Mont Ararat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mont Ararat 3D

El Mont Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni llegit Masis o Masik, "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa llegit Koh-i Nuh, "אררט" en hebreu), és una muntanya de l'actual Turquia. S'hi va posar l'arca de Noè després del gran diluvi universal.[1] segons el gènesi capítol novè. Fa 5.166 metres d'altitud. Pel tractat de Turkmančay de 2 a 14 de febrer de 1828 Pèrsia va cedir el vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Igdir), conservant el vessant est, mentre les vessants sud i oest romanien territori turc. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre el del Petit Ararat formava el punt d'unió de les fronteres entre Pèrsia, Rússia i Turquia coneguda com a "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord turc - iranià de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part del vessant oriental. La part russa va quedar dins la República autònoma de Nakhtxivan i per tant en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sagona, Antonio. The Heritage of Eastern Turkey: From Earliest Settlements to Islam (en anglès). Macmillan Education AU, 2006, p. 25. ISBN 1876832053. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Petit Ararat (esquerra) i Gran Ararat (dreta) (Landsat, NASA).

Coord.: 39° 42′ 7″ N, 44° 17′ 50″ E / 39.70194°N,44.29722°E / 39.70194; 44.29722