Würzburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Würzburg
Escut deWürzburg
(En detall)
Localització
Würzburg situat respecte Alemanya
Würzburg
Municipi d'Alemanya
Estat
• Estat federat
• Regió
Alemanya
Baviera
Baixa Francònia
Superfície 87,63 km²
Altitud 177 msnm
Població (2007-03-31)
  • Densitat
134.225 hab.
1.531,72 hab/km²
Coordenades 49° 48′ N, 9° 56′ E / 49.800,9.933Coord.: 49° 48′ N, 9° 56′ E / 49.800,9.933
Dirigents:
• Alcalde/essa:

Pia Beckmann (CSU)
Codi postal 97070–97084
Prefix de telèfon 0931
Matrícula
Web

Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main. És la quarta ciutat de Baviera i la capital de l'antic principat-bisbat del mateix nom i del cercle d'Unterfranken Baixa Francònia situat en una pintoresca comarca a ambdues vores del Main, que té diversos ponts, a 181 metres sobre el nivell del mar. La ciutat de Würzburg (en l'antiga Virteburch Wirceburrgum, Herbipolis) serví de fortalesa fins a l'any 1866.

La part principal (Marienberg o Frauenberg) es troba en el marge esquerre del Main, en el Leistenberg, turó de 265 metres, d'altura, i des del 1261 fins al 1720 fou residència dels bisbes de Würzburg. Només el centre de la ciutat ha conservat la fesomia antiga; és la ciutat vella, a la qual hi ha interessants vestigis de l'Edat Mitjana i del Renaixement, tot i que en curt nombre. No sempre han tingut bon gust en les seves concepcions artístiques els habitants de Würzburg.

Sovint són les pesades formes, i els pintorescos elements es redueixen a la mínima expressió. Els carrers, llargs, i, a vegades, ombrívoles, ja presagien la proximitat d'Itàlia, però d'ella només tenen el menys seductor. Les últimes generacions han procurat remeiar aquest defecte decorant les masses imponents dels edificis del barri que es troba prop de l'estació, que porten el nom de ring, com les avingudes de Viena. Allà i abunden els hotels de grans proporcions, bons restaurants, luxosos magatzems i nombrosos basars; per aquesta part de la ciutat regna una intensa circulació de tota mena, persones, automòbils etc.

Catedral de Würzburg

Würzburg, abans de la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Del cantó del Mai si troba la part més bella de Würzburg. La catedral acabada el 1188, passa per esser el més ampla edifici romànic d'Alemanya. Desgraciadament, l'interior ha estat modificat els segles XVII i XVIII, i avui només ofereix una decoració presumptuosa i extravagant. Nombroses escultures de l'Edat Mitjana i del Renaixement embelleixen l'interior. Cal citar una Mort de la Verge, del segle XV, senzilla i patètica; una bella sèrie de monuments funeraris, entre els quals cal mencionar els dels bisbes Rodolf von Scherenberg (mort el 1495) i Lorenz von Dibra (mort el 1519). La construcció de la catedral s'inicià el 1042, en temps del bisbe Bruno, en el lloc en que anteriorment s'aixecava un altre temple. La continuaren els bisbes Embrich (1127-1146) i Hermánn (1222-1254). Al nord de la catedral si troba l'església de Neumunster, fundada el 1010 i restaurada el 1223-47 en estil de transició. La façana xurrigueresca data de 1711-19 i la cúpula de 1736.

L'autor de tots dos monuments funeraris que ja hem citat en la catedral fou un cèlebre escultor de Würzburg, Till Rimenschneider (mort el 1531). Aquest artista es distingeix per la seva ampla i elegant factura, es mostra familiaritzat amb totes les conquestes del Renaixement, com es pot apreciar pels petits genis despullats del monument de Bibra.

Gran és la riquesa en monuments de Würzburg, pel que ens limitem a l'estudi del més essencial, del que realment té un interès arquitectònic i arqueològic notable.

Torre del comte Eckart, avui restaurada i antic Ajuntament.

La torre del comte Eckart es troba davant del Palau Episcopal; aquest és d'estil Renaixement (1594); és un edifici ampla, de formes poc àgils, burgeses. La Universitat vella data de 1582-91 i el seu arquitecte fou Wolfgang Beringer (?). Posseeix un ermós pati, també del Renaixement, i l'església de la Universitat, del 1696, és una barreja d'estil gòtic i del alt Renaixement italià. La torre, construïda el 1701 per Petrini, serveix d'observatori. En la Universitat vella si trobava a principis del segle XX, a més un Institut de Psicologia, i el Museu d'Art Històric.

Un dels més típics i cèlebres edificis de Würzburg és el palau dels prínceps-bisbes, creació del segle XVIII. De 1720 a 1744 els prínceps-bisbes Johann Philipp Schonborn i el seu successor Freidrich Karl Schonborn feren construir per l'arquitecte Johann Balthasar Neumann aquest sumptuós palau, inspirat en l'estil emprat a Versalles per Lluís XIV. A l'interior Giovanni Battista Tiepolo, ajudat pels seus fills, va fer-hi grans composicions murals, entre 1750 i 1753, considerades l'obra mestra de l'artista. Aquesta immensa residència conté una església, cinc grans sales, 312 habitacions, 25 cuines i 974 finestres. Eugen Muntz afirmà que és sens dubte un dels més importants monuments que ha creat l'estil Regència.

A Würzburg també cal citar la Marienkapelle, d'estil gòtic, construïda entre 1337 i 1479; l'´Alte Rathaus o antic Ajuntament, de l'època romànica, ampliada el 1453 i el 1588; la Michaelskirche, situada darrere la vella Universitat, construïda en estil xurrigueresc el 1756; La nova Universitat, edifici Renaixement de finals del segle XIX; l'Haugerstiftskirche, temple de superba construcció, en estil Renaixement italià, amb doble torre i alta cúpula i la qual edificació data de 1670-91, encara que fou, restaurada posteriorment, amb un gust exquisit; la Deutschhauskirche, bell exemplar d'art gòtic, i la Kirche auf der Festung, l'església més antiga a Francònia. Würzburg té 36 esglésies (dues d'elles protestants) i una Sinagoga.

Edificis profans[modifica | modifica el codi]

Entre els edificis profans destaquen el Juliushospital, hospital grandiós, ric i excel·lentment equipat. Davant el Juliushospital, s'aixeca l'estatua del príncep-bisbe Julius; un altra estàtua notable és la del poeta Walther von der Vogelweide (per Halbig,1843), en un nínxol de la Neumünsterkirche, creuer en el qual i fou sepultat el poeta el 1230. A més, Würzburg té monuments al burgmestre Zürn, al viatger i explorador Philipp Franz von Siebold, al compositor Val Becker i al príncep regent Luitpoldo.

La industria[modifica | modifica el codi]

El 1925 la indústria de Würzburg consistia en la construcció de mobles, maquinaria, instruments quirúrgics, matemàtics i musicals, i altres moltes: eren especialment, importants els tallers fundats en l'antiga abadia cistercenc d'Oberzell, per König i Bauer, i traslladats l'any 1901 a la vora dreta del Main per la construcció de premses litogràfiques ràpides. Cal mencionar, a més, com a indústries de Würzburg l'arquitectura naval i els tallers de serrar fusta. La viticultura i la fruita també són indústries de gran rendiment en els voltants de la ciutat. En la vessant Sud del Frauenberg, en l'anomenat Leiste, si berma el reanomenat Leistenwein, i a la serra de Steinberg, que corre des de Veitschochheim al Main si berma l'Steinwein. El comerç, secundat per alguns Bancs, és important en vins i altres productes. A Wúrzburg si celebren, tres fires anuals, un mercat de llanes, un altra de cereals i dos de bestiar.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Würzburg és un important nus de comunicacions

Per l'interior de la ciutat la ciutat està servida per tramvies elèctrics, i en l'exterior disposa del Main (aquí navegable, i en el qual Würzburg i té port) i és punt de connexió de les línies fèrries Treuchtlingen-Aschahaffenburg, Bamberg-Würzburg, Passau-Nuremberg i Heidelberg-Würzburg.

Establiments docents[modifica | modifica el codi]

Com el primer dels establiments docents cal anomenar la Universitat. Fundada el 1403 pel bisbe Johann von Eglofstein, no tardà gaire a tancar-se; però el 1582 el príncep-bisbe Julius Echter von Mespelbrunn fundà una nova escola, que quan Würzburg s'incorporà a la Baviera el 1815 rebé el nom de Universitat de Julius Maximilià. Pel foment de la medicina serveix especialment el Juliushospital, al que hi estan agregats un Institut oftalmològic (Welzsche Marienstiftung) i un estabiment per la higiene. La biblioteca pública conté més de 100.000 volums, la major part procedents dels antics convents. A més, Würzburg té, dos Gimnàstics, Gimnàstic d'Arts i Oficis, Seminari eclesiàstic, Col·legi Episcopal per a infants, Escola Normal, escoles del Polytechnische Verein, escola d'Agricultura, Institut Normal per a mestres jueus, Escola de Comerç, Escola especial de maquinària i electrotècnics, Institut d'educació per a nobles. correccional per a nenes, Escola de Música (fundada el 1804), Institut per a sord-muts i cecs, Escola d'Obstetrícia, com també un Museu d'Art (Wagersche Kunstsammlung), Museu Municipal de Pintures i Numismàtica i un teatre.

Associacions culturals[modifica | modifica el codi]

Entre les associacions culturals i científiques si citant la Societat Medico-física, la Societat per al foment i perfeccionament de les arts i indústries, l'Associació per l'art i arqueologia de Francònia, la Societat per la història de Francònia i l'Associació d'Història per al cercle de la Baixa Francònia.

Panoràmica de la ciutat

Història[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes dels bisbes de Würzburg

Würzburg deu el seu origen a una colònia celta, però no aconseguí importància fins després d'esser erigit el bisbat el 741. Com en totes les ciutats episcopals, la burgesia intentà espolsar el domini dels prelats, aspirà a la franquícia imperial, i a aquest objecte, especialment en temps d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, s'adherí a la reialesa, donat això lloc a contínues lluites entre la burgesia i la mitra. Finalment la ciutat fou sotmesa en virtut de la derrota que sofrí a Argtheim el 1400. Pel fet de la ciutat a la Corona, s'explica la freqüent celebració de Dietes a Würzburg. En la guerra dels camperols la burgesia abraçà la causa d'aquells, però l'heroica resistència de la fortalesa de Marienberg fou la causa que la lluita canvies de camí.

El 1558 Würzburg fou assaltada per Guillem de Grumbach. L'època de major esplendor per a Würzburg fou el govern del bisbe Julius Echter von Mespelbrunn qui fundà el Juliushospital i la Universitat (1582). Durant la Guerra dels Trenta Anys, es veié ocupada per Gustau Adolph (18 d'octubre de 1631). Una altra era de prosperitat gaudí Würzburg el segle XVIII amb els bisbes de la casa Schönborn, els quals utilitzaren els treballs del genial arquitecte Balthasar Neumann.

El 3 de setembre de 1796 els austríacs, comandats per Ferran, venceren a Würzburg als francesos acabdillats per Jourdan. El 1803, Würzburg passà a Baviera; el 1805 l'aconseguí l'arxiduc Ferran com a capital d'un gran ducat, i el 1815 tornà a Baviera. Per la tardor de 1848 hi tingué lloc una Assemblea de bisbes alemanys que, en un memorial (29 de novembre) proposaren la separació de l'Església de l'Estat, sol·licitant l'absoluta independència per la primera. Des del 23 fins al 27 de novembre de 1859 i amb el nom de <<Conferència de Würzburg>> se celebrà la coneguda i estèril reunió dels plenipotenciaris dels Estas mitjans i petits d'Alemanya, amb l'objectiu d'arribar a una més estreta i eficaç col·laboració en els afers de la Lliga alemanya.

Tant escàs resultat coma aquestes tingueren les conferències celebrades el 18 i 19 de febrer de 1864, amb el fi d'adoptar una actitud comuna en la qüestió del Slesvig-Holstein. El 27 de juliol de 1866 la fortalesa fou bombardejada pels prussians, i després de l'armistici, aquests ocuparen (2 d'agost la ciutat, però la fortalesa seguí en poder dels bavaresos.[1]

Després de la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Vista del centre de Würzburg

El 16 de març de 1945, durant la segona guerra mundial, el 90% de la ciutat plena de civils fou destruïda en 17 minuts, en un atac aeri per 225 bombarders Lancaster britànics. Totes les esglésies de la ciutat, les catedrals i altres monuments foren greument malmesos o destruïts. El centre de la ciutat, que data de l'època medieval, fou totalment destruïda en una tempesta de foc en la que moriren 5.000 persones.[text imprecís] Durant els propers 20 anys, els edificis d'importància històrica foren curosament reconstruïts amb exactitud. Els ciutadans que reconstruïren la ciutat immediatament després del final guerra, eren en la seva gran majoria dones - Trümmerfrauen (les dones de les deixalleries)-, perquè, els homes o bé estaven morts o foren presos de guerra. En comparació, Würzburg fou destruïda totalment, més que la ciutat de Dresden en un bombardeig el mes anterior.

Després de la guerra, Würzburg fou l'amfitriona del Exèrcit dels Estats Units. Acollí la Tercera Divisió d'Infanteria de l'Exèrcit dels EUA de l'hospital i diverses unitats militars dels EUA que va mantenir una presència a Alemanya fins a l'any 2008, en que es posà fi a més de seixanta anys de presència militar dels Estats Units d'Amèrica a Würzburg.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Aclariment[modifica | modifica el codi]

És per aquest motiu que les dades dels edificis i ubicacions de la ciutat de Würzburg, malgrat ser dels anys 1925 a 1932 són en general totalment valides avui, (2011) per la gran tasca de reconstrucció que es portà després de la terrible contesa.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Tom núm. ISBN 84-239-4570-7


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Würzburg