Fricativa

Una consonant fricativa és un so de la parla que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva). Hi ha llengües sense fricatives i algunes amb gran abundància d'elles.

Les fricatives es poden caracteritzar per la seva sonoritat, segons si vibren les cordes vocals (com a [z]), o no (com a [f]). També es divideixen en sibilants, quan l'aire frega les dents, com al fonema [s]; centrals, com a [x]; i laterals, quan la llengua s'aixeca dins la boca i deixar passar l'aire pels laterals.

En català

En català, són fricatius els sons [f], [s], [ʃ], [z], [ʒ]. I [v] en els parlars que conserven aquest so.

Vegeu també

• Mode d'articulació
• Fricativa bilabial sorda
• Fricativa bilabial sonora
• Fricativa labiodental sorda
• Fricativa labiodental sonora
• Fricativa dental sorda
• Fricativa dental sonora
• Fricativa alveolar sorda
• Fricativa alveolar sonora
• Fricativa postalveolar sorda
• Fricativa postalveolar sonora
• Fricativa retroflexa sorda
• Fricativa retroflexa sonora
• Fricativa palatal sorda
• Fricativa palatal sonora
• Fricativa velar sorda
• Fricativa velar sonora
• Fricativa uvular sorda
• Fricativa uvular sonora
• Fricativa faríngia sorda
• Fricativa faríngia sonora
• Fricativa glotal sorda
• Fricativa glotal sonora