Geopolítica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La geopolítica és una branca de la geografia que estudia les actuacions i estratègies del Poder, ja sigui el dels Estats, de les grans organitzacions internacionals o qualsevol altra forma de poder, en l'àmbit geogràfic.

Cal diferenciar-la de la geografía política, més orientada a l'estudi i descripció de les realitats geogràfiques, conseqüència de l'actuació política.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

El terme geopolitica fou utilitzat inicialment pel professor suec Rudolf Kjellén, cap al 1905, en un curs intitulat Les grans potències del present. Aquest és inspirat per les teories del geògraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904), que és reconegut com l'iniciador de la teoria geopolítica amb obres com Antropogeographie, i sobretot Politische Geographie, publicada el 1897.

La primera meitat del segle XX[modifica | modifica el codi]

En aquest període el concepte de geopolítica és emprat per estaments universitaris i militars per bastir algunes teories de la distribució del domini mundial.

Del cantó alemany Friedrich Ratzel, amb la teoria del Lebensraum, terme sovint traduït com a 'espai vital', inicia una línia de pensament que, amb la contribució d'alguns teòrics militars, com el general alemany Karl Haushofer (1869-1946), contribueix a justificar les agressions del Tercer Reich, que menen a la Segona Guerra Mundial.

Al Regne Unit, l'almirall Halford Mackinder (1861-1947), l'any 1904 formula la teoria del Heartland, que descriu les terres de l'Europa Central com el "pivot geogràfic del món", i dibuixa aquest espai com el domini bàsic per al control del món.

L'estato-unidenc Alfred Thayer Mahan (1840-1914), en canvi, insisteix en la importància del domini del mar.

La segona meitat del segle XX[modifica | modifica el codi]

Durant dos o tres decennis el terme geopolítica desapareix del vocabulari científic i militar, degut a l'associació que se'n fa amb els desastres de la guerra i la seva utilització preferent al camp nazi.

A partir dels anys setanta, a França, el geògraf Yves Lacoste inicia una aproximació a la geopolítica des d'un angle absolutament diferent amb la publicació de la revista Hérodote, on els diferents autors contemplen les realitats geogràfiques des de punts de vista socials i populars, i més crítics amb el poder.

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

Més recentment la geopolítica torna a aparèixer als mitjans de comunicació, igualment que en diversos estaments universitaris i centres d'estudi privats. Una de les principals motivacions és l'estudi de les estratègies de les diferents potències, establertes o emergents, per a assegurar el subministrament o el control de les reserves enrgètiques del planeta, així com de la resta de recursos naturals i produccions alimentàries.


Crítica[modifica | modifica el codi]

Des de postures crítiques amb la geopolítica, com ara el marxisme, se subratlla que, en comptes de disciplina científica pròpiament dita, es tracta bàsicament d'un constructe ideològic obscurantista, irracionalista i eurocèntric, al servei de l'imperialisme, avui com abans. Segons aquests corrents crítics:

  • La geopolítica tendeix a un reduccionisme geografista extrem que es presenta com a fet inqüestionable i que desdenya les explicacions històriques, socioeconòmiques i politicoideològiques com a "ideologia" o autoengany.
  • Segons la geopolítica, doncs, els conflictes entre estats o blocs d'estats, les opcions estratègiques dels règims, les grans tendències principals observables en cada època, etc., no es deurien pas a motius socioeconòmics ni político-ideològics, ni respondrien a la voluntat dels homes en condicions històriques concretes, sinó que, en darrera instància almenys, serien el resultat inevitable d'una sobredeterminació geogràfica de caràcter ahistòric i fatal.
  • D'aquesta manera, la geopolítica oculta les motivacions reals de l'imperialisme de les grans potències, juntament amb l'explotació de classe que hi subjau, i impedeix entendre la realitat i, doncs, canviar-la en un sentit progressista.
  • El contingut de la geopolítica és especulatiu i indemostrable; cada escola nacional ha construït la teoria d'acord amb els interessos estratègics propis, no pas d'acord amb l'observació de la realitat.
  • Totes aquestes característiques són compartides per la totalitat d'escoles geopolítiques; la doctrina geopolítica d'un Mackinder o d'un Mahan no era pas millor que la dels nazis, en cap sentit.
  • És cert que la geopolítica fou abandonada perquè arrossegava la fortor de sofre que hi havia abocat el nazisme; però, en realitat, la fortor de sofre és consubstancial a la geopolítica, i és precisament aquesta la causa de la seva rehabilitació: és una branca de la rehabilitació de l'imperialisme clàssic, de l'eurocentrisme i de l'assalt a la raó.

Siga com siga, el cas és que avui dia la geopolítica està de moda, i hom parla de geopolítica de manera excessivament acrítica, és a dir, sense plantejar-se el que comporta adoptar aquesta òptica. També és prou habitual que se'n parle abusivament: sovint s'aplica el terme allà on caldria parlar, simplement, de geografia política o humana, o bé simplement d'estratègia. També s'aplica frívolament: hi ha treballs que analitzen --seriosament-- la geopolítica (o fins i tot la geoestratègia) dels camps poliesportius de poble.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]