Portuguès brasiler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El portuguès brasiler (português brasileiro) és la forma com es parla el portuguès al Brasil i a la zona fronterera de l'Uruguai. Compta amb uns 191 milions de parlants.[1] Es tracta de la varietat de portuguès més parlada, llegida i escrita del món.

Està regulat per l'Academia Brasileira de Letras.

Abans de l'arribada de Pedro Álvares Cabral al Brasil s'hi parlaven més de mil llengües autòctones. En el decurs de la seva història el portuguès brasiler incorporà préstecs de termes no tan sols de les llengües indígenes i africanes sinó també del francès, castellà, italià i anglès.

Les diferències entre el portuguès europeu i el portuguès brasiler són principalment de vocabulari, pronúncia i sintaxi, principalment en les varietats vernacles; essent menors en els textos.

L'establiment de l'acord ortogràfic de 1990, ja en vigor al Brasil des de l'1 de gener del 2009 té l'objectiu d'unificar la grafia de les dues variants de la llengua portuguesa reduint-ne el 98% de les divergències ortogràfiques.

Grosso modo, les diferències entre la llengua escrita formal entre Portugal i Brasil, són comparables amb les que es troben en l'anglès americà i l'anglès britànic.

Llengües indígenes[modifica | modifica el codi]

Les llengües parlades al Brasil abans de la conquesta portuguesa es poden agrupar en diverses famílies: llengües tupí, macro-jê i arauques. També n'hi ha que no pertanyen a cap de les famílies citades com són: karib, pano, maku, yanomami, mura, tukano, katukina, txapakura, nambikwara i guaikuru.

La colonització efectiva del Brasil començà l'any 1532. A l'inici de la colonització les llengües del grup tupí eren parlades en una gran part del Brasil i històricament se l'ha coneguda com a língua geral (llengua general), una llengua franca que finalment va ser prohibida en benefici del portuguès.

El Marqués de Pombal instituí el portuguès com a llengua oficial del Brasil prohibint l'ús de la língua geral.

Al segle XVII hi van arribar esclaus africans per treballar en les plantacions de canya de sucre i que tingueren una gran influència en el lèxic portuguès del Brasil especialment de la llengua nigeriana ioruba i el quimbundo d'Angola.

Amb la transferència de la cort portuguesa al Brasil (1808-1821) i ha una “relusitanització” del parlar de Rio de Janeiro, que passà a ser la capital del país.

El 1822 el Brasil assoleix la independència. Amb això, disminueix l'entrada d'africans i hi arriben emigrants europeus com ara alemanys i italians.

Diferències entre el portuguès del Brasil i el de Portugal[modifica | modifica el codi]

Sistema fonètico-fonológic[modifica | modifica el codi]

Aspectes conservadors[modifica | modifica el codi]

A la major part del Brasil, les -s i -z a final de paraula o davant d'una consonant sorda es realitzen com [s] o com [z] davant de consonant sonora ("desde"), en lloc de [ʃ] i [ʒ] com a Portugal.

Les vocals àtones romanen obertes[2]

Per altra banda determinades evolucions fonètiques del portuguè europeu al segle XIX van ser ignorades al Brasil: esmanté la pronúncia [ej] en ditongs com "ei" en "primeiro", versus la pronúncia [ɐj]; la pronúncia d' "e" tònica com [e], versus [ɐ], en paraules com "espelho" o "vejo".[3]

Aspectes innovadors[modifica | modifica el codi]

Desaparició de l'oposició entre timbre obert i tancat en les vocals tòniques a, e i o seguides de consonant nasal (ex: "vênia" vs. "vénia", "Antônio" vs. "António"); El mateix fenomen ocorre en les vocals de les síl·labes pretòniques (ex: o primeiro "a" de cadeira, pronunciat /a/ al Brasil i/ɐ/ a Portugal); Vocalització de "l" velar, com en "animal", que en algunes regions es pronuncia [ãnimaw].[4]

Morfosintaxi[modifica | modifica el codi]

La construcció estar + gerundi domina al Brasil, versus la construcció estar + a + infinitiu de Portugal. (ex: "estou escrevendo" vs. "estou a escrever");

Al Brasil es fa servir el pronom possessiu sense ser precedit de l'article (ex: "meu computador" vs. "o meu computador").

Sistema fonètic[modifica | modifica el codi]

Els fonemes usats al Brasil són sovint diferents dels de Portugal.Al Brasil es fan servir 34 fonemes, amb tretze voclas, dinou consonants i dues semivocals. Taula de fonemes del portuguès brasiler
Taula de fonemes consonàntics del portuguès brasiler

Alguns fenòmens de pronúncia[modifica | modifica el codi]

  • ensordiment de la r final
  • ieisme (e. g. *muier per mulher o *trabaio per trabalho)
  • reducció de nd a n en gerundis (e. g. *andano en lloc d'andando): es va fer també en català antic, aragonès, i italià centro-meridional;
  • alguns casos de epèntesi (e. g., *fu per flor o *quelaro per claro) *amaro per amaram)
  • queda o vocalització de l final (e. g. *finaw en lloc de final) Nota: l'asterisc (*) marca les paraules ortogrèficament incorrectes

Dialectes del protuguès brasiles[modifica | modifica el codi]

La parla popular brasilera presenta una relativa unitat. El dialecte més estudiat és el dialecte caipira. Altres dialectes són:Cearense - Ceará,Baiano - Bahia,,Carioca - Rio de Janeiro (Capital),Fluminense - Estat de Rio de Janeiro, Gaúcho - Rio Grande do Sul,Mineiro - Minas Gerais, Nordestino i altres.

Diferències en el vocabulari[modifica | modifica el codi]

Tupinismes[modifica | modifica el codi]

Deriven directament de la llengua Tupí. Hi ha "sufixos que actuen com adjectius" com -açu (gran), -guaçu (gran) e -mirim (petit) en les paraules arapaçu (ocell de bec gros), babaçu (palmera grossa), mandiguaçu (peix gros), abatimirim (arròç menut) o mesa-mirim (taula petita). Altres sufixes com -rana (semblant a ) e -oara (valor gentilici) en les paraules bibirana (planta de la família Annonaceae), brancarana (mulata clara) o paroara (natural de Pará) i marajoara (natural de Ilha do Marajó, Pará).

Altres exemples són:

Neologismes[modifica | modifica el codi]

Exemples ônibus per oposició a autocarro, trem versus a comboio, bonde versus eléctrico o aeromoça versus hospedeira de bordo.

Altres com gol (pt golo, de goal, anglès, )), esporte (pt desporto, de sport), xampu (pt champô, de shampoo, ).

A la taula de sota hi ha altres diferències de vocabulari:

Brasil Portugal
abridor de garrafas o saca-rolhas saca-rolhas
abridor de latas abre-latas
água-viva o medusa alforreca ou medusa
alho-poró alho-porro
aquarela aguarela
arquivo (de computador) ficheiro
aterrissagem aterragem
banheiro casa-de-banho o quarto-de-banho
brócolis brócolos
caminhão o camião (linguagem oral) camião
calcinha cuecas femininas
carona boleia
carro conversível carro descapotável
carteira de identidade ou Registro Geral/RG bilhete de identidade/BI
carteira/carta de motorista carta de condução
chaveiro porta-chaves o chaveiro
concreto betão
diretor (de cinema) realizador
esparadrapo, bandeide (band-aid) penso, penso-rápido
estúpido parvo
fila de pessoas fila ou bicha
fones de ouvido auscultadores, auriculares, fones
grampeador agrafador
legal fixe
maiô fato-de-banho
mamadeira biberão
metrô metro, metropolitano
nadadeiras, pé-de-pato barbatanas
ônibus autocarro
perua, van carrinha
salva-vidas ou guarda-vidas salva-vidas ou nadador-salvador
secretária eletrônica atendedor de chamadas
sunga ou calção de banho calções de banho, calção de banho
(telefone) celular telemóvel
terno fato
trem comboio
torcida claque
bola esférico
gol golo
tiro de meta pontapé de baliza
escanteio pontapé de canto
isopor esferovite
pebolim (ou totó) matraquilhos
água sanitária lixívia
descarga autoclismo
privada sanitária, vaso sanitário ou privada retrete ou sanita

Ortografia[modifica | modifica el codi]

Portuguès europeu Portuguès brasiler
acção ação
baptismo batismo
contacto contato
direcção direção
eléctrico elétrico
óptimo ótimo

Accentuació gràfica[modifica | modifica el codi]

Per diferències de pronunciació les paraules proparoxítones que al Brasil porten accent circumflex a Portugal el tenen agut:

Portuguès europeu Portuguès brasiler
cómodo cômodo
fenómeno fenômeno
tónico tônico
génio gênio

Aspectes gramaticals[modifica | modifica el codi]

A algunes regions del Brasil el pronom de tractament você hi va haver una quasi extinció dels pronoms tu i vós. El você a Portugal és una forma de tractament semi-formal i al Brasil és una forma comuna de dirigir-se a quasi qualsevol persona.

  • El pronom possessiu teu al Brasil de vegades es fa servir per a referir-se a la segona persona.

Semàntica[modifica | modifica el codi]

Moltes paraules, sense perdre el seu significat tradicional, agafen una o més accepcions noves al Brasil Per exemple, virar també significa transformar-se en i prosa també significa loquaç, xerraire.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.ibge.gov.br/home/disseminacao/online/popclock/popclock.php
  2. Paul Teyssier, "História da Língua Portuguesa", Lisboa: Livraria Sá da Costa, p. 81.
  3. Paul Teyssier, "História da Língua Portuguesa", Lisboa: Livraria Sá da Costa, pp. 80-81.
  4. Paul Teyssier, "História da Língua Portuguesa", Lisboa: Livraria Sá da Costa, pp. 81-83.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]