Domini públic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Símbol del domini públic

Segons el dret comú espanyol són de domini públic, segons l'article 339 del codi civil espanyol, els béns destinats a l'ús públic, com els camins, canals, rius, torrents, ports, i ponts construïts per l'estat, les ribes, i riberes, platges, rades, i anàlegs. També són béns públics aquells que pertanyen privativament a l'Estat, sense ser d'ús comú, i destinats a algun servei públic o a fomentar la riquesa nacional, com les murades, fortaleses, i les altres obres de defensa del territori. També ho són les mines mentre no s'atorgui la seva concessió.

El domini públic a Espanya[modifica | modifica el codi]

Els béns a Espanya poden ser de domini públic o de propietat privada.[1] En aquest cas la propietat pot ser ostentada per una persona física o jurídica, i fins i tot les administracions disposen de béns demenials i propietats privades o patrimonials.

Els autors d'obres intel·lectuals tenen l'anomenat dret moral.[2][3] El dret moral comprèn uns drets irrenunciables i inalienables:

  • Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera.
  • Determinar si aquesta divulgació s'ha de fer sota el seu nom, amb pseudònim o sign, anònimament.
  • Exigir el reconeixement de la seva condició d'autor.
  • Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir deformació, modificació, alteració o atemptat en perjudici dels seus interessos legítims o de la seva reputació.
  • Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d'interès cultural.
  • Retirar l'obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, amb indemnització de danys als titulars de drets d'explotació. Si posteriorment l'autor vol tornar a explotar l'obra haurà d'oferir preferentment els drets al titular anterior, en condicions similars a les originals.
  • Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra, en poder d'un tercer, per tal de exercir el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui. Aquest dret no permet exigir el desplaçament de l'obra i l'accés es farà en el lloc i de la manera que ocasioni menys incomoditats al posseïdor, que en algun cas podrà tenir dret a indemnització.

Mort l'autor aquests drets correspondran a la persona designada per l'autor, i, quan falti, als hereus. Si aquestes persones no existeixen, o s'ignora on estan, l'Estat, les Comunitats Autònomes, les corporacions locals, i les institucions públiques.

Els drets d'explotació d'una obra duren tota la vida de l'autor, i setanta anys des de la seva mort o des que s'hagi declarat aquesta.[4]

La transformació d'una obra, és a dir, la seva traducció, adaptació, o modificació, de tal manera que esdevingui una obra diferent,[5] en el cas de bases de dades és també una transformació la reordenació, dona els drets de propietat intel·lectual a l'autor de la transformació, sense perjudici dels drets de l'autor de l'obra original.

Veieu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domini públic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. article 338 del codi civil espanyol
  2. «LEY 23/2006, de 7 de julio, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril.» (en castellà). BOE. Corts Espanyoles, Publicat el 8 de juliol de 2006. [Consulta: 8 octubre 2009].
  3. article 14 de la Llei de Propietat intel·lectual
  4. article 26 de la Llei de propietat intel·lectual
  5. article 21 de la Llei de propietat intel·lectual