Fricativa palatal sonora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fricativa palatal sonora és un so que es representa amb el signe [ʝ] a l'AFI (una lletra "j" minúscula amb un llaç a la cua).

Apareix a llengües com el grec modern, el suec, el neerlandès (flamenc), el berber, i com a variant posicional en algunes variants del castellà on "ll" i "y" es confonen.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
  • És palatal perquè la llengua en articular-lo toca el paladar i el contacte produeix una fricció o turbulència en el pas de l'aire que fa que es consideri un so fricatiu.
  • És un so pulmònic central.
  • És una consonant.

En català[modifica | modifica el codi]

En català, aquest so existeix només en el subdialecte mallorquí, i encara només en algunes àrees, les mateixes on existeix la realització del so [ɟ] com a al·lòfon de /g/. Aquest so és també un dels cinc al·lòfons del fonema /g/. Concretament, el fonema /g/ presenta l'al·lòfon [ʝ] quan es troba en context d'aproximantització i davant una vocal anterior. Així, trobam aquest so en mots com agafa, hagués, nega o agui(s)ar.

Val a dir que aquest so és coincident amb la realització ieista del fonema /ʎ/, i per tant, un parlant ieiesta pot interpretar el mot "cagar" com a "callar" quan el senti pronunciat per un parlant que fa aquesta peculiar realització.