Tinigua

Tinigua
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	1 (2013 )
Autòcton de	Departament del Meta
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; Llengües tiniguanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	tit
Glottolog	tini1245
Ethnologue	tit
UNESCO	314
IETF	tit
Endangered languages	2146

El tinigua (o tiniguas) és una llengua indígena amenaçada i encara parlada a Colòmbia. La llengua es va creure perduda fins que van ser localitzats dos parlants ancians tinigües en la dècada de 1990. El 2000 quedaven només dos homes parlants de tinigua, que vivien al departament de Meta, entre l'alt riu Guayabero i el riu Yarí i el 2019 solament Sixto Muñoz.^[1]

Descripció lingüística[modifica]

Classificació[modifica]

El Tinigua s'ha agrupat en una família Tinigua-Pamigua, des que Castellví^[2] va demostrar l'afinitat de les dues llengües, aprofitant els vocabularis Pamigua recol·lectats per F. Toro i publicats per Ernst.^[3] Dels pamigua se sap per Rivero,^[4] però s'ignora qualsevol dada sobre la seva desaparició.

Fonologia[modifica]

D'acord amb Nubia Tobar, que va entrevistar a alguns dels últims parlants de la llengua, aquesta té sis vocals bàsiques orals organitzades en tres graus d'obertura: alt, mitjà, i baix; i tres posicions: anterior, central i posterior; cadascuna de les quals amb el seu corresponent glotalizada i allargada.^[5]

Les 22 consonants eren p, ph (aspirada), t, th (aspirada), ty (palatal), ts (africada), k, kh (aspirada), kw (labiovelar), b, d, g (oclusiva palatal sonora), g, m, n, ñ, f, s, z (fricativa alveolar sonora), h (fricativa glotal sorda), che (africada palatal), i la semivocal w.

		Bilabial	Dental	Palatal	Velar	Labio- velar	Glotal
Oclusiva	aspirada	pʰ	tʰ		kʰ
	sorda	p	t	tʲ	k	kʷ
	sonora	b	d		ɡ
Africada			ʦ	ʧ
Fricativa		f	s, z				h
Nasal		m	n	ñ
Aproximant					w

Referències[modifica]

↑ Palacio Hernández, Ricardo; Katherine Bolaños. El hombre sin miedo. La historia de Sixto Muñoz, el último tinigua. Instituto Caro y Cuervo, 2019. ISBN 978-958-611-379-3.
↑ Castellví, Marcelino «La lengua Tinigua». Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII, 1940, pàg. 93.
↑ Ernst, A. «Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco» (en alemám). Zeitschrift für Ethnologie XXIII [Berlín], 1891, pàg. 9.
↑ Rivero, P. Juan de. Historia de las misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco, 1736.
↑ Tobar Ortiz, Nubia «En el umbral de una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena» (en español). Simposio, VII Congreso de Antropología.. CCELA - Universidad de los Andes., 1994. ISSN: 0121-1579.

Bibliografia[modifica]

Matthias Brenzinger. Language diversity endangered. of Trends in linguistics. Studies and monographs. Walter de Gruyter, 2007, p. 23. ISBN 978-3-11-017050-4 [Consulta: 28 agost 2009].
Christopher Moseley. Encyclopedia of the world's endangered languages. Routledge, 2007, p. 40. ISBN 978-0-7007-1197-0 [Consulta: 19 setembre 2009].

[1] Palacio Hernández, Ricardo; Katherine Bolaños. El hombre sin miedo. La historia de Sixto Muñoz, el último tinigua. Instituto Caro y Cuervo, 2019. ISBN 978-958-611-379-3.

[Castellvi1940-2] Castellví, Marcelino «La lengua Tinigua». Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII, 1940, pàg. 93.

[Ernst1891-3] Ernst, A. «Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco» (en alemám). Zeitschrift für Ethnologie XXIII [Berlín], 1891, pàg. 9.

[Rivero1763-4] Rivero, P. Juan de. Historia de las misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco, 1736.

[Nubia1994-5] Tobar Ortiz, Nubia «En el umbral de una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena» (en español). Simposio, VII Congreso de Antropología.. CCELA - Universidad de los Andes., 1994. ISSN: 0121-1579.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]