Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda per l'abreviatura Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a Alemanya nazi.
Història [modifica]
Establerta per un decret de Hermann Göring del 23 d'abril de 1933, inicialment era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana i el seu primer cap fou Rudolf Diels. El 1934 va passar a estar sota el control de Heinrich Himmler i la Schutzstaffel (SS). El 1936 va ser reorganitzada per Reinhard Heydrich i Heinrich Muller n'era el cap d'operacions. A partir de 1939 va ser administrada per la Reichssicherheitshauptamt (RSHA) (Oficina Central de Seguretat del Reich) i considerada com una organització germana del Sicherheitsdienst (SD) (Servei de Seguretat), així com una suboficina de la Sicherheitspolizei (SIPO) (Policia de Seguretat). Fou dissolta el 7 de maig de 1945 per ordre del General Dwight D. Eisenhower.
Funcionament [modifica]
Formada per oficials de policia de carrera i professionals del Dret, la seva organització i funcions van ser ràpidament fixats per Hermann Göring després que Hitler accedís el poder el gener de 1933. La funció de la Gestapo era la d'investigar i combatre "totes les tendències perilloses per a l'Estat". Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d'atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l'Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. El jurista nazi, Dr. Werner Best va declarar:
| « | "Mentre la [Gestapo]... dugui endavant el desig dels líders, està actuant legalment". | » |
La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar a l'Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia abusar era la "Schutzhaft" o "custòdia preventiva", un eufemisme per a designar els empresonaments sense procediments legals, típicament en camps de concentració. La persona empresonada fins i tot havia de signar el seva propi "Schutzhaftbefehl" (el document on declarava el seu desig de ser empresonada). Normalment això s'aconseguia sotmetent-la a tortura.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gestapo |
En alemany:
|
||||||||||||||||||||||||||||
