Nicolau Copèrnic

De Viquipèdia

Nicolaus Copernicus

Nicolau Copèrnic
Naixement	19 de febrer de 1473 Toruń
Mort	24 de maig de 1543 Frombork (Frauenburg), Warmia, Regne de Polònia
Camp	Matemàtica, astronomia, Dret canònic, medicina
Universitat	Universitat de Cracòvia, Universitat de Bolonya, Universitat de Pàdua, Universitat de Ferrara
Conegut per	Heliocentrisme
Religió	Església Catòlica Romana
Signatura

Nicolau Copèrnic (Toruń,19 de febrer de 1473 - Frombork 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès. També conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Va ser el primer astrònom a formular un amplia cosmologia heliocèntrica, que va desplaçar a la Terra com a centre de l'univers. ^[1] El seu llibre de referència, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense posar la Terra en repòs en el centre de l'univers. El seu treball va estimular noves investigacions científiques, convertint-se en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució de Copèrnic.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com va donar les bases que permetrien a Isaac Newton culminar la revolució astronòmica —en passar d'un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Entre els grans polifacètics del Renaixement, Copèrnic va ser un matemàtic, astrònom, metge, políglota multilíngüe, ^[2] estudiós dels clàssics, traductor, artista, ^[3] clergue catòlic, jurista, governador, líder militar, diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps – Tot i això, va ser en aquest camp en el que va marcar una fita per la humanitat.

[edita] Vida

[edita] Família

Casa natal de Copèrnic a Toruń, Polònia

L'oncle de Copèrnic, Lluc Watzenrode

Nicolau Copèrnic va néixer el 19 de febrer 1473 en una casa del carrer de Santa Anna (avui carrer Copèrnic) a la ciutat de Toruń. Aquesta ciutat, situada al riu Vístula, des de la Segona Pau de Thorn (1466) era part de la Prússia Reial, una regió del Regne de Polònia. ^{[4] [5]}

Nicolau li varen posar el mateix nom del seu pare, qui cap el 1458 s'havia traslladat a Toruń Cracòvia, llavors la capital de Polònia, a la Petita Polònia. El pare era un ric comerciant de coure que s'havia convertit en un respectat ciutadà de Toruń. La mare de Nicolás, Barbara Watzenrode, havia nascut en una família de comerciants rics, que va ser part de la classe patrícia de la ciutat.

El pare de Nicolau va morir entre 1483 i 1485. Posteriorment, el seu oncle matern, Lluc Watzenrode (1447-1512), un canonge que més tard es convertiria en príncep-bisbe de Warmia, va prendre al jove Nicolau sota la seva protecció i va es va encarregar de la seva educació i el seu futur professional.

Nicolau era el menor de quatre fills. El seu germà Andreu es va convertir en un canonge Agustí a Frombork (Frauenburg). La seva germana Bàrbara (el nom de la seva mare) es va convertir en monja benedictina. La seva germana Katharina es va casar amb Barthel Gertner, un empresari i regidor de la ciutat.

Copèrnic mai no es va casar ni va tenir fills.

[edita] Nom

Monument a Toruń de Friedrich Tieck

Signatura de Nicolaus Coppernicus a l'elecció del bisbe Maurici Ferber

Hi ha documentades nombroses variants del nom de l'astrònom i els seus familiars.

Durant la seva infància, el nom del seu pare es va registrar a Toruń com Niclas Koppernigk.^[6] A Bolonya, el 1496, va ser registrat com "Nicolaus Kopperlingk de Thorn" com nascut alemany.

Maximilià Curtze, en el prefaci de la traducció a l'alemany (1879) del De revolutionibus, arriba a la conclusió que el nom de família s'havia de lletrejar Koppernigk, i que l'astrònom l'havia llatinitzat en Coppernicus, com es pot apreciar en 23 dels 31 documents estudiats, i en la signatura especialment als documents oficials. ^[7] Al final de la seva vida, el nom apareix reduït a una p, i a la portada del De revolutionibus, Rheticus havia publicat el nom com Nicolai Copernici.

La versió polonesa del seu nom és Mikołaj Kopernik. El cognom significa "qui treballa amb coure",^[8] que era el comerç del seu pare.

[edita] Educació

Universitat Jagellònica sCollegium Maius , Cracòvia, Polònia

Entre 1491-1494, Copèrnic va ingressar a l'Acadèmia de Cracòvia (actualment Universitat de Cracòvia). En aquesta època, Polònia travessava una veritable "Edat d'Or" cultural, i la Universitat de Cracòvia gaudia d'un gran prestigi en matemàtiques i en astronomia. Probablement fou aquí on va entrar en contacte per primera vegada amb l'astronomia amb el professor Albert Brudzewski. L'astronomia aviat el va fascinar, i va començar a reunir una gran biblioteca sobre el tema. La col·lecció de Copèrnic més tard es va portar com a botí de guerra pels suecs durant el Deluge, i ara es troba a la Biblioteca de la Universitat d'Uppsala.

Després de quatre anys a Cracòvia, seguit d'una breu estada a casa, a Toruń, Copèrnic va anar a estudiar dret, medicina, grec i filosofia a la universitat de Bolonya (1496-1499) i a la de Pàdua. L'oncle de Copèrnic, Lluc Watzenrode, va finançar la seva educació. Copèrnic, però, mentre estudiava dret canònic i dret civil a Bolonya, es va reunir amb el famós astrònom, Domenico Maria Novara de Ferrara. Novara és un dels primers científics que posa en qüestió el sistema geocèntric de Claudi Tolomeu. L'interès de Copèrnic per la geografia, i l'astronomia fou estimulada pel seu professor. Ells dos observaren nombroses ocultacions, eclipsis de lluna, així com la ocultació de l'estel Aldebaran el 9 de març de 1497 a Bolonya

Copèrnic va publicar les seves primeres observacions astronòmiques realitzades amb Novara el 1497, en De revolutionibus.

Copèrnic amb plantes medicinals

Copèrnic amb el compàs i l'esfera armil•lar, davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, Varsòvia, obra de Bertel Thorvaldsen. Inscripció en llatí en pedestal: "A Nicolaus Copernicus [de] una nació agraïda".

El 1497, Watzenrode va ser ordenat bisbe de Warmia, i Copèrnic va ser nomenat canonge de la catedral de Frombork. No obstant això, Copèrnic va romandre a Itàlia, on va assistir al jubileu de 1500. També va anar a Roma, on va observar un eclipsi lunar i va impartir conferències d'astronomia i matemàtiques.

[edita] Primeres investigacions

El 1500 anà a Roma, on donà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d'una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l'ajut del seu oncle Lucas Watzelrode. Malgrat el seu càrrec i les seues múltiples obligacions administratives, que anaven des de la reforma de la moneda fins a contenir i refrenar l'orde Teutònica, decideix acabar els seus estudis de medicina. Per tant, tornà a Pàdua (1501-1506) per estudiar dret i medicina; féu, però, una breu estada a Ferrara (1503), on obtingué el grau de doctor en dret canònic.

Després tornà a Polònia, i va construir un observatori a Frauenburg (avui Frombork), on feia les seves recerques d'astronomia. Durant set anys va escriure Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (conegut amb el títol de Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acabà cap al 1515, i que no fou publicat fins al segle XIX. És en aquesta obra on anunciava els seus principis de l'astronomia heliocèntrica, que revolucionà la comunitat científica del seu temps.

Reinstal·lat definitivament al seu país (1512), atengué l'administració de la diòcesi d'Ermland, exercí la medicina, ocupà certs càrrecs administratius i dugué a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l'astronomia.

La seva obra mestra, De Revolutionibus Orbium Coelestium, fou escrita al llarg d'uns vint-i-cinc anys de treball (1507-1532) i va ser publicada pòstumament el 1543 per Andreas Osiander, però moltes de les idees bàsiques i de les observacions que conté circularen a través de l'opuscle commentariolus (no editat fins el 1878), que, malgrat la seva brevetat, és d'una gran precisió i claredat. Aquesta obra magistral, (De Revolutionibus) de la qual va sorgir el pensament científic modern i la imatge de l'Univers més acceptada fins al principi del segle XX, no serà publicada fins al 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg.

Aquest llibre conté importants seccions sobre trigonometria les quals ja havien sigut publicades separadament l'any anterior baix el títol de De lateribus et angulis triangulorum. El material trigonomètric és anàleg al del De triangulis de Regiomontano, publicat deu anys abans a Nuremberg, però les idees trigonomètriques de Copèrnic pareixien datar d'abans del 1533, època en la qual probablement no coneixia els treballs de Regiomontano. No obstant això, és molt possible que la forma final de la trigonometria de Copèrnic procedesca, en part almenys, de la de Regiomontano, ja que en 1539 Copèrnic va rebre com estudiant al jove matemàtic prussià Georg Joachim Rheticus (o Rhaeticus, 1514-1576), un matemàtic de Wittenberg que sense dubte havia estat en contacte amb la matemàtica que es feia a Nuremberg. Rheticus treballà amb Copèrnic durant uns tres anys, i va ser ell qui publicà, amb l'aprovació del seu mestre, la primera exposició resumida de l'astronomia de Copèrnic en una obra titulada Narratio Prima (1540), i també qui va fer els primers preparatius, completats més tard per Andreas Osiander, per a la publicació impresa del famós De revolutionibus. És probable, per tant, que la trigonometria que apareix a l'obra clàssica de Copèrnic estiga relacionada estretament, mitjançant Rheticus, amb la de Regiomontano.

Ens podem adonar del nivell de domini de la trigonometria per part de Copèrnic pels teoremes que apareixen en el De revolutionibus i per una proposició que va incloure en una primera versió manuscrita del llibre, però que no aparegué en la versió impresa. Aquesta proposició eliminada és una generalització d'un teorema de Nasir Eddin (el qual sí apareix al llibre) sobre el moviment rectilini resultant de combinar dos moviments circulars.

El teorema de Copèrnic és el següent: Si un cercle menor roda sense lliscament per l'interior de la circumferència d'un cercle major el diàmetre del qual és doble que el del primer, aleshores la trajectòria d'un punt fix del cercle menor, que no estiga situat sobre la seua circumferència, és una el·lipse.

Incidentalment, Cardano coneixia el teorema de Nasir Eddin, però no la generalització de Copèrnic, teorema que va ser redescobert durant el segle XVII.

[edita] La teoria heliocèntrica copernicana

El sistema de Copèrnic descansa sobre l'observació de què la Terra volta al torn seu, una volta cada dia, la qual cosa explica el moviment diürn de l'esfera celest. Postula, igualment que la Terra dóna una volta al Sol (heliocentrisme) cada any. Afirma també que els altres planetes fan el mateix en torn al Sol. Copèrnic avança igualment que la Terra oscil·la sobre el seu eix, la qual cosa explicaria la precessió.

La teoria de Copèrnic ataca la teoria de Ptolomeu, la cosmologia, la física, i, fins i tot, la filosofia d'Aristòtil. Així mateix, les Escriptures ensenyaven la immobilitat de la Terra i el moviment del Sol. Copèrnic conserva, de totes maneres, alguns elements de l'antic sistema. La idea de les esferes sòlides, o l'esfera dels fixes.

El nou sistema proposat per Copèrnic té certes avantatges sobre el del seu predecessor. Explica, entre altres, el moviment diari del Sol, i dels estels per la rotació terrestre. També explica el moviment del Sol durant l'any. Igualment explica el moviment retrògrad dels planetes exteriors, Mart, (Júpiter, Saturn). La seva teoria pren en compte també, els planetes interiors, (Venus, i Mercuri). Copèrnic avança també una teoria sobre l'ordre dels planetes, les seves distancies, i, per consegüent, el període orbital. Copèrnic contradiu a Ptolomeu, dient que com més gran és l'òrbita d'un planeta, més gran es el temps que caldrà per que faça una revolució completa al Sol.

Nicolau Copèrnic

Copèrnic havia estudiat els escrits dels filòsofs grecs cercant-hi referències al problema del moviment terrestre, especialment els pitagòrics i Aristarc de Samos, el qual establí per primera vegada la teoria heliostàtica.

Les hipòtesis fonamentals de la Teoria Copernicana són:

1.- El món (univers) és esfèric.

2.- La Terra també és esfèrica.

3.- El moviment dels cossos celestes és regular, circular i perpetu o compost per moviments circulars.

Distingeix diversos tipus de moviments:

3.1.- Moviment diürn: Causat per la rotació de la Terra en 24 hores i no de tot l'univers.

3.2.- Moviment anual del Sol: Causat per la translació de la Terra al voltant del Sol en un any.

3.3.- Moviment mensual de la Lluna al voltant de la Terra.

3.4.- Moviment planetari: Causat per la composició del moviment propi i el de la Terra. La retrogradació del moviment dels planetes no és més que aparent i no un moviment vertader i és a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

4.- El cel és immens respecte a la magnitud de la Terra.

5.- L'ordre de les òrbites celestes. Després de criticar l'ordre que l'astronomia tolemaica assignava als planetes, dóna l'ordre correcte del seu allunyament del Sol.

És indubtable que 2.000 anys de teoria geocèntrica no van acabar pel sorgiment aïllat de Copèrnic sinó per una necessitat social inspirada en els nous aires del Renaixement i del neoplatonisme que es respiraven.

[edita] La revolució copernicana

El que es coneix com a revolució copernicana és la seva formulació de la teoria heliocèntrica, segons la qual, la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.

Cal centrar el valor real de la seva obra en el fet de reimposar teories ja rebutjades pel sentit comú i de donar-los una estructuració coherent i científica.

La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval la substitució d'un cosmos clos i jerarquitzat, amb l'home com a centre, per un univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, féu dubtar Copèrnic de publicar la seva obra per tal d'evitar problemes més que previsibles amb l'Església, i no fou fins el 1543 que aparegué la primera edició del De Revolutionibus Orbium Coelestium, com ja s'ha dit, feta a Nuremberg amb la supervisió del seu deixeble Georg Joachim Rheticus.

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

Estàtua de Copèrnic davant del Collegium Novum de la Universitat de Cracòvia, obra de Godebski

• Armitage, Angus. The World of Copernicus. New York, NY: Mentor Books, 1951. ISBN 0-8464-0979-8. 
• Barbara Bieńkowska. The Scientific World of Copernicus: On the Occasion of the 500th Anniversary of His Birth, 1473–1973. Springer, 1973. ISBN 9027703531. 
• Coyne, George V., S.J.. The Church's Most Recent Attempt to Dispel the Galileo Myth, In McMullin (2005, pp.340–59), 2005. 
• Davies, Norman, God's Playground: A History of Poland, 2 vols., New York, Columbia University Press, 1982, ISBN 0-231-04327-9.
• DeMarco, Peter. «Book quest took him around the globe». Boston Globe, 2004-04-13. [Consulta: 2008-01-14].
• Dobrzycki, Jerzy, and Leszek Hajdukiewicz, "Kopernik, Mikołaj," Polski słownik biograficzny (Polish Biographical Dictionary), vol. XIV, Wrocław, Polish Academy of Sciences, 1969, pp. 3–16.
• Dreyer, J.L.E.. A History of Astronomy from Thales to Kepler. New York, NY: Dover Publications, 1953. 
• Fantoli, Annibale. The Disputed Injunction and its Role in Galileo's Trial, In McMullin (2005, pp.117–49), 2005. 
• Finocchiaro, Maurice A.. The Galileo Affair: A Documentary History. Berkeley, CA: University of California Press, 1989. ISBN 0-520-06662-6. 
• Gagné, Marc. «Texts from The Galileo Affair: A Documentary History edited and translated by Maurice A. Finocchiaro». West Chester University course ESS 362/562 in History of Astronomy, 2005. [Consulta: 2008-01-15]. (Extracts from Finocchiaro (1989))
• Gingerich, Owen. The Book Nobody Read. London: William Heinemann, 2004. ISBN 0-434-01315-3. 
• Goodman, David C.. The Rise of Scientific Europe, 1500-1800. Hodder Arnold H&S, 1991. ISBN 0-340-55861-X. 
• Heath, Sir Thomas. Aristarchus of Samos, the ancient Copernicus ; a history of Greek astronomy to Aristarchus, together with Aristarchus's Treatise on the sizes and distances of the sun and moon : a new Greek text with translation and notes. London: Oxford University Press, 1913. 
• Heilbron, John L.. Censorship of Astronomy in Italy after Galileo, In McMullin (2005, pp.279–322), 2005. 
• Koestler, Arthur [1959]. The Sleepwalkers: A History of Man's Changing Vision of the Universe. New York, NY: Grosset & Dunlap, 1963. ISBN 0448001594.  Original edition published by Hutchinson (1959, London)
• Koeppen, Hans et al.. Nicolaus Copernicus zum 500. Geburtstag. Böhlau Verlag, 1973. ISBN 3-412-83573-2. 

Copèrnic, Piotrków Trybunalski

• Koyré, Alexandre. The Astronomical Revolution: Copernicus – Kepler – Borelli. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1973. ISBN 0-8014-0504-1. 
• Kuhn, Thomas. The Copernican Revolution: Planetary Astronomy in the Development of Western Thought. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1957. OCLC 535467. 
• Lindberg, David C. and Numbers, Ronald L.. «Beyond War and Peace: A Reappraisal of the Encounter between Christianity and Science». American Scientific Affiliation article. [Consulta: 2007-04-22]. - Paper originally published in Church History (Vol. 55, No. 3, Sept. 1986).
• Linton, Christopher M.. From Eudoxus to Einstein—A History of Mathematical Astronomy. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-82750-8. 
• [1940] Manetho Ptolemy Tetrabiblos, Loeb Classical Library edition, translated by W.G.Waddell and F.E.Robbins Ph.D.. London: William Heinemann, 1964. 
• McMullin, Ernan, ed.. The Church and Galileo. Notre Dame, IN: University of Notre Dame Press, 2005. ISBN 0-268-03483-4. 
• Rabin, Sheila. «Copernicus». The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2005 Edition), Edward N. Zalta (ed.), 2005. [Consulta: 2008-05-26].
• Ptolemy, Claudius [1940]. Tetrabiblos, Loeb Classical Library edition, translated by F.E.Robbins Ph.D.. London: William Heinemann, 1964. 
• Repcheck, Jack. Copernicus' Secret: How the Scientific Revolution Began. New York: Simon & Schuster, 2007. ISBN 0-7432-8951-X. 
• Rosen, Edward. Copernicus and his Successors. London: Hambledon Press, 1995. ISBN 1 85285 071 X. 
• Rosen, Edward (translator) [1939]. Three Copernican Treatises:The Commentariolus of Copernicus; The Letter against Werner; The Narratio Prima of Rheticus, Second Edition, revised. New York, NY: Dover Publications, 2004. ISBN 0486436055. 
• Russell, Jeffrey Burton [1991]. Inventing the Flat Earth—Columbus and Modern Historians. New York, NY: Praeger, 1997. ISBN 0-275-95904-X. 
• de Santillana, Giorgio [1955]. The Crime of Galileo. Chicago, Ill: Universtiy of Chicago Press, 1976—Midway reprint. ISBN 0-226-73481-1. 
• Sedlar, Jean W.. East Central Europe in the Middle Ages 1000-1500. University of Washington Press, 1994. ISBN 0295972904. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolau Copèrnic

...