Jueus
| Jueus יהודים |
|
|---|---|
 |
|
| Jueu en un mercat a Israel | |
| Població total | 13.428.300 [1] |
| Regions amb població significativa |  5.703.700 [1]
|
| Llengua | Llengües històrques: Hebreu · Jiddisch · Judeocastellà · Llengües Judeo-Aràbigues · altres Llengües litúrgiques: Hebreu · Arameu Llengües orals principals: Hebreu, Anglès, Jiddisch, Rus i les llengües pròpies dels països que acullen la diàspora jueva. |
| Religió | Judaisme |
5.275.000
483.500
375.000
292.000
205.000
182.300
119.000
107.500
95.600-150.000
71.500
70.800
48.600
39.400
30.300
30.000
28.400
20.500
17.600
17.600
17.500
16.500
15.000
12.000
12.000
10.400
9.700
9.700
9.000
8.000
7.500
6.400
6.400Els jueus (en Hebreu: יְהוּדִי, Yëhûdí; i en jiddish: ייִד, Yid), també coneguts com el poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient. L'etnicitat, nacionalitat i religió jueva està estretament interrelacionada, ja que el judaisme és la confessió religiosa tradicional de la nació jueva.[3][4][5] Al llarg del temps s'ha assimilat als conversos a la fe judaica i que no pertanyien al poble o nació jueva i han passat a formar part d'aquest grup humà.
Els membres del poble jueu s'anomenen ells mateixos am yisrael o poble d'Israel.
El nombre total de jueus és controvertit en gran part per raó de la comptabilització o no dels fills de matrimonis mixtos. Hi ha uns 13 milions[6] de jueus. 5.393.000 viuen a Israel[6] i 5.275.000 als Estats Units.[6] Altres estats amb presència important de jueus són França (490.000[6]), Canadà (374.000[6]), el Regne Unit (295.000[6]), Rússia (225.000[6]), Argentina (184.000[6]), Alemanya (120.000[6]), Austràlia (104.000[6]) i el Brasil(96.000[6]). A l'estat espanyol hi ha uns 12.000 jueus.[7]
El nom de jueu (יהודי - yëhûdí en hebreu) deriva del nom de la província romana de Judea hereva del Regne de Judà després del retorn de l'exili de Babilònia. Aquest nom al seu torn prové del patriarca bíblic "Yehudà" = Judà fill de Jacob que va donar lloc a la tribu de Judà d'on sortí la dinastia real d'Israel que establí la capital a Jerusalem.
Segons la tradició jueva, els origens jueus són traçats des dels patriarques bíblics, Abraham, Isaac i Jacob, al segon mil·leni aC. Actualment els jueus gaudeixen d'autonomia política a l'estat d'Israel, un estat localitzat en el lloc que ells consideren la seva llar d'origen, la Terra d'Israel. Aquesta es defineix a sí mateixa com un estat jueu en les seves fonamentals, i és l'únic estat del món en el que els jueus constitueixen una majoria de la població. A més a més, els jueus també han gaudit d'autonomia política dues vegades més durant la seva història antiga. La primera fou del 1350 [8] al 586 a.C., a l'època dels Jutges, durant la monarquia unida i la monarquia dividida dels regnes d'Israel i Judà, que es va acabar amb la destrucció del Temple de Salomó. La segona vegada fou el període del Regne d'Asmoneus, entre el 140 i el 37 a.C. Des de la destrucció del Temple de Salomó, la diàspora jueva ha estat la llar de la majoria dels jueus.[9] Excepte en l'estat modern d'Israel, els jueus han estat una minoria en tots els països en què han viscut i tot sovint han patti persecucions al llarg de la història, cosa que ha provocat canvis en la seva població segons les èpoques.
Pel que fa a la consideració religiosa d'un jueu aquest és qui viu sota els costums del Regne de Judà dictats per Déu (déu únic, monoteisme) al profeta Moisès i consignades segons la radició religiosa a la Torà i la llei oral recollida sobretot al Talmud.
Des de l'antiguitat la diàspora repartí els jueus en gran part del món molts d'ells adoptaren la llengua dels països on es trobaven però no pas els costums ni la religió.
Taula de continguts |
[modifica] Subdivisions actuals dels jueus
El poble jueu no te aspectes morfològics específics. Els jueus són un poble d'origen semita que no es distingeix anatòmicament de la resta de pobles del Orient Mitjà (libanesos, àrabs, etc) ni dels mediterranis en general. En la diàspora els jueus van agafar alguns trets dels pobles on s'havien instal·at per la qual cosa la diversitat genètica va augmentar.
- Asquenazites: jueus provinents d'Europa oriental, de llengua jiddish.
- Sefardites: provinents de la Península Ibèrica (Sefarad), de llengua castellana.
- Mizrahim: orientals (de l'Orient Mitjà), de llengua judeo-àrab, persa, etc.
- Qartveli Ebraeli
- Juhurim
- Krymtxaks
- Caraïtes o Karaïm
- Jueus d'Armènia
- Abayudaya
- Beta Israel
- Casa d'Israel
- Lemba
- Jueus de Rusape
- Bene Israel
- Jueus de Cochin
- Bene Ephraim
- Grups actualment extints: chuts, jueus de Kaifeng
- Grups conversos recentment: Jueus de San Nicandro, subbotniks, B'nai Moshe, jueus de Veracruz
Vegeu també: jueus mallorquins, xuetes.
[modifica] Història
El llibre bíblic del Gènesi explica que el patriarca Abraham sortí (d'Ur?) per mantenir la pau dins del clan dels Ivrim (Apuru?)i es dirigí cap el nord. Abraham mantingué un pacte amb Déu que és l'origen del judaisme (però també de l'islam i el cristianisme)
D'aquí en endavant el poble jueu mantindrà, com a principal originalitat ideològica entre la resta de pobles, la contínua intervenció divina en la història humana (hierofania) això inclourà des de la conquesta assíria de Jerusalem, els exilis, les secessions polítiques i fins i tot l'Holocaust.
La diàspora comportà des dels seus inicis més llunyans (ja des dels antics egipcis) l'antisemitisme (terme que es va utilitzar des de la seva creació). La història de l'antisemitisme ocupa la major part de la història del poble jueu. D'altra banda la història dels jueus també és destacada en el camp de la ciència i aquesta té les seves arrels en la sinagoga.
Motius religiosos -era habitual que des de les esglésies es cridara a atacar els calls- i socials (en molts països per exemple, els jueus tenien prohïbit el treballar en nombroses feines, permetent-se'ls només treballar com prestadors) implicaven que els jueus despertessin grans animadversions entre la població general que acabaven en successius pogroms o expulsions.
El sionisme va ser en gran part una resposta a la consideració negativa de la societat occidental cap el poble jueu. Tot i això l'emigració cap al mandat britànic en Palestina, amb aportacions de grans capitals de jueus acabalats, va tenir l'escepticisme dels jueus assimilats d'Europa occidental i l'oposició de la major part dels rabins ortodoxos que consideraven que aquella concepció d'un estat d'Israel no era l'adequada.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 «The Jewish Population of the World (2010)». Jewish Virtual Library., basat en American Jewish Year Book (en anglès). American Jewish Committee.
- ↑ Oreck, Alden. «Brazil». The Virtual Jewish History Tour. Jewish Virtual Library. [Consulta: 2008-06-09].
- ↑ "The Jewish Problem: How To Solve It". Louis D. Brandeis, "Jews are a distinctive nationality of which every Jew, whatever his country, his station or shade of belief, is necessarily a member" (April 25, 1915), University of Louisville Louis D. Brandeis School of Law, Retrieved on June 15, 2009
- ↑ "A history of the Jewish nation: from the earliest times to the present day". Palmer, Edward Henry. 1875. D. Lothrop & Co.. Retrieved on June 15, 2009.
- ↑ "How I Became a Zionist". "The Collected Papers of Albert Einstein, Vol. 7: Berlin Years". "The Jewish Nation is a living fact". June 21, 1921). Princeton University Press. Retrieved on June 15, 2009.
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Annual Assessment, Jewish People policy Planning Institute, 2007, p. 15
- ↑ The Jewish Population of the World (2010) Jewish Virtual Library
- ↑ Ancient Canaan and Israel: an introduction. Golden, Jonathan M. (2009). Oxford University Press US.
- ↑ Johnson (1987), p. 82.
