Semivocal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.

Definició[modifica | modifica el codi]

La semivocal es produeix durant l'emissió del segon membre tancat d'un diftong. És un so similar a una vocal però que no forma el nucli d'una síl·laba o mora, de tal forma que no és la part més prominent de la síl·laba. En el codi IPA les semivocals es representen amb el símbol [  ̯ ] afegit a la vocal. Sovint però, s'escriu la vocal sense aquest símbol per simplificar.

El desenvolupament de la semivocal -u dels diftongs -eu, -iu, etc. en català, es considera el fenomen més característic de la història fonètica catalana.[1]

Exemples[modifica | modifica el codi]

En Samoà

  • Samoà ’ai [ʔai̯] ('probablement')
  • Samoà ’ae [ʔae̯] ('però')
  • Samoà ’auro [ʔau̯ɾo] ('or')
  • Samoà ao [ao̯] ('un núvol')

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joseph Gulsoy, Estudis de gramàtica històrica, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, ISBN 978-84-782-6428-5
  • Ohala, John & Lorentz, James, "The story of [w]: An exercise in the phonetic explanation for sound patterns", in Whistler, Kenneth, Proceedings of the 3rd Annual Meeting of the Berkeley Linguistics Society, Berkeley: Berkeley Linguistic Society, pàg. 577–599