Fricativa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una consonant fricativa és un so de la parla que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva). Hi ha llengües sense fricatives i algunes amb gran abundància d'elles.

Les fricatives es poden caracteritzar per la seva sonoritat, segons si vibren les cordes vocals (com a [z]), o no (com a [f]). També es divideixen en sibilants, quan l'aire frega les dents, com a [s]; centrals, com a [x]; i laterals, quan la llengua s'aixeca dins la boca i deixar passar l'aire pels costats.

En català, són fricatius els sons [f], [s], [ʃ], [z], [ʒ]. I també [v] en els parlars que conserven aquest so.

L'Alfabet fonètic internacional descriu aquestes fricatives:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]