Distribució digital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La distribució digital és l'acte de proveir informació digital i continguts als usuaris a través d'internet en forma de productes i serveis. Des de principi del segle XXI ha crescut contínuament degut a la propagació de la banda ampla.

Les principals utilitats de la distribució digital són llibres, publicacions periòdiques, pel·lícules, fotos, música, programari, programes de televisió i videojocs. Si es tracta de fitxers pesats, es requereix una connexió a Internet ràpida.

Concepte[modifica | modifica el codi]

Actualment, al comerç, hi ha una tendència a vendre a bon preu o regalar el maquinari i vendre el servei i els consumibles. Així, per exemple, es fan les companyies de telèfon amb els mòbils. Aquest model de negoci també ha arribat al mercat de l'audiovisual. Això ve potenciat per la baixada dels preus d'alta banda i d'emmagatzematge. Sí que és veritat que el maquinari té uns costos, però també és veritat que aquest pot servir a milers d'usuaris. I cap aquí es redirigeix el futur de la web; cap a uns recursos centralitzats i la difusió dels costos d'aquests.

Actualment, el cost marginal és gairebé zero. Per tant, gràcies a l'ajuda de la tecnologia actual, les empreses tenen major flexibilitat en la definició dels seus mercats. Això els permet desenvolupar-se en l'àmbit dels productes «gratuïts». També s'ha de tenir en compte que, l'entrada d'un mercat a la xarxa, suposa l'abaratiment d'aquest en tots els àmbits.[cal citació]

Tot i així, el concepte del «gratuïts» no significa que els productors de continguts d'aquesta classe no guanyin beneficis, ja que quan es parla de contingut gratuït es refereix a un pas de contingut del productor al consumidor. Però que passa si un tercer vol formar part d'aquesta relació? Llavors és quan el productor pot exigir un cost al tercer. Un exemple pot ser Google, que ofereix de manera gratuïta els seus serveis. Tot i així, si un anunciant vol que el consumidor quan obri el cercador trobi un anunci de la seva empresa, l'anunciant haurà de pagar a Google. Un altre exemple seria Spotify, que costeja gran part del seu negoci amb els anuncis.

Però tot i així, la publicitat no és l'única manera que els productors de productes gratuïts costegen els seus productes. Una altra de les maneres de negociar és el model «Freemium». Aquest model de negoci suposarà que el productor ofereix una versió de pagament del producte, amb unes lleugeres millores respecte al producte gratuït. Així doncs, la distribució digital ha modificat el concepte tradicional d'economia.

En la música, la banda pionera al mercat "free" va ser Radiohead, amb el seu disc "In Rainbows". El dia 1 d'octubre del 2007, Radiohead va anunciar a la seva pàgina web que podien descarregar-se el seu nou àlbum de manera digital. L'usuari podia fixar el preu de compra, arribant inclòs a obtenir-lo gratuïtament.[cal citació] Les descàrregues es van poder fer del 10 d'octubre del 2007 fins a finals d'any. Després, Radiohead llançà en format tradicional el disc "In Rainbows". Gràcies a la prèvia en format digital que va fer, Radiohead va ser número 1 en llistes tot l'any 2008.

Té com a avantatges que hi ha menys intermediaris: sense la necessitat de manufacturar o distribució física, els productes distribuïts de manera digital requereixen una menor quantitat d'intermediaris, i per això, els creadors obtenen major guany o els preus baixen; una disponibilitat mundial i una producció fàcil: el producte o és desmaterialitzat, o és el comprador que l'ha de realitzar (fer el CD, imprimir...)

Spotify[modifica | modifica el codi]

Article principal: Spotify

Spotify és una plataforma de música de reproducció en temps real. En aquest, l'usuari podrà escoltar música de manera gratuïta i sense esperar el temps de descàrrega. Té quatre tarifes, del gratuït amb publicitat cap al premium pagant amb més serveis i sense publicitat.

iTunes[modifica | modifica el codi]

Article principal: iTunes

El programa d'Apple, iTunes, va revolucionar el món de la distribució de música digitalment l'any 2003. Fins al punt que l'any 2006 ja havia aconseguit més de 1000 milions de descàrregues. Actualment, iTunes segueix sent un èxit en descàrregues i ja porta més de 10.000 milions de cançons descarregades.[cal citació]

Google TV[modifica | modifica el codi]

Article principal: Google TV

Google TV és un sistema de televisió interactiva creada per l'empresa multinacional Google i codes envolupat per altres empreses del sector com Intel, Sony i Logitech. L'empresa va anunciar aquest nou projecte el 20 de maig del 2010. Es tracta d'un producte destinat a la recerca de vídeos per la web a través del navegador Google Chrome (però projectat al televisor), tot i que l'aparell també està adaptat als canals de televisió dels EUA. També es poden usar les següents aplicacions: Twitter, Facebook, Amazon, Pandora, Vevo.

Apple TV[modifica | modifica el codi]

Article principal: Apple TV

Apple TV és un receptor digital multimèdia dissenyat, fabricat i distribuït per Apple des del 2006. És un sistema de televisió interactiu amb tecnologia streaming, per tant, l'usuari pot escoltar o veure continguts en línia sense necessitat de descarregar-se’ls. La seva funció principal és proporcionar un accés senzill al catàleg de pel·lícules disponibles a la Itunes Store, però també pots usar les seves aplicacions: Flickr, Mobile me, Youtube, Netflix (només als EUA), Picassa, Hulu TV (de moment només a EUA), i sobretot, Itunes.

24Symbols[modifica | modifica el codi]

Article principal: 24Symbols
24Symbols és una plataforma dirigida al sector editorial a més d'un lloc de reunió de lectors, editors i escriptors.[cal citació] Posa a disposició dels usuaris una xarxa on es poden llegir i compartir llibres digitals, fer suggeriments i comentar qualsevol llibre. Es pot accedir al catàleg internacional i multi-editorial de contingut des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. Es pot gaudir de 24Symbols de dues maneres: gratis a canvi de publicitat; o Premium, que per mitjà d'una quota de subscripció elimina la publicitat, té funcionalitats més avançades, i fins i tot, lectura sense connexió. Es presenta com una eina per acabar, o al com a mínim no fomentar, la pirateria, ja que els llibres no es poden descarregar a un ordinador, només visualitzar-los a la pròpia pàgina.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]