'any es van incorporar dos mesos, gener i febrer, convertint aquest en l'últim mes regular l'any i en l'excepció, ja que constaria de tan sols 29 dies. D'aquesta manera es completaven els 365 dies que componien l'any.

Però aviat arribarien els canvis, ja que Cèsar va tenir l'honor de posar-li el seu nom al cinquè mes (de 31 dies) i el va designar juliol.

El seu successor, i fill adoptiu, Octavi August, donaria el nom d'agost al sisè mes (de 30 dies). Per satisfer la seva vanitat i que el seu mes tingués els mateixos dies que el de Cèsar, va ser necessari realitzar un ball de xifres: es va afegir un dia a agost robat de l'últim mes, que no era altre que febrer. Així és com va passar a tenir 28 dies. La resta de mesos també van patir canvis, ja que hi havia tres seguits amb 31 dies (juliol, agost, setembre); finalment setembre i novembre es van quedar amb 30, i octubre i desembre amb 31.

  • Gener (en llatí Ianuarius) El nom procedeix de Janus, el déu romà de les portes i els començaments. A l'antic calendari romà, Gener era l'onzè mes de l'any. Al segle I aC, amb el Calendari Julià, va passar a ser considerat com el primer mes. L'1 de gener, els romans oferien sacrificis a Janus perquè donés un bon començament al nou any.
  • Febrer (en llatí Februarius) El nom prové de la paraula llatina februar, que es referia als festivals de la purificació que se celebraven a l'antiga Roma durant aquest mes.
  • Març (en llatí Martius): Per als antics romans, essencialment guerrers, aquest mes consagrat al déu de la guerra, Mart, era el primer de l'any, va ser amb el Calendari Julià, quan es va establir que gener seria el primer mes de l'any, quan març va passar a ser el tercer.
  • Abril (en llatí Aprilis): El nom d'aquest mes es deriva de la paraula llatina aperire que significa "obrir". Els romans van triar el nom d'abril probablement perquè començava l'estació en què la naturalesa començava de nou a "obrir-se".
  • Maig (en llatí Maius): Era el tercer mes a l'antic calendari romà i tradicionalment s'accepta que deu el seu nom a Maia, la deessa romana de la primavera i els cultius. Les celebracions en honor de Flora, la deessa de les flors, arribaven el seu punt culminant a l'antiga Roma l'1 de maig.
  • Juny (en llatí Iunius): Hi ha diferents versions sobre l'etimologia del mes de juny. Alguns historiadors pensen que el nom d'aquest mes prové del nom de la deessa romana Juno, la deessa del matrimoni. Altres autors proposen, en canvi, que l'origen del nom d'aquest mes prové de la paraula llatina iuniores (joves) en oposició a maiores (majors) per al mes de maig, quedant així els dos mesos dedicats a la joventut i a la vellesa respectivament.
  • Juliol (Quintilis): Era el cinquè mes de l'any en el calendari romà primitiu i per això va ser anomenat Quintilis, o cinquè mes, pels romans. Va ser el mes en què va néixer Juli Cèsar, i en el 44 aC, any del seu assassinat, el mes va rebre el nom de juliol en el seu honor.
  • Agost (Sextilis): Com que era el sisè mes del calendari romà, que comença al març, va ser originalment anomenat Sextilis (en llatí, sextus, que vol dir "sisè"). Se li va donar el nom d'agost en honor a l'emperador romà Cèsar Octavi August.
  • Setembre (September): Era el setè mes del calendari romà i rep el nom de la paraula llatina septem, que significa "set".
  • Octubre (October): Octubre era el vuitè mes de l'antic calendari romà (en llatí octo, que significa "vuit").
  • Novembre (November): Entre els romans era el novè mes de l'any (en llatí, novem).
  • Desembre (December): Desembre era el desè mes (en llatí, decem, significa "deu") en el calendari romà.

El mes hebreu[modifica | modifica el codi]

Segons el calendari hebreu els anys poden tenir 12 o 13 mesos, que reben els noms de:

  1. Nisan
  2. Iyyar
  3. Sivan
  4. Tammuz
  5. Av
  6. Elul
  7. Tishri
  8. Heshvan
  9. Kislev
  10. Tevet
  11. Shevat
  12. Adar1 (afegit quan té 13 mesos)
  13. Adar2 (simplificat a Adar quan l'any té 12 mesos)

El mes persa[modifica | modifica el codi]

El calendari persa contempla també 12 mesos, que reben els següents noms:

  1. Farvardin (فروردین)
  2. Ordibehesht (اردیبهشت)
  3. Khordad (خرداد)
  4. Tir (تیر)
  5. Mordad (مرداد)
  6. Shahrivar (شهریور)
  7. Mehr (مهر)
  8. Aban (آبان)
  9. Azar (آذر)
  10. Dey (دی)
  11. Bahman (بهمن)
  12. Esfand (اسفند)

El mes islàmic[modifica | modifica el codi]

El calendari islàmic també contempla 12 mesos, essent el més important el Ramadà

  1. Muharram محرّم
  2. Safar صفر
  3. Rabi`-ul-Awwal (Rabi' I) ربيع الأول
  4. Rabi`-ul-Akhir (Rabi' II) ربيع الآخر أو ربيع الثاني
  5. Jumaada-ul-Awwal (Jumaada I) جمادى الأول
  6. Jumaada-ul-Akhir (Jumaada II) جمادى الآخر أو جمادى الثاني
  7. Rajab رجب
  8. Sha'aban شعبان
  9. Ramadà رمضان
  10. Shawwal شوّال
  11. Dhul Qadah ذو القعدة
  12. Dhul Hijja ذو الحجة

El mes republicà[modifica | modifica el codi]

La Revolució Francesa va promoure un nou calendari, on els mesos tenien tots 30 dies:

  1. Veremari
  2. Brumari
  3. Frimari
  4. Nivós
  5. Pluviós
  6. Ventós
  7. Germinal
  8. Floreal
  9. Pradal
  10. Messidor
  11. Termidor
  12. Fructidor

El calendari "dels quaranta dies"[modifica | modifica el codi]

Gran part de les festes i cicles litúrgics s'estableixen tenint en compte les efemèrides solars (Nadal, Nit de Sant Joan, sant Josep), la combinació d'aquestes amb el cicle lunar (Pasqua) o el cicle lunar en exclusiva (Ramadà). Però hi ha altres, i també cicles litúrgics o festius, que s'estableixen basant-se en un nombre particular, el 40, en tant que duren 40 dies o se celebren 40 dies abans o després d'alguna altra efemèride particular. El 40 apareix com a referent en nombroses manifestacions culturals relatives a la mesura del temps, generalment associat a períodes d'espera o l'anunci de canvis.[4]

40 dies data Festivitat Altres festes
... Després de Nadal
(immediatament després del solstici d'hivern)
2 de febrer La Candelera Aquelarre de bruixes a l'antiga Britània
... Després de l'equinocci de primavera 1 de maig Les creus de maig Festival de Beltane en els pobles celtes

Nit de Walpurgis (Alemanya)
Aquelarres de bruixes a l'antiga Britània

... Abans del diumenge de Pasqua
(l'anterior a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera)
Variable
(segons el cicle pasqual)
Dimecres de Cendra
(inici de la Quaresma)
La setmana d'abans: carnaval

El diumenge posterior al dimecres de cendra: diumenge de pinyata

El temps que dura la quaresma (paraula que prové del llatí Quadragesima, que vol dir quaranta, realment són 46 dies naturals, encara que, com es tracta de dies de dejuni i els diumenges no compten, el total queda reduït a 40 dies) Variable
(segons el cicle pasqual)
En acabar, diumenge de rams i Setmana Santa

En acabar la setmana santa: diumenge de Pasqua (florida)
Sant Vicenç (processó de l'extremunció): vuit dies després del diumenge de Pasqua
Santa Faç (Alacant): dijous posterior a Sant Vicenç
Pentecosta o Pasqua granada: set setmanes després de la Pasqua (florida) (Deuteronomi 16/10; Números 28.26), és a dir, cinquanta dies després si incloem el mateix diumenge de Pasqua, d'on li ve el nom grec de la Pentecosta; antigament se celebrava per commemorar el final de la recollida de l'ordi (d'aquí el nom de Pasqua granada)
Corpus Christi: dijous següent a Pentecosta
Trinitat: diumenge anterior a Corpus Christi

... Després del dissabte de glòria Variable
(segons el cicle pasqual)
L'Ascensió
(sempre en dijous)
... Del solstici d'estiu 2 d'agost Aquelarre de bruixes a l'antiga Britània
... Després de l'equinocci de la tardor 1 de novembre Tots Sants Aquelarre de bruixes a l'antiga Britània

Hallowe'en als Estats Units d'Amèrica
Samhain celta

El 40 un referent cultural
EL 40 és un nombre que apareix sovint en múltiples manifestacions i referents culturals.

Així, per exemple, llegim a la Bíblia que van ser 40 els dies que va durar el diluvi (Gènesi 7:17), que Jesús va passar 40 dies al desert (Lluc 5,1-13; Marc 1,12-13; Mateu 5,1-11) i els israelites 40 anys al Sinaí (Deuteronomi 1).

El 40 també és present en diverses manifestacions litúrgiques, com les 40 hores, exercici de pietat tradicional catòlica en record de les hores passades per Jesús dins el sepulcre i consistent en l'adoració durant aquest temps del Santíssim sagrament.

Per la seva banda, la tradició musulmana afirma que l'ànima del difunt ha d'esperar 40 dies per ser jutjada i arribar al paradís, i és a partir de llavors quan els familiars poden visitar la tomba.

Però les tradicions associades al 40 no són només de caràcter religiós. Així, per exemple, s'estableixen amb freqüència períodes d'espera de 40 dies, anomenats quarantenes, tant per a la prevenció de contagis com per a la regeneració dels teixits després del part (amb la consegüent abstinència sexual durant aquest període)

i també es present en diferents refranys i dites per exemple:

Si plou a Sant Marc, quaranta dies de fang,

Quan plou per l'Ascensió, plouen quaranta dies més; un dia sí, un dia no,

Quan plou per Sant Medard (8 de juny) plou quaranta dies massa tard , etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Derived from ELP2000-85: M. Chapront-Touzé, J. Chapront (1991): Lunar tables and programs from 4000 B. C. to A. D. 8000. Willmann-Bell, Richmond VA; ISBN 0-943396-33-6
  2. Days in each Month - Mnemonics to improve memory
  3. The Boy Mechanic: A Handy Calendar (1913) from Project Gutenberg
  4. Daniel Climent,el calendari de "40 dies" (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mes Modifica l'enllaç a Wikidata