Turc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Turc
Türkçe
Altres denominacions: Türk dili
Parlat a: Albània, Azerbaidjan,[1] Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Hongria, Iraq, Jordània, Kosovo, Líban, República de Macedònia, Moldàvia, Montenegro, Xipre del Nord, Palestina, Romania, Rússia, Sèrbia, Síria,[2] Turquia, Turkmenistan, Uzbekistan i per comunitats d'immigrants a Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Escandinàvia, Suïssa, Regne Unit, Estats Units i altres països de la diàspora turca.
Regió: Europa, Àsia
Parlants: Possiblement 80 milions a tot el món
Rànquing: 22
Classificació genètica: Altaica (hi ha debat respecte a això)

  Turquesa
   Meridional
    Turca
     Turc

estatus oficial
Llengua oficial de: Turquia, Xipre
Regulat per: Türk Dil Kurumu (Institució de la Llengua Turca)
codis de la llengua
ISO 639-1 tr
ISO 639-2 tur
ISO 639-3 tur
Mapa de Turc

Països amb poblacions turcòfones significatives
(cliqueu a la imatge per veure la llegenda)
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El turc (Türkçe AFI [ˈt̪yɾktʃe] ) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món,[3] sent la llengua turquesa més parlada. Els seus parlants es troben principalment a Turquia i Xipre, amb grups més petits a l'Iraq, Grècia, Bulgària, la República de Macedònia, Kosovo, Albània i altres parts de l'Europa oriental. El turc també és parlat per uns quants milions d'imigrants a l'Europa occidental, particularment a Alemanya.

Les arrels de la llengua es remunten a l'Àsia central, i els primers enregistraments escrits daten de fa gairebé 1.200 anys. A l'oest, la influència del turc otomà (el precursor immediat del turc actual) s'estengué a mesura que s'estenia l'imperi Otomà. El 1928, en una de les Reformes d'Atatürk als primers anys de la República de Turquia, l'alfabet otomà fou substituït per una variant fonètica de l'alfabet llatí. Al mateix temps, l'aleshores recentment fundada Associació de la Llengua Turca començà un esforç per reformar l'idioma, eliminant-ne els préstecs perses i àrabs en favor de variants nadiues i encunyaments a partir d'arrels turques.

Les característiques distintives del turc són l'harmonia vocàlica i una extensa aglutinació. L'ordre bàsic de les paraules en turc és Subjecte Objecte Verb. El turc presenta distinció T-V; es poden utilitzar formes de la segona persona del plural per referir-se a individus com a forma de respecte. El turc manca de classes nominals i de gèneres gramaticals.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El turc és un membre del subgrup turc, o occidental de les llengües oghuz, que inclou el gagaús i l'àzeri. Les llengües oghuz formen el subgrup sud-occidental de les llengües turqueses, una família lingüística que inclou una trentena de llengües vivents parlades a l'Europa oriental, Àsia central i Sibèria. Alguns lingüistes creuen que les llengües turqueses formen part d'una família de llengües altaiques més gran.[4] Aproximadament el 40% dels parlants de llengües turqueses són parlats nadius del turc.[5] Els trets característics del turc, com l'harmonia vocàlica, l'aglutinació i la manca de gènere gramatical, són universals dins la família turquesa i les llengües altaiques.[5] Hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat mútua entre el turc i la resta de llengües oghuz, incloent-hi l'àzeri. El turcman, el qashqai, el gagaús i el turc gagaús balcànic.[6]

Inscripció en antic turquès amb l'alfabet Orkhon (aprox. segle VIII. Kizil, Rússia.

Història[modifica | modifica el codi]

Les inscripcions turqueses més antigues conegudes són les dues monumentals inscripcions Orkhon. Es troben a l'actual Mongòlia i foren erigides en honor del príncep Kul Tigin i el seu germà, l'emperador Bilge Kağan. Daten d'algun punt entre el 732 i el 735 i són un registre primerenc important. Després del descobriment i l'excavació d'aquests monuments i algunes lloses de pedra associades per part d'arqueòlegs russos a la regió que envolta la vall de l'Orkhon entre el 1889 i el 1893, es determinà que l'idioma de les inscripcions era turquès antic escrit amb l'alfabet Orkhon, que també ha estat anomenat "runes turqueses" o "runiforme" a causa de la seva semblança exterior amb els alfabets rúnics germànics.[7]

Amb l'expansió turquesa durant l'alta edat mitjana (aprox. segles VI-XI), pobles de parla turquesa s'estengueren a través de l'Àsia central, cobrint una regió vasta que s'estenia des de Sibèria fins a Europa i el Mediterrani. Els seljúcides dels turcs Oghuz, en particular, dugueren la seva llengua, el turquès oghuz (avantpassat directe del turc actual) a Anatòlia al segle XI.[8] També al segle XI, un lingüista primerenc de les llengües turqueses, Mahmud al-Kaixgarí del khanat Qarakhànida, publicà el primer diccionari de turc exhaustiu i un mapa de la distribució geogràfica dels parlants de llengües turques, al seu Compendi dels dialectes turquesos (en turc otomà: Divânü Lügati't-Türk).[9]

Turc otomà[modifica | modifica el codi]

Article principal: Turc otomà

Després de l'adopció de l'islam vers el 950 per part del khanat Qarakhànida i els turcs seljúcides, ambdós considerats els avantpassats culturals dels otomans, la llengua administrativa d'aquests estats adquirí un gran conjunt de préstecs lingüístics de l'àrab i el persa. La literatura turca del període otomà, especialment la poesia diwan otomana, rebé una forta influència del persa, incloent-hi l'adopció de la mètrica poètica i una gran quantitat de paraules importades. La llengua literària i oficial de l'imperi Otomà (aprox. 1299-1922) era una mescla de turc, persa i àrab que diferia considerablement del turc de cada dia parlat en aquest període, i rep el nom de turc otomà.

Reforma lingüística i turc contemporani[modifica | modifica el codi]

Les taxes d'alfabetisme abans de la reforma lingüística a Turquia (1927). La taxa d'alfabetisme pujà al 48,4% entre els homes i el 20,7% entre les dones el 1950.[10]

Després de la fundació de la República de Turquia i la reforma de l'escriptura, l'Associació de la Llengua Turca (TDK) fou fundada el 1932 sota el patrocini de Mustafa Kemal Atatürk, amb l'objectiu de dur a terme recerca sobre el turc. Una de les tasques de l'associació recentment fundada consistia a iniciar una reforma lingüística per substituir els préstec d'origen àrab i persa amb equivalents turcs.[11] Prohibint l'ús de paraules importades a la premsa, l'associació aconseguí eliminar uns centenars de mots estrangers de la llengua. Mentre que la majoria de paraules introduïdes a la llengua per la TDK eren encunyades a partir d'arrels turqueses, també optà per ressuscitar paraules de l'antic turc que no havien estat utilitzades en segles.

A causa d'aquest canvi sobtat en el llenguatge, la gent gran i la gent jove de Turquia començaren a diferir en el seu vocabulari. Mentre que les generacions nascudes abans de la dècada del 1940 tendeixen a utilitzar els mots antics d'origen àrab o persa, les generacions més joves prefereixen expressions més noves. És especialment irònic el fet que el mateix Atatürk, en el seu llarg discurs al nou Parlament el 1927, utilitzà un estil de dicció otomana que avui en dia sona tan estranger que ha calgut "traduir-lo" tres vegades al turc modern: primer el 1963, després el 1986, i per última vegada el 1995.[12] El debat lingüístic també té un aspecte polític; els grups conservadors tendeixen a utilitzar mots més arcaics a la premsa o el llenguatge de cada dia.

Les darreres dècades han estat testimonis del treball constant de la TDK per encunyar noves paraules turques per expressar conceptes i tecnologies nous a mesura que entren a l'idioma, principalment de l'anglès. Moltes d'aquestes paraules, especialment els termes de les tecnologies de la informació i la comunicació, han estat àmpliament acceptades. Tanmateix, a vegades la TDK és criticada per encunyar termes que sonen artificiosos. Alguns canvis anteriors (com ara introduir bölem en lloc de fırka, "partit polític") tampoc no foren acceptades pel públic (de fet, fırka ha estat substituït pel préstec francès parti). Algunes paraules restaurades de l'antic turc han adoptat un significat especialitzat: per exemple, betik (que originalment volia dir "llibre") s'utilitza actualment per dir script en informàtica.

Moltes de les paraules derivades per la TDK coexisteixen amb les seves homòlogues més antigues. Això sol passar quan un préstec canvia el seu significat original. Per exemple, dert, derivat del persa dard (درد "dolor"), significa "problema" o "dificultat" en turc, mentre que s'utilitza la paraula nadiua turca ağrı per referir-se al dolor físic. A vegades, el préstec té un significat lleugerament diferent del de la paraula nadiua turca, donant peu a una situació semblant a la coexistència de paraules germàniques i romàniques en anglès. Entre les paraules antigues que han estat substituïdes hi ha termes de geometria, els punts cardinals, el nom d'alguns mesos i molts noms i adjectius. Alguns exemple de paraules turques modernes i préstecs antics són:

Turc otomà Turc modern Traducció Notes
müselles üçgen triangle Compost de la paraula üç ("tres") i el substantiu turc molt antic gen ("tensió", "costat")
tayyare uçak avió Derivat del verb uçmak ("volar"). Inicialment es proposà que la paraula signifiqués "aeroport".
nispet oran ràtio Actualment encara s'utilitza la paraula antiga juntament amb la nova. La paraula moderna ve del verb turc antic or- ("tallar").
şimal kuzey nord Derivat del substantiu turc antic kuz ("lloc fred i fosc", "ombra"). La paraula fou restaurada del seu ús en turc mitjà usage.[13]
teşrinievvel ekim Octubre El substantiu ekim denota "l'acció de plantar", en referència a la plantació de llavors de cereals a la tardor, pràctica estesa a Turquia.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Diàspora turca i Turcs a Alemanya

Sistema de sons i escriptura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Alfabet turc

El turc actual fa servir un alfabet de 29 lletres, 8 vocals i 21 consonants:

a b c ç d e f g ğ h ı i j k l m n o ö p r s ş t u ü v y z

Aquestes consonants sonen com en català: b d f m n p t z

  • c sona com tj en català central o j en anglès
  • ç sona com tx en català
  • g sempre oclusiva velar com a gat en català, palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
  • ğ (caràcter g amb caron), actualment gairebé no sona i allarga les vocals contigües, històricament una fricativa velar sonora
  • h sona com h en alemany o com j en castellà
  • j sona com j en català central o en francès, no pas com tj en català o j en anglès
  • k palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
  • l velaritzada com en català en contacte amb vocals posteriors
  • r sempre suau, com a pera, com la r italiana
  • s sona sempre com ss en català
  • ş (caràcter s amb cedilla) sona com xeix en català, com sh angles, com sch en alemany
  • v diferent de b, fricativa labiodental sonora, com v en anglès, francès o en la pronúncia valenciana.
  • y sona com i consonàntica en català, com a iogurt

Les vocals poden ser anteriors (eiöü) o posteriors (aıou), altes (iıuü) o baixes (aeoö), i arrodonides (ouöü) o no arrodonides (aıei).

  • La vocal o representa la vocal baixa posterior arrodonida (com la o tancada catalana).
  • La vocal u representa la vocal alta posterior arrodonida (com la u catalana).
  • La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya).
  • La vocal ü representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya).
  • La vocal e representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana).
  • La vocal i (caràcter i amb punt, majúscula İ) representa la vocal alta anterior no arrodonida (com la i catalana).
  • La vocal a representa la vocal baixa posterior no arrodonida (com la u a la paraula anglesa sun).
  • La vocal ı (caràcter i sense punt, majúscula I) representa la vocal alta posterior no arrodonida.

Harmonia vocàlica[modifica | modifica el codi]

La fonologia turca segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel.

La principal regla és que una paraula només pot contenir o bé vocals anteriors (eiöü) o bé vocals posteriors (aıou). Per això, molts sufixos gramaticals tenen una forma amb vocal anterior i una altra amb vocal posterior (per exemple Türkiyede "a Turquia" però kapıda "a la porta").

A més, una regla secundària fa que les vocals altes (i&#305) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (üu) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ouöü). Per això, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes més amb vocals arrodonides (per exemple Türkiyedir "és Turquia", kapıdır "és la porta", però gündür "és el dia", paltodur "és l'abric").

Hi ha nombroses excepcions. Cada una de les parts de les paraules compostes funcionen independentment pel que fa a l'harmonia vocàlica (per exemple, formes com bugün "avui", literalment "aquest dia"). Alguns sufixos gramaticals són invariables (com -iyor). I hi ha unes poques paraules turques que no segueixen aquestes regles (com anne "mare"). En aquests casos, els sufixos harmonitzen amb la vocal final de la paraula.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Exemple de turc amb traducció al català:

Madde 1 Bütün insanlar hür, haysiyet ve haklar bakımından eşit doğarlar. Akıl ve vicdana sahiptirler ve birbirlerine karşı kardeşlik zihniyeti ile hareket etmelidirler.

Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Taylor & Francis Group. Eastern Europe, Russia and Central Asia 2004. Routledge, 2003, p. 114. ISBN 978-1857431872 [Consulta: 26 març 2008]. 
  2. name="Turkish Weekly Aksiyon">«Syrian Turks».
  3. Katzner, Kenneth [1977]. The Languages of the World. 3a ed.. Routledge, 2002, pg 153. ISBN 0-415-25004-8 [Consulta: 11 setembre 2008]. «...language of Turkey, spoken by about 60 million...also some 750,000 speakers in Bulgaria, 150,000 in Cyprus, and 100,000 in Greece…in Germany, numbering over 2 million people...» 
  4. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). «Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Language Family Trees - Altaic», 2005. [Consulta: 18 març 2007].
  5. 5,0 5,1 Katzner
  6. «Language Materials Project: Turkish». UCLA International Institute, Center for World Languages, Febrer 2007. [Consulta: 26 abril 2007].
  7. Ishjatms
  8. Findley
  9. Soucek
  10. Taeuber, Irene B.. «Population and Modernization in Turkey». Population Index, 24, 2, Abril 1958, pàg. 110. DOI: 10.2307/2731516. OCLC 41483131 [Consulta: 27 abril 2007].
  11. Vegeu Lewis (2002) per una anàlisi detallada de la reforma lingüística turca.
  12. Vegeu Lewis (2002): 2–3 per les dues primeres traduccions. Per la tercera, vegeu Bedi Yazıcı. «Nutuk: Özgün metin ve çeviri (Atatürk's Speech: original text and translation)». [Consulta: 28 setembre 2007].(turc)
  13. Mütercim Asım. Burhân-ı Katı Tercemesi, 1799. (turc)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Fonts impreses

Fonts en línia

Lectures complementàries

  • Eyüboğlu, İsmet Zeki. Türk Dilinin Etimoloji Sözlüğü (Etymological Dictionary of the Turkish Language). Sosyal Yayınları, İstanbul, 1991. ISBN 978-975-7384-72-4.  (turc)
  • Özel, Sevgi; Haldun Özen and Ali Püsküllüoğlu (eds.). Atatürk'ün Türk Dil Kurumu ve Sonrası (Atatürk's Turkish Language Association and its Legacy) (en turc). Bilgi Yayınevi, Ankara, 1986. OCLC 18836678. 
  • Püsküllüoğlu, Ali. Arkadaş Türkçe Sözlük (Arkadaş Turkish Dictionary). Arkadaş Yayınevi, Ankara, 2004. ISBN 975-509-053-3.  (turc)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turc Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en turc de la Viquipèdia

Material d'aprenentatge[modifica | modifica el codi]

Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida