Internet
De Viquipèdia
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals, és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una.
Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com per exemple un ordinador o un telèfon mòbil.
Taula de continguts |
[edita] Terminologia
- Vegeu també: Internet
Els termes Internet i World Wide Web s'utilitzen normalment com si fossin sinònims.[1] Tanmateix, la Internet i la World Wide Web no són el mateix.[2] La Internet és un sistema de comunicació d'informació global. És una infraestructura de maquinari i programari que connecta ordinadors. La Web és un dels serveis que aprofiten la Internet com a infraestructura de comunicacions. És una agrupació de documents i altres recursos, enllaçats per hiperenllaços i URLs.[3] La Web és una part de la Internet.[4]
El terme la Internet normalment s'accepta com un nom propi i s'escriu amb majúscula inicial.
[edita] Història
La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET
Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.
Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.
Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els "internautes", tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.
[edita] Protocols d'Internet
- A la capa més baixa d'internet (Capa de xarxa) hi ha protocol IP (IPv4) (adreçes de 4 bytes). Aquest protocol serveix per identificar els equips únicament dins Internet mitjançant adreçes de l'estil 234.23.58.122
En un futur proper ha de ser reemplaçat per IPv6 (adreces de 16 bytes), ja que l'espai d'adreçes que ofereix IP versió 4 s'està quedant esgotat. Exemple d'adreça IPv6: 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7344
Al mateix nivell també hi ha ICMP. No orientat a la connexió. Serveix per controlar i senyalitzar els errors que es puguin produir.
- A la següent capa, la Capa de transport, hi trobem els protocols TCP (Transmission Control Protocol) i UDP (User Datagram Protocol). Són els encarregats de transportar les dades. TCP estableix una "connexió" virtual, cosa que dóna un cert nivell de fiabilitat. UDP és un protocol de "millor intent", sense connexió, en el que els paquets perduts en la transmissió no són reenviats.
- A l'última capa hi ha els protocols d'aplicació. HTTP (web), FTP (intercanvi fitxers), SMTP (e-mail).
[edita] Serveis més comuns
[edita] World Wide Web
Probablement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Tot i que molta gent usa els termes Internet i WWW indistintament, és important remarcar que no són el mateix.
[edita] Correu electrònic
El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament a són GMail i Hotmail. No tot el correu-e té accés a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrònic sense tenir realment una adreça externa. Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrònic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo..) o mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook.
El correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME.
[edita] Compartició de fitxers
Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i programari
El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis.
[edita] Trucades telefòniques
Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.
[edita] Televisió per Internet
Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo).
També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV.
[edita] Xat
Missatgeria instantània i IRC, fòrums, webcams.
[edita] Altres serveis minoritaris
Altres serveis més minoritaris, especialitzats, o caducs, són:
- El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web.
- El Whois serveix per conèixer el titular d'un nom de domini o d'una adreça IP.
- El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a través d'un terminal.
- El SSH és la versió moderna del Telnet. La novetat és que la informació va encriptada.
- El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals)
[edita] Accés a Internet
Normalment es paga a un proveïdor d'accés a Internet en forma de tarifa plana per poder accedir a la xarxa. També hi ha modalitats de pagament en funció del volum de dades transmès (normal en connexions mòbils).
La connexió gratuïta també és força típica en el Wi-Fi, servei comú en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars.
[edita] Connexió telefònica convencional (Plain Old Telephone Service o Servei telefònic ordinari)
Usant la Xarxa Telefònica Commutada com a medi de transmissió de dades.
- Mòdem: estan limitats a una velocitat màxima de connexió de 56 Kbps També coneguts com a mòdems dial-up.
- ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta més velocitat que la connexió amb mòdem estàndard
[edita] Connexió per satèl·lit
- Poc comuna en usuaris domèstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissió de pujada s'ha de fer mitjançant una connexió telefònica.
[edita] Connexió mòbil
[edita] PLC
- Utilitza els cables d'electricitat per a transmetre les dades. Els mòdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l'ordinador. Solució per a llocs rurals on la centraleta és prou allunyada per poder rebre ADSL. Una variant "domèstica" d'aquest tipus de mòdems s'utilitza com a sistema d'interconnexió entre dos o més equips utilitzant la xarxa elèctrica d'una vivenda en lloc d'utilitzar un cable o una connexió WiFi per a connectar-los. Això permet tenir el router de connexió a Internet en una habitació i l'ordinador en una altra, connectats a través de la xarxa elèctrica de l'habitatge.
[edita] Organismes reguladors
- ICANN - gestió de dominis. Depenent del Departament de Comerç dels Estats Units
- IANA - entitat depenent del ICANN.
- IETF - encarregat dels Request for Comments. Formada per voluntaris.
[edita] Censura
És extremadament difícil, si no impossible, establir un control centralitzat i global d'Internet. Alguns governs, de nacions tals com Iran, Arabia Saudita, Cuba, Corea del Nord i la República Popular de la Xina, restringeixen els continguts, polítics i religiosos, que persones dels seus països poden veure a Internet, considerats contraris al seus criteris. La censura es fa, a vegades, mitjançant filtres controlats pel govern, recolzats en lleis o motius culturals, castigant la propagació d'aquests continguts. No obstant això, molts usuaris d'Internet poden burlar aquests filtres, doncs la majoria del contingut d'Internet està disponible a tot el món, sense importar on estiguis, sempre i quan es tingui l'habilitat i els medis tècnics necessaris.
Una altra possibilitat, com en el cas de Xina, és que aquest tipus de mesures es combinin amb l'autocensura de les pròpies empreses proveidores de serveis d'Internet, com Yahoo, Microsoft o Google, per així ajustar-se a les demandes del govern del país receptor.
[edita] Articles relacionats
[edita] Referències
- ↑ Wendy Boswell, The World Wide Web and the Internet - One of These Things is Not Like the Other.
- ↑ WWW (World Wide Web) TechTerms.com
- ↑ «Links». HTML 4.01 Specification. World Wide Web Consortium, HTML 4.01 Specification. [Consulta: 13-8-2008]. «[T]he link (or hyperlink, or Web link) [is] the basic hypertext construct. A link is a connection from one Web resource to another. Although a simple concept, the link has been one of the primary forces driving the success of the Web.»
- ↑ 10 Things You Should Know About the Internet
[edita] Enllaços externs
- The Internet Engineering Task Force, Comunitat encarregada de dissenyar els protocols i les arquitectures d'Internet
