Mont Ararat
El Mont Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni llegit Masis o Masik, "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa llegit Koh-i Nuh, "אררט" en hebreu), és una muntanya de l'actual Turquia on segons el gènesi capítol novè s'hi va posar l'arca de Noè després del gran diluvi universal. Fa 5.166 metres d'alçada. Pel tractat de Turkmančay de 2 a 14 de febrer de 1828 Pèrsia va cedir la vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Igdir), conservant la vessant est, mentre les vessants sud i oest romanien territori turc. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre el del Petit Ararat formava el punt d'únió de les fronteres entre Pèrsia, Rússia i Turquia coneguda com "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord turc - iranià de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part de la vessant oriental. La part russa va quedar dins la República autònoma de Nakhitxevan i per tant en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Ararat |
- «Mont Ararat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Armenica.org Història