Karl Haushofer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karl Haushofer i Rudolf Hess

Karl Ernst Haushofer (Munic, Baviera, 27 d'agost de 1869 - Pähl, 13 de març de 1946), fou un polític, militar, geògraf i historiador alemany, un dels principals ideòlegs del Lebensraum. El 1887, inicia la carrera militar en Escola de Guerra de Baviera, i tres anys després ingressa com oficial d'artilleria en el regiment d'Artilleria de Camp Príncep Regent Luitpold. Després es casa el 8 de juliol de 1896 amb Martha Mayer-Doss, jove d'ascendència jueva. Dos anys després és ascendit a oficial de l'Estat Major. En 1903 era professor a l'Acadèmia de Guerra de Baviera i és enviat al Japó en 1908 per a reorganitzar l'aparell militar japonès. També va realitzar viatges a Xina, Índia i Corea.

En un dels seus viatges va conèixer Lord Kitchener, amb qui intercanvià opinions sobre un possible enfrontament bèl·lic entre Alemanya i Gran Bretanya, les conseqüències del qual serien favorables per als Estats Units i el Japó. En 1909, viatja a aquest últim país per a conèixer en persona l'Emperador Meiji i l'emperadriu Haruko. El 1913, Haushofer va donar cursos de geografia a la Universitat de Munic, arribant a ser-ne catedràtic. A l'any següent fou mobilitzat per a la Primera Guerra Mundial com a Major General i Comandant Brigadier de l'exèrcit alemany en el front francès, i en 1916 va combatre en el front del Caucas. Tres anys després, renuncià a la seva carrera militar per a dedicar-se completament a l'estudi de la geografia política a Munic.

Els seus estudis sobre els aspectes polítics del món el van fer mereixedor per redefinició de la ciència que coneixem avui com a geopolítica. L'acompanyaren en els seus estudis les tesis d'historiadors anglesos com Thomas Macaulay i Edward Gibbon, alemanys, com Albrecht Roscher, Friedrich Ratzel i Rudolf Kjellen, qui van configurar el pensament geopolític de Haushofer. Per als fets històrics que van esdevenir, Haushofer va comprometre el seu pensament amb la seva vinculació indirecta amb el moviment nazi. Des de 1919, Haushofer i altres dirigents (entre ells Rudolf Hess) van fundar el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, al que es van unir després Adolf Hitler i Joseph Goebbels. Segons Louis Pauwels i Jacques Bergier, va esser membre de la societat secreta Thule, fet no provat. Encara que la seva participació en el partit va ser gairebé nul·la, va proporcionar els seus coneixements de geopolítica al nazisme, que ja estava guanyant adeptes entre el públic.

A causa de la seva unió matrimonial amb una jueva, va tenir nombrosos inconvenients amb els nazis, per la qual cosa el seu amic Rudolf Hess va decidir protegir-lo fins a la seva fugida a Escòcia durant la guerra. En 1924 va fundar la seva publicació Revista de Geopolítica (Zeitschrift Für Geopolitik) amb la qual inicia les seves activitats com especialista en l'àrea internacional de la política alemanya. Després funda l' Acadèmia Alemanya el 5 de maig de 1925 i dos anys després dóna a conèixer en Berlín el seu estudi sobre les fronteres nacionals. Els seus problemes amb els nazis es van incrementar després de 1933, quan un comando del partit assalta la seva residència a la recerca d'armes. Mesos després conseguí conservar el seu lloc de professor universitari gràcies a l'habilitat de Hess. És triat president de l'Acadèmia Alemanya de 1934 a 1937 i durant aquest període va actuar com a diplomàtic en missions secretes a Londres. En 1938, Haushofer va caure en desgràcia i la seva situació es va complicar encara més amb la desaparició de Hess en 1941.

El 1944 fou vinculat en un procés judicial per causa de l'atemptat fallit contra Hitler. La Gestapo l'empresona a Dachau, la seva família també compartirà la seva destinació de la manera més sinistra: un dels seus fills, Albrecht, implicat amb l'intent d'assassinat de Hitler, és executat al final de la Segona Guerra Mundial. Fou interrogat pels oficials de l'exèrcit nord-americà per la seva vinculació amb el règim nazi i encara que fou absolt en els Judicis de Nuremberg, els aliats li embarguen la seva pensió i el seu títol de Professor Honorari, amb la qual cosa la seva situació econòmica s'agreujà i fou el detonant del seu suïcidi el març de 1946; la seva esposa també el va assistir suïcidant-se, seguint el ritual japonès de mort honorable (Seppuku).

Haushofer va voler donar a la geopolítica de la seva època una idea d'antiimperialisme en contra de les potències marítimes del món, com Estats Units i Gran Bretanya; per a això desitjava que els països més desenvolupats d'Euràsia plantessin cara a aquestes potències i contribuïssin a sorgir els espais continentals de nacions solidàries amb un desplegament harmoniós i supranacional.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Dai Nihon (El gran Japó, 1913)
  • Geopolitik des Pazifischen Ozeans (Geopolítica de l'Oceà Pacífic, 1925)
  • Grenzen in ihrer geographischen und politischen Bedeutung (Els confins en el major significat geogràfic i polític, 1927)
  • Japans Werdegang als Weltmacht und Empire (El desenvolupament del Japó com a potència mundial i imperi, 1933)
  • Der nationalsozialistiche Gedanke in der Welt (La idea nacionalsocialista en el món, 1934)
  • Deutsche Kulturpolitik im Indopazifischen Raum (La política cultural alemanya a l'àrea indo-pacífica, 1939)