Warao

Warao

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	18.000+
Parlants nadius	32.800  (dècada del 2000 )
Autòcton de	Barima-Waini, Illes Esequibo-Demerara Occidental, Pomeroon-Supenaam, Monagas, Estat Sucre i Delta Amacuro
Estat	Veneçuela Surinam, Guyana
Classificació lingüística
Llengua aïllada llengües macro-paese
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	wba
SIL	WBA
Glottolog	wara1303
Ethnologue	wba
UNESCO	1964
IETF	wba
Endangered languages	1953

El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam. Alexander von Humboldt va escriure en els seus Viatges a les Regions Equinoccials que els indis waikerí deien tenir un idioma emparentat amb el warao. S'ha proposat un parentiu lingüístic amb els timucua de Florida, però no ha estat acceptat.

Dialectes

En aquesta llengua indígena existeixen quatre variants o dialectes que són coneguts entre la cultura warauna com a:

[1] Kokuina o manamo,

[2] Hoanarao (o gent de les aigües negres a Mariusa, Winikina, Arawabisi)

[3] Arawao (Merejina, Sakupana)

[4] Wasay (Ibaruma, Arature, Amakuro)

També es podria haver dividit aquests dialectes geogràficament com Alt Delta (Kokuina, Manámo, Makareo), Centre (Mariusa, Winikina, Arawabisi), i Baix Delta (Merejina, Sakupana, Ibaruma, Arature, Amakuro). A aquesta darrera zona hi ha una subdivisió del dialecte de la zona, ja que les comunitats properes al mar Carib (San José de Amacuro) han estat directament influenciades per Trinitat i Tobago i Guyana, cosa que els ha proporcionat adjectius i substantius híbrids característics únicament a aquesta zona.

Descripció lingüística

Fonologia

L'inventari de consonants del warao és relativament simple:

	Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Labio- velar	Glotal
Oclusiva	p	t		k	kw
Fricativa		s				h
Aproximants		l	y		w
Nasal	m	n

Quant a les vocals, hi ha cinc vocals orals /a, e, i, o, u/ i cinc nasals /ã, ẽ, ĩ, õ, ũ/. No existeixen contrastos de quantitat vocàlica i l'accent és fix en la penúltima síl·laba.

Morfologia i sintaxi

Des del punt de vista tipològic, el warao és una llengua amb marcatge de nucli, moderadament polisintètica i amb alineament morfosintàctic de tipus nominatiu-acusatiu. L'ordre bàsic és SV en oracions intransitives i OSV en oracions transitives.

Des del punt de vista morfològic no existeix una diferència clara entre noms i adjectius, tal com succeeix en espanyol. És una llengua que usa predominantment sufixs, amb pocs prefixs. En comptes de preposicions, s'usen postposicions. Exemples:

nobotono

daukuaja

konae

Els nens van portar fruita

nobotono

ubaya

Els nens dormen

La construcció que assenyala la possessió en warao és la següent: Posseïdor + prefix de possessió + posseït:

Lora ahoru (Laura a-horu) significa Laura de-olla: l'olla de Laura.

No hi ha un article definit o indefinit pròpiament dit. En comptes d'això, s'usen els sufixos personals per a construccions de possessió per mostrar que es tracta d'un objecte definit.

Pronoms

Persona	Nominatiu	Complement directe	Complement indirecte	Compl. circumstancial	Compl. adnominal
1a persona singular	ine	ma	masaba	ma isia	mabitu
2a persona singular	iji	ji	jisaba	jisia	jiabitu
3a persona singular	tai	tai	taisaba	taiaisia	taiabitu
1a persona plural	oko	ka	kasaba	kaisia	kabitu
2a personal plural	yatu	yatu	yatusaba	yatuisia	yatuabitu
3a personal plural	tatuma	tatuma	tatumasaba	tatumaisia	tatumaabitu

Sustantiu

Formació de substantius compostos:

• arotu: apel·latiu de professió

ibijiarotu: metge

wisidatu: bruixot

dosarao: guerrer

• koina: apel·latiu d'instrument

sitakoina: màquina d'escriure

yaburukoina: escala

• noko: apel·latiu de locació

janoko: casa

Estudi de la llengua

Un dels primers estudiosos de la llengua warao va ser el missioner catòlic Basilio María de Barral. En els anys seixanta el lingüista nord-americà Henry Osborn va fer estudis formals de la morfologia i fonologia de l'idioma warao. L'idioma warao és part del currículum d'ensenyament a les escoles del Delta Amacuro.

Bibliografia

Publicacions en Warao

1. Barral, Basilio María (1979): Diccionario warao-castellano, castellano-warao. Universidad Católica Andres Bello
2. Osborn, Henry (1966a): "Warao I: Phonology and Morphophonemics." International Journal of American Linguistics 32:108-123.
3. Osborn, Henry (1966b): "Warao II: Nouns, Relationale, and Demonstratives." International Journal of American Linguistics 32:253-261.
4. Vaquero, P. Antonio (1965): Idioma Warao. Morfología, sintaxis, literatura (Warao language. Morphology, syntax, literature). Estudios Venezolanos Indígenas.

Altres publicacions

• Nuevo Testamento en Warao, 1974.
• Cartilla d'Alfabetització “Karata Awaro Teribukitane” 2002.

Enllaços externs

• "WARAO: a language of Venezuela", Ethnologue: Languages of the World, 14th Edition, 2000

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Warao