Geografia
De Viquipèdia
 |
Aquesta pàgina s'està modificant activament en aquest moment. Tingueu paciència ja que el contingut pot estar canviant ràpidament i espereu abans de modificar-la per no provocar conflictes d'edició. Al cap d'unes hores d'inactivitat podeu treure aquest avís o substituir-lo per {{inacabat}}. |
La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura")[1] és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície terrestre i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten. És l'estudi de la Terra i de les seves parts, les característiques dels seus d'habitants i els fenòmens.[2] Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra ".
La primera persona que utilitza la paraula "geografia" va ser Eratòstenes (276-194 aC). Quatre grans tradicions històriques en la investigació geogràfica són: l'anàlisi espacial dels fenòmens naturals i la geografia humana (com un estudi de la distribució), l'àrea d'estudis (els llocs i regions), l'estudi de la relació entre l'home i la Terra, i la recerca en ciències de la terra.[3] No obstant això, la geografia moderna és una disciplina que abasta tots els que abans que res tracta d'entendre la Terra i totes les seves complexitats humanes i naturals-no només on els objectes són, però la forma en què han canviat i arribar a ser. Com a "el pont entre les ciències humanes i físiques," la geografia es divideix en dues branques principals-la geografia humana i geografia física.[4][5]
Taula de continguts |
[edita] Concepte
En un sentit clàssic la geografia és la descripció de la Terra, però avui en dia, a més de descriure-la, la geografia tracta d'explicar-la. Es considera a la geografia com una ciència que aglutina a totes les altres ciències, tant naturals com socials, des de la història fins les matemàtiques, ja que els objectes d'estudi de la geografia són molts i molt variats. No obstant això, la perspectiva de la Geografia és diferent; estudia els modes d'organització de l'espai terrestre, la distribució dels elements que componen, entre altres, el paisatge, les seves formes i les seves poblacions. A més, estableix una dialèctica entre l'explicació i la descripció del paisatge; i entre el mètode inductiu i el deductiu. Per a això aquests elements han de ser elegits, seleccionats, ordenats, jutjats i presentats. L'anàlisi duu al geògraf a comprendre les maneres d'organització en l'espai.
[edita] Història
Els antics grecs van ser els primers a acumular i sistematitzar els seus coneixements geogràfics i donar nom a aquesta nova disciplina. Els romans van continuar la seva tasca afegint noves dades i tècniques. Durant l'edat mitjana, els geògrafs àrabs com Al-Idrisi conservaren el coneixement geogràfic grec i romà i ho van desenvolupar encara més d'acord a les necessitats de l'època.
Després de les grans exploracions i descobriments dels segles XV al XVII i la revolució científica, la geografia experimentarà canvis profunds. Serà a partir de finals del segle XIX, quan aquesta disciplina començarà a ensenyar-se a l'educació primària i secundaria i quan s'institucionalitza definitivament en un gran nombre d'universitats europees.
El segle XX ha suposat un gran desenvolupament quantitatiu i qualitatiu per a la geografia. Aquesta disciplina ha desenvolupat diverses tradicions (física, ecològica, regional, espacial, paisatgística i social) i noves formes d'estudi (ambiental, regional - paisatgístic, quantitatiu, radical, humanístic, crític ...). A més la geografia té forts vincles amb disciplines afins, tant de les ciències naturals (geologia o biologia) com de les socials (sociologia, economia o història).
[edita] Principis geogràfics
- De localització: consisteix en ubicar un fet geogràfic; a més permet identificar el fenomen geogràfic. Va ser recolzat per Friedrich Ratzel.
- De la comparació: és a través de la comparació científica que la geografia arriba a generalitzar i a universalitzar. Va ser estudiar per Carl Ritter.
- De l'explicació: permet, en forma d'investigació, assenyalar que va passar; s'explica el fenomen a base de comprovacions. Va ser recolzar per Alexander von Humboldt.
- De la descripció: permet desxifrar i indagar sobre el fet geogràfic, analitzant la seva causalitat. Va ser promogut per Paul Vidal de la Blache.
- De l'observació geogràfica: permet la visualització dels fenòmens geogràfics prenent com a referència que s'originen a la superfícies terrestre o a l'espai en general.
[edita] Tradicions geogràfiques
Els geògrafs aborden l'estudi general del medi i les societats que l'habiten des de diverses tradicions, en alguns punts complementàries i, en altres, amb contradiccions o discrepàncies entre els diversos enfocaments. Aquestes són:
- Els geògrafs propers a la tradició física estudien diversos aspectes del medi físic (relleu, clima, vegetació, etc.).
- Els més propers a la tradició pròpia de la corología estudien sistemes territorials, ja siguin aquests espais naturals (sistemes naturals / regions naturals) o socials (regions humanes / espais socials).
- Els propers a la tradició ecològica estudien les interaccions entre els grups humans i el medi físic (i també el medi humanitzat).
- Els que es decanten més aviat per la tradició paisatgística, es concentren en l'estudi de paisatges naturals i paisatges culturals o humans.
- Els geògrafs partidaris de la tradició espacial estudien la localització i distribució de fenòmens naturals i culturals.
- Els geògrafs més propers a la tradició social estudien a les societats i als mitjans que aquestes habiten.
De totes aquestes tradicions, dues d'elles han estat les principals al llarg del segle XX: la tradició corológica o regional i la ecològica. A més, totes aquestes tradicions no han estat compartiments estancs, ja que molts geògrafs i escoles les han combinat i les combinen de formes diverses.
[edita] Camps d'estudi
La geografia es divideix en dos grans branques o camps d'estudi:
- La geografia sistemàtica o general. És la part de la geografia que té per objecte la relació dels fets i fenòmens físics, biològics i humans, buscant les seves causes que l'originen la seva distribució i la seva localització. Presenta un conjunt de diversos tipus de subdisciplines configurades al voltant del seu propi objecte, amb forts vincles amb les seves respectives ciències auxiliars i amb graus variables de comunicació entre si. Se subdivideix en dos grans branques: geografia física i geografia humana
- la geografia regional
La geografia general és analítica, ja que estudia els fets físics i humans individualment, mentre que la geografia regional és sintètica i s'ocupa dels sistemes territorials particulars. Tanmateix, l'articulació entre ambdues branques ha estat tradicionalment un tema de debat dins de la geografia. Per als geògrafs de tradició corològica, la geografia és, sobretot, geografia regional, i la geografia sistemàtica seria una propedèutica destinada a emprendre l'estudi regional. En canvi, per als geògrafs quantitatius defensors de la tradició espacial, la geografia general seria l'única geografia científica ja que només aquesta és capaç de formular teories i lleis. Un tercer grup de geògrafs, propers a la tradició social, han defensat la primacia de la geografia regional i la visió de la geografia general com un estudi comparat i generalitzada dels diversos elements que conformen els complexos regionals.
D'acord amb això, els principals camps que estudia la geografia i les seves principals ciències auxiliars són els següents:
- Geografia general
- Geografia física estudia el medi físic, Principals elements dels quals son: el relleu, les aigües terrestres, el clima, la vegetació, la fauna i el sòl. Al seu torn, s'organitza en diferents branques:
- La geomorfologia, estudia el relleu terrestre , amb mètodes de la litologia, la geofísica i la geologia.
- La climatologia, estudia el temps atmosfèric des d'un punt de vista físic, amb mètodes de la meteorologia i l'estadística.
- La hidrografia, estudia els cursos naturals d'aigua, continental i marina, amb mètodes de la hidrologia, i l'oceanografia.
- La glaciologia, amb mètodes de la Climatologia i l'estadística
- La pedologia, estudia el sòl, amb mètodes de la geomorfologia,i l'edafologia.
- La biogeografia, estudia la distribució dels éssers vius, amb mètodes de la biologia, la botànica, la zoologia, l'edafologia i l'ecologia.
- La paleogeografia, amb mètodes de la geografia general, la paleontologia y la geologia.
- El estudi dels Riscs Naturals.
- Geografia física estudia el medi físic, Principals elements dels quals son: el relleu, les aigües terrestres, el clima, la vegetació, la fauna i el sòl. Al seu torn, s'organitza en diferents branques:
- Geografia regional, és la qual s'ocupa de l'aplicació de les anàlisis geogràfiques generals a un país o regió.
Naturalment els mètodes de la història apareixen en totes elles fins el punt que s'ha arribat a parlar de geografia cultural, així com els estadístics i matemàtics. També s'utilitzen mètodes d'astronomia i topografia per a realitzar els mapes (cartografia), així com la determinació de codis de signes que ajudin a interpretar-los.
[edita] Ciències auxiliars de la Geografia
La geografia, donada l'amplitud i la indefinició del seu camp d'estudi, ha estat bastant criticada pel seu caràcter parasitari respecte a altres ciències més sistemàticament construïdes. Els geògrafs per al seva part, han argumentat que els seus objectius són diferents als de la resta de les ciències a les que denominen com a ciències auxiliars de la geografia. Entre aquestes destaquen:
- la geografia matemàtica, i l'estadística per a la geografia en general, amb diverses branques:
- La cartografia,Tracta la representació terrestre sobre un mapa, amb mètodes de la geodèsia i la geometria.
- La topografia, estudia el conjunt de procediments per a determinar la posició d'un punt sobre la superfície de la Terra, amb mètodes de la geometria i les matemàtics.
- La geografia astronòmica, amb mètodes de l'astronomia i la geometria.
- La geomàtica, amb mètodes de la informàtica i la geometria.
- La orografia, estudia el relleu i la seva estructuració, amb mètodes de la geometria i les matemàtics.
- la meteorologia, l'astronomia, la física, la geologia, l'orografia, la geometria, l'edafologia, la petrografia, l'ecologia, l'hidrografia i la biologia per a la geografia física;
- La geografia humana, connectada amb la sociologia, l'antropologia, l'economia, la història, l'urbanisme, la demografia, l'arquitectura, l'etnografia per a la geografia humana:
- La geopolítica, estudia les actuacions i estratègies del Poder en l'àmbit geogràfic.
- La geohistòria, Estudia la dinàmica entre la societat del passat i l'estructura geogràfica que la sosté.
- La geografia rural, amb mètodes de l'Agronomia, la climatologia, l'estadística i l'economia.
- La geografia econòmica que engloba totes les activitats econòmiques com:
- La geografia industrial, amb mètodes de les matemàtiques i l'economia.
- La geografia turística amb mètodes de l'economia, les matemàtiques i la sociologia.
- La geografia urbana, amb mètodes de l'urbanisme, la ordenació territorial, la sociologia i les matemàtiques.
- La geografia de les infraestructures y de les xarxes de transports.
[edita] Referències
- ↑ «Online Etymology Dictionary». Etymonline.com. [Consulta: 2009-04-17].
- ↑ «Geography». The American Heritage Dictionary/ of the English Language, Fourth Edition. Houghton Mifflin Company. [Consulta: 9 d'octubre de 2006].
- ↑ Pattison, W.D.. «The Four Traditions of Geography». Journal of Geography, vol. 89, 5, pàg. pp. 202–6. Reprint of a 1964 article.
- ↑ http://web.clas.ufl.edu/users/morgans/lecture_2.prn.pdf
- ↑ «1(b). Elements of Geography». Physicalgeography.net. [Consulta: 2009-04-17].
[edita] Enllaços externs
 |
Articles relacionats amb Geografia |
- Col·legi de Geògrafs a Catalunya
- Col·legi de Geògrafs al País Valencià
- Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears
- Societat Catalana de Geografia
- Societat Geogràfica de les Illes Balears
