Planeta

De Viquipèdia

Fila superior: Urà, Neptú; Fila central: Terra, l'estrella nana blanca Sirius B, Venus (a escala)

Fila superior: Mart i Mercuri; Fila inferior: la Lluna, planetes nans Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior.

Un planeta és un cos sense llum pròpia (que no és, per tant una estrella) que gira al voltant d'una estrella; que és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i que és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. Són planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà Neptú. No ho són Ceres que es considera un planeta nan, ni Plutó, considerat el paradigma dels planetes nans transneptunians molts dels quals encara sense nom.

El mot planeta, que significa errant, va ser utilitzat en l'antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament. Aquests astres eren el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.

Amb l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic (1543) (que té un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis.

L'any 1781 William Herschel va descobrir Urà, l'any 1846 Johann Galle va descobrir Neptú i l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plutó, que va ser considerat un planeta fins l'any 2006, any en què la Unió Astronomica Internacional canvià la definició de planeta i creà la classe d'objectes denominats planetes nans.

Actualment, els planetes que millor coneixem són els del nostre Sistema Solar que són vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a «planetes extrasolars». Són planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol.

L'any 1995, astrònoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Júpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys més tard, astrònoms nord-americans van descobrir dos planetes més grans que Júpiter a les òrbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Maioris i 70 Virginis.

[edita] Classificacions anteriors

La taula de sota llista cosos del Sistema Solar anteriorment considerats planetes:

[edita] Sistema solar

Els plenetes terrestres: Mercuri, Venus, Terra i Mart (a escala)

Els quatre gegants gasosos contra el Sol: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú (a escala)

D'acord amb la definició actual de la UAI, hi ha vuit planetes al sistema Solar. Per ordre de distància creixent al Sol, són:

1. Mercuri
2. Venus
3. Terra
4. Mart
5. Júpiter
6. Saturn
7. Urà
8. Neptú

Júpiter amb 318 masses terrestres és el més gran, mentre que Mercuri, amb 0,055 masses terrestres és el més petit.

Els planetes del Sistema Solar es poden dividir en categories basant-se en la seva composició:

• Rocosos: Planetes que són similars a la Terra, amb cosos bàsicament composts de roca: Mercuri, Venus, Terra i Mart.
• Gegants gasososs (Jovians): Planetes amb una composició de bàsicament de material gasós i que són significativament més massius que els terrestres: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú. Els gegants glaçats, que comprenen Urà i Nepú, són una sostsclasse de gegants gasosos, que es distingeixen dels gegants gasosos per la seva massa més petita, i per la depleció d'hidrogen i heli de les seves atmosferes, amb una proporció significativament alta de roca i gel.

[edita] Planetes nans

Article principal: Planeta nan

Abans de la decisió de l'agost del 2006, diversos objectes varen ser proposats per astrònoms com a planetes. Tanmateix el 2006 diversos d'aquests planetes varen ser reclassificats com a planetes nans, objectes diferents dels planetes. Actualment l'IAU reconeix cinc planetes nans en el Sistema Solar: Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris. Tant en el cinturó d'asteroides com en el cinturó de Kuiper hi ha un total de fins a una cinquantena d'objectes en consideració. I n'hi podria haver 200 per descobrir un cop el cinturó de Kuiper hagi estat completament explorat. Els planetes nans comparteixen moltes característiques amb els planetes, sent la principal diferència que no són dominants en les seves òrbites. Els seus atributs són:

Atributs del planeta nan

Nom	Diàmetre equatorial[c]	Massa[c]	Radi orbital (UA)	Període orbital (anys)	Inclinació a l'eclíptica (°)	Excentricitat orbital	Període de rotació (days)	Llunes	Anells	Atmosfera
Ceres	0,08	0,000 2	2,5–3,0	4,60	10,59	0,080	0,38	0	no	cap
Plutó	0,19	0,002 2	29,7–49,3	248,09	17,14	0,249	−6.39	3	no	temporal
Haumea	0,37×0,16	0,000 7	35,2–51,5	285,38	28,19	0,189	0,16	2
Makemake	~0,12	0,000 7	38,5–53,1	309,88	28,96	0,159	?	0	?	? [d]
Eris	0,19	0,002 5	37,8–97,6	~557	44,19	0,442	~0,3	1	?	? [d]
c Mesurat en relació a la Terra. d Se sospita que hi ha una atmosfera temporal, però no ha estat directament observat per ocultació estel·lar.

Per definició, tots els planetes nans són membres d'una població més gran. Ceres és el cos més gran del cinturó d'asteroides, mentre que Plutó i Makemake són membres del cinturó de Kuiper i Eris és un membre del disc dispers. Científics com Mike Brown creuen que hi poden haver una quarantena d'objectes transneptunians que es podrien classificar com a planetes nans sota la definició de la IAU.^[3]

[edita] Planetes interstel·lar

Article principal: Planeta interestel·lar

Diverses simulacions per ordinador de formació estel·lar i de sistemes planetaris han suggerit que alguns objectes de massa planetària serien expulsats a l'espai interestel·lar.^[4] Alguns científics han argumentat que aquests objectes itinerants s'haurien de classificar com a "planetes". Tanmateix, d'altres han suggerit que haurien de ser considerats estrelles de baixa massa.^[5] La comissió de la UAI per a la definició dels planetes extrasolars no hi ha pres posicions.

[edita] Termes derivats de planeta

Termes relacionats amb el terme "planeta" modern astronòmic, que són també un terme per a un objecte celestial.

[edita] Vegeu també

• Stellarium

[edita] Referències

1. ↑ «The Planet Hygea». spaceweather.com, 1849. [Consulta: 2008-04-18].
2. ↑ Hilton, James L.. «When did asteroids become minor planets?». U.S. Naval Observatory. [Consulta: 2008-05-08].
3. ↑ Amburn, Brad. «Behind the Pluto Mission: An Interview with Project Leader Alan Stern». Space.com, 2006-02-28. [Consulta: 2008-08-23].
4. ↑ Lissauer, J. J.. «Timescales for Planetary Accretion and the Structure of the Protoplanetary disk». Icarus, vol. 69, pàg. 249–265.
5. ↑ Luhman, K. L.; Adame, Lucía; D'Alessio, Paola; Calvet, Nuria. «Discovery of a Planetary-Mass Brown Dwarf with a Circumstellar Disk». Astrophysical Journal, vol. 635, pàg. L93.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Planeta

Hi ha una entrada sobre Planeta en el Viccionari, el diccionari lliure.

• The Planets (anglès)
• Lloc web de la Unió Astronòmica Internacional (anglès)
• Imatges del Sistema Solar (anglès)
• NASA Planet Quest – Exoplanet Exploration (anglès)
• Il·lustració que compara les mides dels planetes entre si, amb el Sol i altres estrelles (anglès)
• «IAU Press Releases since 1999 "The status of Pluto: A Clarification"». Arxivat de l'original en 2007-12-14. (anglès)
• "Regarding the criteria for planethood and proposed planetary classification schemes." (anglès) article de Stern i Levinson

...