Llengües jirajaranes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües jirajaranes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deLara i Falcón Modifica el valor a Wikidata
EstatVeneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologjira1235 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües jirajaranes o jirajiranes són un grup de llengües extintes que es parlaven a l'oest de Veneçuela, a les regions de Falcón i Lara. Es creu que totes les llengües es van extingir a principis del segle xx.[1]

Classificació[modifica]

Les llengües jirajara es considera un grup de llengües quasi-aïllades. Adelaar i Muysken assenyalen que existeixen unes certes similituds lèxiques amb les llengües timote-cuica i similituds tipològiques amb les llengües txibtxa, però l'escassetat de dades impedeix donar per vàlid qualsevol parentiu.[1] Jahn, entre altres, ha suggerit una relació entre les llengües jirajaranes i les betoi, principalment per la similitud dels etnònims.[2] Greenberg i Ruhlen classifiquen a les llengües jirajaranas com a part d'una hipotètica família paezana, juntament amb les llengües betoi, el páez, les llengües barbacoanes i altres.[3]

Llengües de la família[modifica]

A partir de la documentació existent, s'han identificat tres llengües com clarament membres de la família jirajara:[1]

Čestmír Loukotka inclou quatre llengües més en la família per a les quals no existeix documentació[4] pel que la seva adscripció a la família és purament especulativa:

  • Coyone, parlat al naixement del riu Portuguesa a l'estat de Portuguesa.
  • Cuiba, parlat a la ciutat de Aricagua.
  • Atatura, parlat entre els rius Rocono i Tucupido.
  • Aticari, parlat al llarg del riu Tocuyo.

Descripció lingüística[modifica]

A partir de l'escassa documentació existent, es poden reconstruir un número limitat de característiques tipològiques:[5]

1. ordre VO en oracions transitives
apasi mamán (Jirajara)
1a.tallar 1ªPOS.mà
'Tallo la meva mà'
2. El subjecte precedeix al verb
depamilia buratá (Ayomán)
la.família és.bona
'La família és bona'
3. El posseïdor precedeix a l'objecte posseït
shpashiú yemún(Ayomán)
arc 3ªPOS.corda
'la corda de l'arc'
4. Els adjectius segueixen als noms que qualifiquen
pok diú (Jirajara)
muntanya gran
'la muntanya alta'
5. Els numerals precedeixen als noms que quantifiquen
boque soó (Ayomán)
un cigarret
'un cigarret'
6. Ús de postposicionesen lloc de preposicions
angüi fru-ye (Jirajara)
1a.anar Siquisique-a
'(jo) vaig a Siquisique.'

Comparació lèxica[modifica]

La següent llista ofereix alguns cognats en llengües jirajaranes:[2]

GLOSSA Ayomán Gayón Jirajara
foc dug dut, idú dueg
peu a-sengán segué angán
gallina degaró digaró degaró
casa gagap hiyás gagap
serp huhí, jují jují túb
sol iñ yivat yuaú

Vocabulari comparatiu de l'ayamán, jirajara, i gayón:[6]

Català Ayamán Jirajara Gayón
tigre boosin, boosin, súggo, boshí shashá bosin bosín, bosin-dut
guineu mahari moorí guajaren, guarjen
porc mohoins, mañó moñe moí, moy
aluata dug duj dut
cérvol aguí, anguiye agüí jagüio
armadillos doux dok dot, dokt, dou
guacharaca adtogo, laóstogo atogó guastogó, guastegó
pauji suhunhí suí sinhío
aigua in ing him, güalli
foc du, dus dueg dut
ganivet pisiú, pisiguí pisiú sigüí
totuma kururú kururú basteá, kuao deop

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken. The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 129-30. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Jahn, Alfredo. Los Aborígenes del Occidente de Venezuela. Caracas: Monte Avila Editores, C.A., 1973. 
  3. ↑ , <http://www.merrittruhlen.com/files/AED5.pdf>
  4. ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian Languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, p. https://archive.org/details/classificationof0007louk/page/254 254]-5. 
  5. ↑ Costenla Umaña, Adolfo. Las Lenguas del Área Intermedia: Introducción a su Estudio Areal. San José: Editorial de la Universidad de Costa Rica, p. 56-8. 
  6. ↑ Oramas, Luis R. 1916. Materiales para el estudio de los dialectos Ayamán, Gayón, Jirajara, Ajagua. Caracas: Litografía del Comercio. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.

Bibliografia[modifica]

  • Oramas, L. (1916). Materiales para el estudio de los dialectos Ayamán, Gayón, Jirajara, Ajagua. Caracas: Litografía del Comercio.
  • Querales, R. (2008). El Ayamán. Ensayo de reconstrucción de un idioma indígena venezolano. Barquisimeto: Concejo Municipal de Iribarren.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_jirajaranes&oldid=32870750»