Nova Caledònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nouvelle-Calédonie
Escut
Capital Nouméa
21° 30′ S, 165° 30′ E / 21.500°S,165.500°E / -21.500; 165.500Coord.: 21° 30′ S, 165° 30′ E / 21.500°S,165.500°E / -21.500; 165.500
Idiomes oficials Francès i llengües canac
Gentilici Neocaledonià, neocaledoniana
Govern
  Cap d'Estat
Alt Comissionat
Cap de govern
François Hollande
Jean-Jacques Brot
Harold Martin
Superfície
 -  Total 18,576 km2 
Població
 -  Est. jul. 2010 229.993  (182è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 18,5 /km2 (-)
Moneda Franc CFP (GIP)
Fus horari (UTC+11)
Domini internet .nc 
  1. Dades del World Factbook


Nova Caledònia (francès Nouvelle-Calédonie, canac Kanaky) és un arxipèlag de la Melanèsia amb la consideració de col·lectivitat sui generis de França. Les Nacions Unides l'inclouen en la llista de països no autònoms. Es troba a l'oceà Pacífic a uns 1.500 km a l'est d'Austràlia i a uns 2.000 km al nord de Nova Zelanda. Té una superfície de 19.100  km² i una població de 230.789 habitants l'any 2004. La capital és Nouméa amb 91.386 habitants el 2004.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Nova Caledònia

Nova Caledònia està localitzada al sud-oest de l'Oceà Pacífic, a uns 1.200 km a l'est d'Austràlia i 1.500 km al nord-est de Nova Zelanda. Vanuatu es localitza al nord-est. Es compon d'una illa principal, la Grande Terre (Terra Gran), i diverses illes més petites com les Illes Belep al nord de Gran Terre, les illes Loyauté a l'est de Gran Terre, l'Île des Pins al sud i les Illes Chesterfield i Bellona a l'oest. Gran Terre és l'illa més gran, i l'única amb muntanya. Té una forma allargada de nord-oest a sud-est, amb 350 km de llarg per 50-70 km d'ample. Una cadena muntanyenca corre al llarg de l'illa i compte amb cinc pics de més de 1.500 m. El punt més alt és el Mont Panié amb 1.628 m.

L'origen del topònim Caledònia es troba en el nom que els romans donaren a unes muntanyes d'Escòcia i degut a l'origen escocès del navegant James Cook aquest va batejar com Nova Caledònia el territori albirat per ell.

Clima[modifica | modifica el codi]

Nova Caledònia es localitza al Tròpic de Capricorn, entre els 19º i 23º de latitud sud. El clima de les illes és tropical, la pluja és estacional i és portada pels vents que usualment corren des de l'est. El terme mitjà de precipitació anual és de 1.500 mm en les Illes Loyauté, 2.000 mm en les parts baixes de Gran Terre i entre 2.000 mm i 4.000 mm en les zones elevades de Grande Terre.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població indígena de melanesis canacs són el 44% del total de la població. La resta dels habitants són caldoches la majoria d'origen europeu establerts des d'antic, (34%), polinesis (11,5%), indonesis (2,5%), vietnamites (1,4%), ni-Vanuatu (1,6%), i altres (5,5%). Existeix un contingent de gent que ve de França a treballar un o dos anys o bé, a retirar-se.

Els censos poblacionals són extremadament crítics per al balanç del poder en el territori, i l'organització d'un nou cens ha estat postergat des de 1996. S'estima que la població ha crescut notablement des de 1996 degut en particular a l'arribada de francesos provinents de França Europea. Actualment la població podria ascendir a 300.000 (dels 196.836 en 1996). D'acord a dades del aeroport, estarien arribant entre 1.000 i 5.000 francesos d'Europa cada any. Aquesta dada és controvertit, especialment entre la població indígena. En el cens realitzat en 2004, les dades del qual estan per publicar-se, es va eliminar la pregunta respecte a l'origen ètnic dels enquestats, ja que la Constitució Francesa establix que no deu fer-se distinció entre els francesos per ètnia o religió; per tant, serà impossible conèixer el balanç ètnic del territori.

Llengües[modifica | modifica el codi]

S'hi parla el francès, única llengua oficial, i 40 llengües locals del grup lingüístic de les austronèsies (Ajië, arhâ, arhö, bislama, bwatoo, caac, cemuhî, dehu, dumbea, futuna, fwâi, haeke, haveke, hmwaveke, iaai, javanese, jawe, kumak, mea, neku, nemi, nengone, numee, nyâlayu, orowe, paicî, pije, pwaamei, pwapwa, tayo, tiri, uvean, vamale, waamwang, wallisian, xârâcùù, xarague, yuanga, zire).

Govern[modifica | modifica el codi]

Després de la signatura dels acords de Nouméa, Nova Caledònia disposa d'un estatut particular, que la considera collectivité spécifique en l'espera del resultat d'un referendum local previst abans de 2019[1] en el qual es decidirà la seva independència o el manteniment dins la República Francesa. Administrativament s'ha dividit en tres províncies, cadascuna d'elles amb certa autonomia:

Economia[modifica | modifica el codi]

Agricultura i pesca poc desenvolupades ocupen el 30% de la població però només aporten el 6% del PIB.

El país compta amb el 30% de les reserves mundials de níquel i aquest metall, que s'exporta principalment en brut, representa el 90% de les exportacions del territori.

En menor mesura es troba crom, cobalt, ferro, coure i fins i tot or.

El turisme és en via de desenvolupament. Com atractius turístic Nova Caledònia compta amb el segon escull de corall del món i un paisatge tropical ple de platges i també un clima favorable.

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

AL contrari de moltes illes del Pacífic les quals són d'origen volcànic recent, Nova Caledònia en un antic fragment del supercontinent Gondwana. Nova Caledònia i Nova Zelanda es van separar per deriva continental d'Austràlia fa 85 milions d'anys. Les illes encara conserven flora i fauna que va tenir el seu origen a Gondwana. Té la taxa d'organismes endèmics més alta de tot el món. Amb 2.425 espècies de plantes endèmiques, 61 de rèptils i 23 d'ocells, entre els quals l'ocell que se'n diu Cagou que és l'emblema del territori.

L'espècie millor coneguda és el cagou, un au de la grandària d'una gallina i incapaç de volar, amb una llarga cresta i un graciós cacareig, es considera (en relació a l'extensió del territori neocaledonià) que l'illa de Grande Terre és el lloc del planeta Terra amb major varietat de rèptils destacant-se el varà gegant. El arbre niaouli, que també creix a Austràlia i Nova Zelanda és d'interès mèdic, ja que és utilitzada per a combatre refredats. Abans de l'arribada dels europeus, l'únic mamífer existent a l'illa era el roussette (guineu voladora), una enorme ratapinyada vegetarià, que és una delícia per als habitants locals. Les illes formes dues ecoregiones, el bosc plujós de Nova Caledònia en les Illes Loyauté, Pins, la part oriental de Grande Terre i el bosc sec de Nova Caledònia en la part occidental de Grande Terre. Aquesta última va ser on es van establir els europeus, deixant la part oriental als canacs.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nova Caledònia


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna
  1. «New Caledonia profile» (en anglès). BBC, 20/1/2014. [Consulta: 24/6/2014].