GNU/Linux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linux
El pinguí Tux, la mascota del nucli Linux
El pingüí Tux, la mascota del nucli Linux
Empresa / Desenvolupador Projecte GNU, Linus Torvalds i molts més
Família de SO Tipus Unix
Estat actual Versió estable i versió en desenvolupament
Versió estable

3.1.4 (Nucli Linux)

/ 28 de novembre de 2011
Tipus de nucli Modular Monolític
Llicència GNU GPL i altres
Lloc web http://www.kernel.org/

GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 80386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de ordinadors personals i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part més rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.

Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot Comunitats autònomes (LinEx, LliureX, Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.

Una de les parts que fa més eficients els sistemes GNU/Linux és la potència que trobem utilitzant l'intèrpret d'ordres o de comandes, ja que per fer qualsevol cosa es pot fer molt més ràpidament amb una simple línia d'ordres que haver de fer-ho gràficament, per exemple una cosa tan senzilla com: copiar un tipus definit de fitxers (per exemple *.jpg) d'un directori a un altre, amb l'interpret o consola faríem un cp *jpg /home per exemple i si no hauries de seleccionar manualment tots els arxius amb extensió .jpg obrir una altra finestra i enganxar; això sense complicar perquè també podem fer que busqui els arxius buits i que els esborri (de tot el disc dur...) etc.

GNU/Linux en temps real[modifica | modifica el codi]

El nucli de GNU/Linux, com el de la majoria de sistemes operatius que se subministra habitualment amb les distribucions per a PC d'escriptori, no proporciona un sistema operatiu en temps real. Per a aquelles aplicacions que requereixin resposta en temps real, com pot ser el control de màquines i processos, existeixen dues aproximacions diferents a l'ús de GNU/Linux en sistemes de temps real:

  • El que es coneix com a "soft real-time", o temps real no veritable, que consisteix en el fet que aquella tasca que requereix executar-se en temps real tingui la màxima prioritat. No és una solució de temps real veritable, ja que tant les tasques del sistema operatiu que tindran més prioritat, com el sistema d'interrupcions, poden modificar bastant els temps de resposta.
  • El que es coneix com a "hard real-time", o temps real veritable, que permet donar una prioritat absoluta a la tasca que s'ha d'executar en temps real, modificant fins i tot la gestió de les interrupcions perquè no puguin introduir retards apreciables. Aquesta és l'opció a triar en la immensa majoria d'aplicacions que necessitin resposta en temps real veritable. Això es pot aconseguir modificant el nucli de Linux, amb la dificultat que això implicarà quant a les actualitzacions del nucli de GNU/Linux que vagin apareixent i que s'hauran d'anar modificant abans de poder-se utilitzar en els sistemes de temps real, o introduint un micronucli entre el maquinari i el nucli de Linux, amb control total sobre les interrupcions, capaç de donar servei a les tasques en temps real directament, sense passar pel nucli Linux, i al mateix nucli de Linux, amb una prioritat absoluta per a les tasques en temps real. Aquesta és l'opció que es tria més sovint. Es disposa bàsicament dos micronuclis en codi obert a triar: Open RTLinux (Real Time Linux), amb llicència GPL (FSM Labs l'ofereix també sota una llicència diferent si se'n volen fer treballs derivats no GPL), i RTAI (Real Time Application Interface), amb llicència LGPL.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]