Regolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Empremta humana a la regolita lunar durant la missió Apollo 11 (juny 1969)

La regolita és una capa de predruscall en part descomposts damunt la roca mare[1][2] o un altre substrat més coherent i dur.[3] És el mantell de material no consolidat a la superfície d'un planeta o d'un asteroide: les coses soltes o polsoses que es troben damunt la roca sòlida.[4] És el resultat de la meteorització d'un substrat rocós. Pot prendre la forma d'una pols molt fina fins a grava més gruixuda o d'una mescla.

A la Terra, la regolita està composta de tres capes: una zona d'alteració mecànica i química damunt la roca mare, cobert d'una zona de modificació bioquímica i finalment la zona d'enriquiment orgànic. El sòl és limitat a les dues capes superiors: la de modificació bioquímica i d'enriquiment orgànic.[5][4] El mantell de regolita pot variar, però cobreix 90% de la superfície de la Terra, la roca mare només aflora en crestes, cingles, deserts o regions àrtiques.[6] Els materials que el formen són força heterogenis. El concepte de regolita es contraposa al d'un sòl veritable, on a l'heterogeneïtat s'hi afegeix la presència de la vida.

La descomposició de la capa superior de la roca mare és el resultat de factor mecànics (descompressió, termoclàstia, gelifracció…) i químics, i, en el cas de la Terra, factors bioquímics i biològics. En augmentar la superfície d'atac, la descomposició mecànica prepara el terreny per a l'acció química.[7]

Origen del mot[modifica]

Regolita és un mot científic compost de dues paraules del grec antic: rhegos (ῥῆγος), «manta, tapet», i lithos (λίθος), «roca, pedra».[8] El terme va ser proposat el 1897 per George P. Merrill.[9]

Referències[modifica]

  1. Vila, Marco Aurelio. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. 1. ed. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 192. ISBN 84-7283-400-X. 
  2. «Regolita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Diccionari de geografia física». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. 4,0 4,1 «Lunar Regolith Breccias and Fragmental Breccias» (en anglès). Washington University in St. Louis. [Consulta: 10 desembre 2021].
  5. Rosselló, Panareda & Pérez, 1998, p. 252.
  6. Rosselló, Panareda & Pérez, 1998, p. 250.
  7. Rosselló, Panareda & Pérez, 1998, p. 251.
  8. Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. Diccionari manual grec clàssic-català, 2011, p. 526 & 369. ISBN 978-84-7153-909-0. 
  9. Merrill, George P. A treatise on rocks, rock-weathering and soils (en anglès). Nova York; Londres: Macmillan Co., 1897. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regolita