Jersey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pel que fa a la peça de roba, vegeu Jersei.
Bailiwick of Jersey
Bailliage de Jersey
HimneMa Normandie
God Save the Queen
Capital Saint Helier
49° 11.401′ N, 02° 06.600′ O / 49.190017°N,2.110000°O / 49.190017; -2.110000Coord.: 49° 11.401′ N, 02° 06.600′ O / 49.190017°N,2.110000°O / 49.190017; -2.110000
Idiomes oficials Anglès, francès (jerseiès reconegut com a llengua regional)
Govern Dependència de la Corona
  Tinent Governador
Bailiff
John Cheshire
Philip Bailhache
Població
 -  Est. jul. 2010 91.812  (195è)[nb 1]
 -  Cens — — 
Moneda Lliura de Jersey[nb 2] (GBP)
Fus horari GMT (UTC+0)
 -  Estiu (DST)  (UTC+1)
Domini internet .je 
Codi telefònic 44-1534
  1. Dades del World Factbook
  2. A la par amb la Lliura esterlina


La Batllia de Jersey (en jèrriais: Jèrri) és una dependència de la Corona Britànica a la costa de Normandia. Endemés de l'illa de Jersey, també inclou les illes deshabitades de Minquiers i Ecréhous. Amb la Batllia de Guernsey forma part del grup de les Illes Anglonormandes.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de Jersey està influenciada per la seva ubicació ideal entre la costa septrentional de Normandia i la costa meriodional d'Anglaterra. Fa deu mil anys l'illa formava part del continent. Hi ha restes neolítiques a La Cotte à la Chèvre i paleolítics a La Cotte de St Brelade.

En Jersey hi ha restes d'un temple romà, cosa que fa pensar que l'Imperi romà es va assentar a les illes.

Se sap que les illes van quedar sota la influència víking al segle IX i es creu que el seu nom és a causa d'un antic heroi que va viure en elles anomenat Geirr i que va posar el sufix ey (molt utilitzat als països nòrdics) per indicar la seva possessió : Illes de Geir. Més tard les illes van passar a formar part del Ducat de Normandia l'any 933 i l'any 1066 van ser annexades a Gran Bretanya i dirigides sota el regnat de Guillem I el Conqueridor, des de llavors i per la seva situació estratègica sempre han estat lligades a Anglaterra.

Entre l'1 de juliol de 1940 i el 9 maig 1945 van ser ocupades per l'Alemanya Nazi.

Administració[modifica | modifica el codi]

La batllia de Jersey està regida per un Lieutenant Governor nomenat per la Reina d’Anglaterra, que és el màxim representant de govern, amb veu i escó als States of Jersey (53 membres), però sense vot, encara que sense dret de veto. El poder legislatiu el detenen l’Assemblea dels Estats, que està formada per:

  • 12 senators, escollits per sis anys
  • 12 constables, escollits per tres anys
  • 29 deputies, escollits per tres anys

L'executiu resta en mans de la Court Royale, dirigida pel Bailiff, que és nomenat per l'Assemblea. Tots els membres són escollits per sufragi universal. Té el seu propi sistema administratiu, fiscal i legal, i corts de justícia. A cada parish (parròquia) hi ha un connétable amb poders civils i un rector amb poders eclesiàstics.

Distribució de les parròquies de Jersey

Geografia[modifica | modifica el codi]

És una illa de 118,2 quilòmetres quadrats, inclosa la terra recuperada i la zona intermareal. Està situada al canal de la Mànega, aproximadament 12 milles nàutiques (22 km) de la península de Cotentin, a Normandia, i aproximadament 87 milles nàutiques (161 km) al sud de Gran Bretanya. És la major i més meridional de les illes del Canal. El clima és temperat, amb hiverns suaus i estius frescos. La temperatura mitjana anual, 11,6°C, és similar a la costa sud d'Anglaterra, mentre que la mitjana anual total de sol de 1.918 hores és superior a en qualsevol lloc del Regne Unit.

A més de l'illa principal, inclou altres illots i esculls amb una població permanent: Écréhous, Minquiers, Pierres de Lecq i Les Dirouilles.

El punt més alt és Les Platons, amb 136 metres d'altura. El terreny és generalment de baixa altitud a la costa sud, amb algunes puntes rocoses, pujant gradualment al llarg dels escarpats penya-segats de la costa nord. A la costa occidental hi ha dunes de sorra. Petites valls corren de nord a sud a través de l'illa. La variació de la marea exposa les grans extensions de sorra i roca cap al sud-est durant la marea baixa.

El 66% de la superfície de l'illa és terra cultivable, mentre que el 34% restant s'utilitza per a altres fins.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Jersey

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jersey Modifica l'enllaç a Wikidata
Illes Anglonormandes
Batllia de Jersey: Flag of Jersey.svg JerseyMinquiers i EcréhousPierres de LecqLes Dirouilles
Batllia de Guernsey: Flag of Guernsey.svg GuernseyFlag of Alderney.svg AlderneyFlag of Sark.svg SarkFlag of Herm.svg HermBrecqhouBurhouOrtacCasquetsJethouLihou