Llengües altaiques
De Viquipèdia
Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística que s'estenen des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants. Es consideren originàries de la serralada de l'Altai, entre Rússia i Mongòlia. L'existència d'una vertadera família altaica és discutible; mentre que la hipòtesi altaica ha tingut molts defensors, encara no és considerada satisfactòriament provada, i per això és incorrecte usar el terme "família" en referència a les llengües altaiques.
Se'n distingeixen 3 branques:
Aquest grup d'idiomes són dels anomenats aglutinants, en contrast amb els monosil·làbics com el xinès o els flexius com el llatí. Aglutinació vol dir que, per formar paraules, indicar complements o per conjugar els verbs, s'afegeixen preposicions o posposicions a les paraules sense modificar-les: per exemple, en tàtar de Qazan "kül" significa "llac", però per a dir "del llac" o "des del llac" s'hi afegeix la posposició "-ní", per tant sería "külní"
Encara hi ha una certa confusió entre els lingüistes a l'hora de classificar aquestes llengües i no d'altres (com el coreà, el japonès o l'ainu) en aquest grup. Això és perquè se'n desconeixen els estadis més antics: pràcticament no hi ha textos altaics anteriors al segle VIII, i hi ha llengües que no es van escriure fins al segle XX.
Llengües principals, famílies i subfamílies o branques:
- família turquesa:
- família manxú-tungús
|
|
||||
|
||||
