Illes Pitcairn

Pitcairn Islands Pitkern Ailen
Bandera
Himne: Come ye Blessed
Capital		Adamstown 24° 40′ 09″ S, 124° 47′ 11″ O
Idiomes oficials		Anglès i pitcairnès
Govern		Colònia britànica
	Cap d'Estat Governador Alcalde	Elisabet II Richard Fell Jay Warren
Superfície
-	Total	47 km2
Població
-	Est. jul. 2010	48  (237è)
-	Cens —	—
-	Densitat	1 /km2 (-)
Moneda		Dòlar neozelandès (NZD)
Fus horari		(UTC-8)
Domini internet		.pn

Les illes Pitcairn (formalment Pitcairn, Henderson, Ducie and Oeno Islands, abans Pitcairn Group of Islands, i Pitcairn and Dependencies) són un grup de quatre illes, l'única colònia britànica que queda a l'Oceà Pacífic. Només és habitada l'illa Pitcairn per una cinquantena d'habitants de nou famílies, constituint l'entitat política més petita del món. La major part dels habitants són els descendents dels amotinats del HMS Bounty i de les seves dones tahitianes.

Geografia

Mapa de les illes Pitcairn

Les illes Pitcairn són una prolongació al sud de l'arxipèlag de les Tuamotu, a 2.200 km a l'est de Tahití. A mig camí entre el Perú i Nova Zelanda, és un dels llocs habitats més remots del món.

Les illes són:

• Illa Pitcairn, d'origen volcànic, l'única poblada.
• Illa Henderson, illa de corall, la més gran.
• Illa Ducie, atol de corall.
• Atol Oeno, format per l'illa Oeno i el banc de sorra Sandy.

L'àrea total és de 47 km², corresponent només 5 km² a l'illa de Pitcairn, l'única habitada permanentment.

Henderson, la més gran, està rodejada d'esculls de corall que la fan quasi inaccessible. Gràcies a l'aïllament té una fauna rica.

Les altres illes són a una distància de més de 100 km i són deshabitades.

El clima és tropical, càlid i humit, suavitzat les vents alisis del sud-est. L'estació de pluges és de novembre a març.

Història

Les restes arqueològiques fan pensar que Pitcairn, i la veïna Henderson, van ser poblades per polinesis entre els segles XI i XV. Probablement mantenien relacions comercials amb l'illa de Mangareva on les tradicions orals recorden una illa a l'oest anomenada Heragi. Quan van arribar els europeus, però, eren deshabitades.

Pedro Fernández de Quirós, el 1606, en la seva ruta del Perú a Vanuatu, les primeres illes que va trobar van ser La Encarnación (Ducie), també anomenada Luna Puesta, i San Juan Bautista (Henderson), també anomenada San Valerio, Sin Provecho o Sin Puerto.

L'anglès Philip Carteret, el 1767, va descobrir l'illa Pitcairn posant-li el nom del mariner que primer la va veure: el jove de 15 anys Robert Pitcairn. Però va calcular malament la seva posició facilitant així, a partir del 1790, l'amagatall dels amotinats del Bounty.

El capità anglès Henderson va descobrir, el 1819, les illes Henderson (anomenada durant un temps illa Elizabeth) i Oeno.

Foto satèl·lit de la NASA de l'illa Pitcairn

El 1838 es va constituir en colònia britànica. El 1902 es va prendre possessió formalment de les illes Henderson, Ducie i Oeno en l'anomenat Pitcairn i Dependències. El 1938 es va convertir en un únic districte administratiu anomenat Grup d'Illes Pitcairn.

Política

Com a colònia britànica el cap d'estat és la reina Elisabet II, representada per un governador que viu a Nova Zelanda. Els afers diaris són delegats al batlle de Pitcairn, que és alhora el president del Consell Insular.

La capital és, per defecte, l'únic poble de les illes: Adamstown (anomenada a partir de l'últim dels amotinats, John Adams). És la capital oficial més petita del món.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Pitcairn

Per a la història a partir de l'assentament dels amotinats, la demografia i l'economia, vegeu els apartats corresponents a l'illa Pitcairn.

Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia.