Llengües nambikwares

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaNambikwara
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaMato Grosso, Brasil
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolognamb1299 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües nambikwara constitueixen una petita família lingüística, els membres de la qual es parlen tots a l'estat brasiler de Mato Grosso. Tradicionalment es consideraven dialectes d'una sola llengua, però no tots són mútuament intel·ligibles.

Es poden dividir en tres branques (número de parlants entre parèntesis):

Les varietats del mamaindê o nambikwara septentrional es veuen sovint com a dialectes, però Ethnologue les tracta com a llengües separades. El sabanê es limita a una única comunitat de parlants i, per tant, no es divideix en dialectes. Per altra banda, el nambikwara (meridional) en té onze.[1]

S'estima que al grup lingüístic nambikwara hi pertanyen alguns 1.500 parlants, el nambikwara o nambikwara meridional en representa un 80%.[2] La majoria dels membres dels pobles nambikwara són monolingües, però alguns joves parlen també portuguès.[3] Els homes de la comunitat sabanê són trilingües, ja que a més del sabanê parlen portuguès i mamaindê.[4]

Relacions amb altres famílies[modifica]

S'ha proposat una relació amb la llengua aïllada kanoê o kapixaná, però aquesta connexió generalment no está gaire acceptada.[5]

Contacte[modifica]

Segons Jolkesky (2016) el contacte lingüístic ha causat semblances lèxiques entre les llengües nambikwara i les famílies i llengües aïllades aikanã, irantxe, itonama, kanoê, kwazá, peba -yagua, arawak, borôro i carib.[6]

Vocabulari[modifica]

Paraules básiques segons Loukotka (1968):[7]

Paraula Tauité Sabané Anunze Elotasu Kokozú Tagnaní Tamaindé Nene Tarundé
u améro knakná kenáge etegenõ ganagidzyare banuré kanákero
dos baléne haːro searu dehaunõ bandyere lauré baʔãdo
cap ua-negetü dwa-haniːkin toa-nekisú ga-nakitú nuhi-naite nu-naite
llengua (part del cos) tayú-hendü uai-lehrú año-heru toái-herú uai-hendé noio-hidnde nuiú-endé nui-edende
mà toái-kizeː depibá uai-kizé dwa-hikisu toái-ikisú ua-hité nuhiː-hĩte nuna-noré
dona akiːnaʔñazé dusé dosú temoreː ndenore tenoré denõ
aigua ari uarazé iñausu unsazú narutundú nahirinde narundé náru
sol utianezeː yóta ikidazé udiʔenikisu uterikisú chondí nahnde naneré
blat de moro guyakizeː kayátsu kayátsu giaté kaiate kiakinindé kiáteninde
lloro anʔanzí kakaitezé ãhru áhlu aundaré aúndere
arc arankizeː ukizé úkisu hukisú saltar hute aindé
blanc eːseːnanzeː pãte kuidisú han ahéndesu déʔende hanidzare haniʔna

Bibliografia[modifica]

  • Costa, Januacele Francisca da; W. Leo M. Wetzels. 2008. Proto-Nambikwara Sound Structure. Amsterdam: Vrije Universiteit Amsterdam.
  • Araujo, GA (2004). A Grammar of Sabanê: A Nambikwaran Language. Vrije Universiteit Amsterdam. 94. Utrecht: MOLT.
  • Gomes, MACF (1991). Dicionário Mamaindé-Português / Português-Mamaindé. Cuiabá: SIL.
  • Kroeker, MH (1996). Dicionário escolar bilingüe Nambikuara-Português, Português-Nambikuara. Porto Velho: SIL.
  • Price, DP (1978). The Nambiquara Linguistic Family. Anthropological Linguistics 20: 14-37.

Referències[modifica]

  1. ↑ {{{títol}}}. ISBN 0-19-509427-1. 
  2. ↑ Nambiquaran languages. Ethnologue. Retrieved on 2012-07-29.
  3. ↑ Kroeker, 2001 p. 1
  4. ↑ Ethnologue. Ethnologue. Retrieved on 2012-07-29.
  5. ↑ Price, David P. 1978. The Nambiquara linguistic family. Anthropological Linguistics 20 (1): 14–37.
  6. ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
  7. ↑ . 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_nambikwares&oldid=33342627»