Nom propi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els noms propis són aquells noms, també considerats com a substantius individuals, que s'apliquen a un ésser en concret o a una cosa única, a diferència dels noms comuns, altrament dit sunstantius generics, que permeten anomenar a totes les persones, animals o coses de la mateixa classe o espècie, sense particularitzar el seu significat. Tècnicament, es considera que els noms propis tenen una comprensió igual a zero (no volen dir res en ells mateixos) i una extensió màxima (poden aplicar-se a molts individus potencialment). L'estudi de l'etimologia dels noms propis és l'onomàstica.

Problemes en la definició[modifica | modifica el codi]

Els noms propis s'utilitzen per a distingir un individu concret dels altres de la mateixa espècie, sense que aquest nom doni cap (o gairebé cap) informació sobre les seves característiques.

Per exemple, a partir del mot "Vacarisses", com a nom d'un poble, no se'n pot deduir cap característica que no se sabés d'antuvi: ni la situació, ni la població aproximada, ni el tipus d'edificacions, ni res de res. A tot estirar, en el cas dels prenoms, es pot saber el sexe de l'individu, perquè és habitual l'ús de prenoms d'home i de dona diferenciats. Així, si es parla d'algú anomenat "Joan", se sabrà que és un home, però res més: no se'n sabrà ni l'edat, ni l'aspecte físic, ni l'ofici…

També la forma idiomàtica del nom propi d'una persona (forma originària o pròpia d'un determinat país) pot donar indicis (només indicis, no pas cap certesa) sobre l'origen geogràfic del seu portador: així, si es presenta algú com a "Mary Smith" és molt probable (tot i que no pas segur) que sigui originària d'un país anglòfon (la Gran Bretanya, els Estats Units, Austràlia, etc.), mentre que un "João Oliveira" segurament serà d'un país de llengua galaicoportuguesa (Galícia, Portugal, el Brasil, Moçambic, etcètera).

Per tant, no és del tot certa la definició de nom propi segons la qual és un nom que s'aplica a un únic individu, ja que sovint un mateix nom propi s'aplica a diversos individus. Aleshores, si és el cas, se'ls distingeix per mitjà d'altres elements, que també tenen la consideració de nom propi. Per exemple, diverses persones amb el prenom "Joan" poden ser distingides amb el o els cognoms, que el tindran diferent. Diversos pobles anomenats "Santa Coloma" es distingeixen amb diferents afegits: "d'Andorra", "de Cervelló", "de Farners", "de Gramenet", "de Queralt", etc.

Per contra, hi ha noms de coses úniques, com el de molts conceptes abstractes que tenen la consideració de noms comuns -com l'eclíptica, el zenit, l'oest, la taula periòdica, etc.- o com el nom de moltes substàncies que només s'usen en sentit genèric: el manganès, l'oxigen, el monòxid de carboni, etc.

En alguns casos (com en els malnoms, que s'apliquen a la gent de forma no oficial) el nom propi fa referència a alguna característica de l'individu al qual es diu; però el considerem un nom propi perquè s'aplica de forma molt preferent a l'esmentat individu: el "Xarraire", el "Capgròs" no són qualsevol persona que xerra molt o que té el cap gros, respectivament, sinó algú que se l'anomena habitualment amb aquest malnom. Fins i tot pot passar que el malnom tingui un origen irònic i que el "Xarraire" sigui una persona molt eixuta, molt poc parladora.

Característiques dels noms propis[modifica | modifica el codi]

Els noms propis admeten menys complements que els comuns i acostumen a aparèixer en singular, per subratllar l'especificitat de l'individu que designen. Es comporten sintàcticament de manera similar a un pronom. Poden realitzar les mateixes funcions que els altres substantiu, si bé apareixen més com a vocatius que els comuns.

En català es distingeixen per la majúscula inicial, fet que no passa en altres llengües com l'alemany, on qualsevol nom pot portar-la o com l'anglès, on determinats adjectius com els noms d'idiomes també en porten.

Classificació dels noms propis[modifica | modifica el codi]

Els noms propis es classifiquen segons tres criteris

  • si són o no variables
  • segons l'origen o etimologia
  • segons l'entitat a què s'apliquin

Aquesta darrera classificació divideix els noms en

  • noms usats per designar persones o antropònims
  • noms aplicats a entitata geogràfiques, siguin rius (hidrònims), regions (corònims), muntanyes (orònims) o llocs en general, especialment poblacions (topònims)
  • noms d'obres artístiques
  • noms que volen destacar el caràcter únic de l'entitat (per exemple Déu, enfront els déus; Terra, enfronta la terra o sòl)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Wikibooks A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Nom propi