Programari lliure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa conceptual del programari lliure

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets, etc). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen a proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

  • La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.

Història[modifica | modifica el codi]

Entre els anys 60 i 70 del segle XX, el programari no era considerat un producte sinó un afegit que els venedors dels grans ordinadors de l'època (les mainframes) aportaven als seus clients perquè aquests poguessin utilitzar-los. Dins d'aquesta cultura, era comú que els programadors i desenvolupadors de programari compartissin lliurement i sense condicions els seus programes entre ells. Aquest comportament era particularment habitual en alguns dels grups d'usuaris de l'època, com decussades (grup d'usuaris d'ordinadors DEC). A finals dels 70, les companyies van iniciar l'hàbit d'imposar restriccions als usuaris, amb l'ús d'acords de llicència.

Allà pel 1971, quan la informàtica encara no havia patit la seva gran expansió, les persones que feien ús d´ella, en àmbits universitaris i empresarials, creaven i compartien el programari sense cap tipus de restriccions.

Amb l'arribada dels anys 80 la situació va començar a canviar. Els ordinadors més moderns començaven a utilitzar sistemes operatius privatius, forçant als usuaris a acceptar condicions restrictives que impedien realitzar modificacions a aquest programari.

En cas que algun usuari o programador trobés algun error a l'aplicació, l'únic que podia fer era donar-lo a conèixer a l'empresa desenvolupadora per tal que aquesta ho solucionés. Encara que el programador estigués capacitat per solucionar el problema i ho desitgés fer, sense demanar res a canvi, el contracte li impedia que millorés el programari.

El mateix Richard Stallman explica que per aquells anys, al laboratori on treballava, havien rebut una impressora donada per una empresa externa. El dispositiu, que era utilitzat en xarxa per tots els treballadors, semblava no funcionar a la perfecció, ja que cada cert temps el paper s'encallava. Per empitjorar les coses, no es generava cap avís que s'enviés per xarxa per informar als usuaris de la situació.

La pèrdua de temps era constant, ja que, a vegades, els treballadors enviaven per xarxa seus treballs a imprimir i quan anaven a buscar-hi els fulls trobaven la impressora embossada i una cua enorme de treballs pendents. Richard Stallman va decidir corregir el problema, i implementar l'enviament d'un avís per xarxa quan la impressora es bloquegés. Per dur a terme aquesta operació necessitava tenir accés al codi font dels controladors de la impressora. Va demanar a l'empresa propietària de la impressora, comentant que no volia res a canvi, si podia realitzar aquell canvi. L'empresa es va negar a lliurar-li el codi font.

En aquest precís instant, Richard Stallman es va trobar en un compromís: havia de triar entre acceptar el nou programari privatiu signant acords de no revelació i acabar desenvolupant més programari privatiu amb llicències restrictives, que al seu torn haurien de ser més endavant acceptades pels seus propis companys o rebel·lar-se i trobar una altra forma de fer les coses.

Amb aquest antecedent, el 1984, Richard Stallman va començar a treballar en el projecte GNU, i un any més tard va fundar la Free Software Foundation (FSF). Stallman va introduir la definició de free software i el concepte de "copyleft", que va desenvolupar per atorgar llibertat als usuaris i per a restringir les possibilitats d'apropiació del programari.

Llibertats del programari lliure[modifica | modifica el codi]

D'acord amb la definició, un programari és «lliure» quan es garanteixen les següents «llibertats»:[1]

Llibertat Descripció
0 La llibertat de fer servir el programa, amb qualsevol propòsit.
1 La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les teves necessitats.
2 La llibertat de distribuir còpies del programa.
3 La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores per a tothom, de manera que tota la comunitat en surti beneficiada.
Les llibertats 1 i 3 requereixen accés al codi font perquè estudiar i modificar el programari sense el seu codi font és molt poc viable.

Programari lliure destacat[modifica | modifica el codi]

The Gimp, és un editor gràfic i un símbol del programari lliure.

Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són;

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Free Software Foundation. «La Definició de Programari Lliure», 9 de desembre de 2010. [Consulta: 14 de desembre de 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Programari lliure