Gestapo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda per l'abreviatura Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a Alemanya nazi.

Història[modifica | modifica el codi]

Hermann Göring i Heinrich Himmler el 1934, moment en que la Gestapo queda sota control de la Schutzstaffel (SS).

Establerta per un decret de Hermann Göring del 23 d'abril de 1933, inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana i el seu primer cap fou Rudolf Diels. El 1934 va passar a estar sota el control de Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). El 1936 va ser reorganitzada per Reinhard Heydrich i Heinrich Muller n'era el cap d'operacions. A partir de 1939 va ser administrada per la Reichssicherheitshauptamt (RSHA) (Oficina Central de Seguretat del Reich) i considerada com una organització germana del Sicherheitsdienst (SD) (Servei de Seguretat), així com una suboficina de la Sicherheitspolizei (SIPO) (Policia de Seguretat). Fou dissolta el 7 de maig de 1945 per ordre del General Dwight D. Eisenhower.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Formada per oficials de policia de carrera i professionals del Dret, la seva organització i funcions van ser ràpidament fixats per Hermann Göring després que Hitler accedís el poder el gener de 1933. La funció de la Gestapo era la d'investigar i combatre "totes les tendències perilloses per a l'Estat". Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. El jurista nazi, Dr. Werner Best va declarar:

« "Mentre la [Gestapo]... dugui endavant el desig dels líders, està actuant legalment". »

La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar a l'Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia abusar era la "Schutzhaft" o "custòdia preventiva", un eufemisme per a designar els empresonaments sense procediments legals, típicament en camps de concentració. La persona empresonada fins i tot havia de signar el seva propi "Schutzhaftbefehl" (el document on declarava el seu desig de ser empresonada). Normalment això s'aconseguia sotmetent-la a tortura.

Final[modifica | modifica el codi]

A mesura que els aliats s'apropaven per tots els fronts cap a l'interior d'Alemanya, la institució anava desapareixent. El matí del 3 de febrer de 1945, els avions nordamericans van realitzar un feroç bombardeig sobre la zona de Berlín centrant-se en la zona governamental i provocant la matança de tres mil berlinesos. A l'atac es van veure afectats la Cancelleria del Reich, la del Partit Nazi, el Quarter General de la Gestapo, i el Tribunal del Poble.

A partir dels primers dies del mes d'Abril els funcionaris de la Gestapo començaren a cremar documents i arxius a les instal·lacions i patis de l'edifici. El dia 29 del mateix mes, la divisió nº301 de fusilers dirigida pel coronel soviètic Antonov llençà un assalt amb dos companyies que els permeté col·locar la bandera roja a l'edifici de la Gestapo, però van haver de replegar-se per un contraatac de les SS que els va fer retrocedir sense poder alliberar els últims set detinguts (presos polítics) que havien estat capturats el 23 d'Abril.

A les runes de l'edifici s'instalà una unitat d'homes de les SS francesos comandats per SS Hauptsturmführer Henri Fenet que van ser els encarregats de resistir i defensar l'indret fins el moment d'arribada de les tropes soviètiques.

L'1 de Maig, durant la nit, els homes de les SS van traslladar els detinguts de la presó principal al soterrani, matant a un d'ells, un oficial de la Wehrmatch. El 2 de Maig, l'edifici va ser près pels soviètics i alliberaren els detinguts, alimentant-los. Però a un soldat rus se li escapà un tret i matà accidentalment a l'ex Gauletier Joseph Wagner que havia caigut en mans dels nazis.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gestapo

En alemany: