Tequiraca

Tequiraca

Tipus	llengua morta, llengua no classificada, llengua i llengua extinta
Ús
Autòcton de	Departament de Loreto
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tequiraca-canichana
Codis
ISO 639-3	ash
Glottolog	abis1238
Ethnologue	ash
IETF	ash
Endangered languages	3665

El tequiraca (Tekiráka), també coneguda com a Abishira (Avishiri)* i Aiwa (Aewa) i Ixignor, és una llengua parlada al Perú. El 1925 hi havia entre 50 i 80 parlants a Puerto Elvira al llac Vacacocha (connectat amb el riu Napo). Es presumeix que s’ha extingit a mitjan segle xx, tot i que el 2008 es van trobar dos recordadors i es van registrar 160 paraules i frases curtes.

Les poques dades disponibles mostren que està estretament relacionat amb altres idiomes, tot i que Kaufman (1994) va proposar una connexió llunyana amb el canichana.

Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha similituds lèxiques amb el taushiro, probablement com a resultat d'un contacte prehistòric dins l'esfera d'interacció circum-Marañón.

Fonologia

Consonants

		Bilabial	Dental/Alveolar	Palatal/Postalveolar	Velar	Uvular
Nasal		m	n	ñ	ŋ
Oclusiva	Sorda	p	t		k	q
	Aspirada
	Ejectiva	p'	t'		k'	q'
Africada				č
Fricativa			s		x
Aproximant	Central	v		j	w
	Lateral		l	ʎ
Sonorant
Ròtica			r

Un únic apòstrof ['] indica la glotalització de la consonant corresponent. Un doble apòstrof [ '' ] indica aspiració.

Vocals

	A	I	U	O	E
curta	/a/	/i/	/u/	/o/	/ɛ/, /e/
llarga	/aː/	/i:/	/u:/	/o:/	/ɛː/, /eː/

[:] és el verbalizador

Semivocals
/y/
/w/

Vocabulari

Michael & Beier (2012)

Ítems lèxics aiwa registrats per Michael & Beier (2012):

glossa	Aiwa (aˈʔɨwa)
‘(El meu) maritʼ	(kun) aˈʃap
‘(El meu) cap’	(kun) ˈhuti
‘(El meu) germàʼ	(kun) uˈʃaʔ
‘(El meu) genollʼ	(kun) kuˈpɨnu
‘Pronom de 1a persona’	kun
‘Pronom de 2a persona’	parent
‘Pronom de 3a persona, demostratiuʼ	gener
‘Agouti ʼ	aʃˈpali
‘Sol, solter’	jo sóc
‘Aproximació’	jasik
‘Autònim’	aˈʔɨwa
‘Ayahuasca ʼ	lukˈʔãk
‘Verí de peix’	malahi
‘Cistella’	jaja
‘Banyeu-vos! ʼ	haɾ kin tsuk
granʼ	tuˈkut
“Cap gran”	Hutuˈluk
‘Persona de panxa grossa’	aˈɾuh tʃuˈluk
‘Ocell sp. (picot) ʼ	isaˈɾawi
‘Ocell sp. (paujil) ʼ	wiˈkoɾõ
‘Ocell sp. (perdiu) ʼ	Hola
‘Ocell sp. (Guan de Spix) ʼ	hola ell
‘Ocell sp. (Aní becllís) ʼ	kʷãˈʔũli
‘Guacamai ararauna ʼ	alkahˈneke
‘Pit’	aˈkiʃ
‘Caimà ʼ	amihala
‘Canoa’	aˈtɾewa
‘Cebins sp.ʼ	ɾũtɾũˈkʲãwã
‘Cebins sp.’	waˈnaha
‘Gat sp. (gat tigrat) ʼ	hũhũkũˈpanʔ
‘Camí netejat’	tasˈʔãʔĩ
‘Roba’	kuhˈpaw
‘Coati ʼ	ʃakˈɾaɾa
‘Menja! ʼ	sikʷas
‘Foc de cuina’	asˈkʷãwa
‘Blat de moro’	suˈkala
‘Cotó’	nuiˈnui
‘Cérvol’	atɾiˈwaʔa
‘Terra’	ahuˈtaʔ
‘Menja! ʼ	iˈtakʷas
‘Ull’	jaˈtuk
‘Llenya’	wiɾuˈkawa
‘Jardí’	sí
‘Donarʼ	wɨt
‘Tenir sexeʼ	hytinuinus
‘Aquíʼ	hiɾwas
‘Colpejarʼ	pɨwas
‘M’estic banyant’	kun inˈtsukwas
‘Jaguarʼ	miˈala
‘Fullaʼ	iˈɾapi
‘Dona menuda’	aslantania
‘cop petitʼ	iˈʃikta
‘masato, cervesa de iucaʼ	nutˈnɨt
‘saqui monjo sp.ʼ	kʷɨˈɾiɾi
‘mosquitʼ	wiˈʃala
‘noʼ	ˈtʃahtaɾ
‘persona no indígenaʼ	ˈpaɾi
‘penisʼ	jatˈhaka
‘pebreʼ	aˈlaha
‘patataʼ	jaunaˈhi
‘Guacamai roig alaverdʼ	milahˈneke
‘veureʼ	uˈkaik
‘serpʼ	auˈʔek
‘mona esquirolʼ	siˈaʔa
‘Myliobatoidei sp.ʼ	hamˈham
‘Myliobatoidei sp.ʼ	makɾaˈlasi
‘canya de sucreʼ	raiwãˈʔãk
‘sol, lluna, déuʼ	akɾeˈwak
‘Saguinusʼ	aslʲaˈʔãũ
‘tapirʼ	ˈsahi
‘arbreʼ	ˈau
‘Pècari de barba blancaʼ	ɾaˈkãʔõ
?	niˈkʲaw

Taula que compara aiwa (tequiraca) amb Huao terero, iquito i maijiki (mã́ḯhˈkì; Orejón) de Michael & Beier (2012):

glossa	Aiwa (aˈʔɨwa)	Huao terero	Iquito	Maijiki (mã́ḯhˈkì)
Pècari de barba blanca	ɾaˈkãʔõ	ˈɨɾæ̃	anitáaki	bɨ́ɾɨ́
tapir	ˈsahi	ˈtitæ	pɨsɨ́kɨ	békɨ́
Pècari de collar	iˈhaɾa	ˈãmũ	kaáʃi	káókwã̀
cérvol	atɾiˈwaʔ	koˈwãnʲɪ	ʃikʲáaha	nʲámà, bósá
Guacamai roig alaverd	milahˈneke	ˈæ̃wæ̃	anápa	má
mosquit	wiˈʃala	ˈgʲijɪ	anaáʃi	mɨ́tè
(meva) mare	(kun) ˈama	ˈbaɾã	áni, (ki) niatíha	(jì) hàkò, bɨ́ákò
(mru) pare	(kun) ha	ˈmæ̃mpo	ákɨ, (ki) kakɨ́ha	(jì) hàkɨ̀, bɨ́ákɨ̀
persona, compatriota	aˈʔɨwa	waɨɤˈɾãni	árata ɨyáana	mã́ĩ́
(meu) marit	(kun) aˈʃap	nãnɨˈɡæ̃ŋã	ahaáha, (ki) níjaaka	(jì) ɨ̃́hɨ̃́
cap	ˈhuti	ɨˈkabu	ánaka	tʃṍbɨ̀
orella	ʃuˈɾala	ɨ̃nɨ̃ˈmɨ̃ŋka	túuku	ɡã́hòɾò
pit	aˈkiʃ	ɤɨˈɨ̃mæ̃	ʃipɨɨ́ha	óhéjò
pebre	aˈlaha	ˈɡʲĩmũ	napɨ́ki	bíà
cotó	nuiˈnui	ˈdajɨ̃	sɨ́wɨ	jɨ́í
fulla	iˈɾapi	ɨ̃ˈnʲabu, ɨdʲɨ̃	iímɨ, naámɨ	hàò
bananes	aˈlaʔa	pæ̃ˈæ̃næ̃	samúkʷaati	ò
dacsa	suˈkala	kaˈɤĩŋɨ̃	siíkiraha	béà
cuinar	asˈkʷãwa	ˈɡɨ̃ŋa	iinámi	tóà
canoa	aˈtɾewa	ˈwipu	iímina	jóù
casa	atˈku, atˈkua	ˈɨ̃ŋkɨ̃	íita	wè
foguera	wiɾuˈkawa	tɪ̃ˈnɪ̃wæ̃	háraki	héká
iuca or corn beer	nutˈnɨt	ˈtɪpæ̃	itíniiha	gónó
pedra	nuˈklahi	ˈdika	sawíha	ɨ́nò, ɡɨ́nò
sol	akreˈwak	ˈnæ̃ŋkɪ	nunamíja	mã́ĩ̀
petit	iˈʃikta	ˈɡʲiijã	sɨsanuríka	jàɾì
què?	iˈkiɾi	kʲĩnɨ̃	saáka	ɨ̃́ɡè
on?	ˈnahɾi	æjɨ̃ˈmɨ̃nɨ̃	tɨɨ́ti	káɾó
no	ˈtʃahtar	ˈwĩĩ	kaa	-mà
vine!	sik, ˈsikʷas	ˈpũɪ	aníma	dáímà

Loukotka (1968)

Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per auishiri.

glossa	Auishiri
un	ismáwa
dos	kismáõ
cap	a-waréke
ull	o-toroã
dona	aslané
foc	yaháong
sol	akroák
moresc	sukála
casa	atkúa
blanc	sukeé

Fonts

• Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 [1]
• Alain Fabre, 2005, Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: AWSHIRI[2]
• Michael, Lev; Beier, Christine. (2012). Phonological sketch and classification of Aewa. (Manuscript).

Primeres fonts lèxiques

• Tessmann, Günter. 1930. Die Indianer Nordost-Perus: Grundlegende Forschungen für eine Systematische Kulturkunde. Hamburg: Friederichsen, De Gruyter & Co. (112 lexical items)
• Espinoza, Lucas. 1955. Contribuciones lingüísticas y etnográficas sobre algunos pueblos indígenas del Amazonas peruano. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Bernardino de Sahagún. (17 lexical items)
• Villarejo, Avencio. 1959. La selva y el hombre. Editorial Ausonia. (93 lexical items)