Andoque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAndoque
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius370 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de l'Amazones i Caquetá Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües andoque-urequena Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ano Modifica el valor a Wikidata
Glottologando1256 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueano Modifica el valor a Wikidata
UNESCO568 Modifica el valor a Wikidata
IETFano Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages676 Modifica el valor a Wikidata

El andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi quant a nombre de parlants.[1] Pertany al grup de llengües andoque-urequena.

En 2000 es va censar que hi havia 610 parlants en l'àrea del riu Anduche, aigües avall d'Araracuara (Amazones, Colòmbia); 50 d'ells eren monolingües en aquesta llengua. Anteriorment la llengua també s'havia parlat estès pel Perú. El 80% dels parlants parlen fluidament espanyol. El 2007 havien baixat a 370 parlants.

Parentiu[modifica]

Generalment es considera que l'andoque és una llengua aïllada,[2] encara que uns certs autors com Kaufman (1994), ha proposat que podria estar llunyanament emparentat amb les llengües bora-witoto.

Descripció[modifica]

Fonologia[modifica]

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i î ɨ o
Mitjanes e ê ə ~ə o ô
Oberta a â ʌ ~ʌ ɒ

Son nou vocals orals i sis nasals, que poden tenir to alt o baix.

Consonants

labial alveolar palatal velar glotal
Oclusives sordes p t k ʔ
Oclusives sonores b d j (i)
nasals m n ɲ (ñ)
fricativa sordes f s h

Classificadors[modifica]

El subjecte no apareix com un nom o substantiu nu, sinó que va acompanyat de marques de gènere o classificadors nominals (que indiquen coses relatives a la geometria). Aquests classificadors nominals són:

animades
masculines
presents (-ja-)
absents (-o-)
femenines
presents (-î-)
absents (-ô-)
colectvo (-ə-)
inanimades
tou o ahuecado (-o-)
rígid o allargat (-o-)
uns altres (-ʌ-)

Les marques de persona subjecte poden ser o- ("jo"), ha- ("tu"), ca- ("nosaltres") kə- ("vostès").

El predicat verbal adjectiu tenen un sufix que concorda amb l'índex del subjecte: -ʌ per a animats i tous o ahuecados; -o per a rígid o allargat; -i per als altres. A més es marca amb prefixos que indiquen manera, direcció o aspecte i infixos de temps. El predicat nominal (el que alguna cosa és en si mateix) no tenen sufix de concordança ni prefix dinàmic, però sí que poden presentar infix de temps i manera, com verb. Les altres funcions argumentals (beneficiari, instrumental, locatius) apareixen fora del verb sota la forma d'índexs sufijados per una marca de cas. Hi ha 11 sufixos casuals.

Epistèmics[modifica]

D'altra banda la oració té marques de coneixement o epistèmics segons l'emissor sap del fet per coneixement propi, o si per haver-ho sentit d'una altra persona, o bé per deducció, etc.

A més existeix una marca -nokó de focalització del relat, bé sigui destacant els protagonistes o indicant el moment cúlmine del relat. En la llengua existeixen recursos per a representar l'acció des del punt de vista del subjecte o un altre dels participants, o bé des del punt de vista d'un observador exterior.

Vocabulari[modifica]

Llista Swadesh de l'andoque segons Landaburu (2000):[3]

№ Català Andoque
1. jo o-ʔɤ
2. tú ha-ʔɤ
3. nosaltres kẽ-ʔɤ̃
4. això ʌɲẽ́
5. fulla -sedɤ̃
6. aquell ʌdí
7. qui? kó-i
8. què? hi-ʌ
g. no hʌ́ʌ-bã́
10. tots sí-õ-kɤ̃
11. molts hʌ́ʌ-pãã́, ɯ́ɯ-kɤ̃
12. llarg bɤ̃kɤ̃-
13. un ʌisidé
14. dos ʌ-ʌ́hʌbã́
15. gran ĩʔõ-kɤ̃
16. gos ĩɲõ
17. uʔ-pãã́-ɲé-ʌ
18. dona tiʔi
19. home ʝóʔhʌ
20. peix bei
21. ocell hiʌɸo
22. poll táʔsi
23. cua -dɤ̃ta
24. arbre kɤ̃́ʔɤ̃dɤ
25. llavor -tapi
26. arrel -ɲeko
27. escorça -tasi
28. pell -tasi
29. carn -ɤ̃ta
30. sang -duʔs
31. os -tadɤ̃
32. greix kẽɤ̃i
33. ou -hádɤ
34. banya -si
35. ploma -ɲeɸʌ
36. aturat taɲe-
37. cabell ka-tai ʌka-be
38. cap -tai
39. orella -bei
40. ull -ʔákʌ
41. nas -pɤta
42. boca -ɸi
43. dent -kódi
44. llengua -sodɤ̃
45. genoll -kodoi
46. urpa, ungla -sikopɤ
47. peu -dʌka
48. mà -dobi
49. panxa -tura
50. coll -ɲekɤ̃́i
51. pits -ɲeé
52. cor -pĩ́tú
53. fetge -tú
54. beure -kóʔ-
55. menjar -baʔi-
56. mossegar -ʝu-
57. veure -do-
58. escoltar -tó-
59. saber -do-
60. dormir -pʌ-
61. morir ĩ-hʌ́ʌ-
62. matar -buʔ-
63. nedar -ɲṍẽi-
64. volar -bu-
65. caminar -tá-
66. venir da-ɤ̃-
67. allitat se-aɲe-
68. donar -ĩ-
69. sentat ʝi-ɸɤʌ́-aɲe-
70. dir -kɤ̃-/-ẽʔ-
71. sol ĩɒ̃
72. lluna pódɤɤ̃
73 estrella ɸʌʔko
74. aigua dúʔu
75 pluja dɤ-i
76. pedra ɸisi
77. arena poʔsɒ̃ɤ̃
78. terra ɲṍʔĩ
79. núvol bóasiakʌi dɤ̃kɤ̃
80. fum bóasiakʌi
81. foc ʌʔpa
82. cendra pʌtakoi
83. cremar -du-
84. camí dubɤ, õbɤ
85. turó toʌ́i
86. vermell peo-
87. verd paʝo-
88. groc dóɒ-
89. blanc poʔté
90. negre uo-
91. nit hʌʔpʌ́ʌ
92. calent pã-
93. fred dõsi-ko-
94. ple ɸiʔ
95. nou pá-
96. bo ɸɤɲe-
97. rodó -tude ('bola')
98. sec ʝɒʔɒ-
99. nom -ti

Notes[modifica]

  1. ↑ Ethnologue
  2. ↑ Aschmann, 1993
  3. ↑ Landaburu, Jon. 2000. La Lengua Andoque. In González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa (eds.), Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva, 275-288. Santafé de Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.

Bibliografia[modifica]

  • Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
  • Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andoque&oldid=31479425»