Bislama
De Viquipèdia
 |
L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. (Col·laboreu-hi!) La Viquipèdia no és un directori ni un catàleg, cal incorporar la informació a l'article. |
|
|
|
|---|---|
| Parlat a: | |
| Regió: | Vanuatu |
| Parlants: | 6.200 (vernacles), 200.000 (segona llengua) |
| Classificació genètica: | |
|
|
|
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | bi |
| ISO 639-2 | bis |
| ISO 639-3 | bis |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El bislama és una llengua criolla, i una de les llengües oficials de Vanuatu. És la llengua vernacla dels "Urban ni-Vanuatu" (els qual resideixen a Port Vila i Luganville), i la segona llengua de la resta d'habitants del país. "Yumi, Yumi, Yumi" és l'himne de Vanuatu que està en bislama.
El 95% del lèxic del bislama és d'origen anglès; la resta combina una dotzena de mots francesos, com també inclou alguns vocables inherits de diverses llengües de Vanuatu, essencialment limitats a designar la flora i fauna.[1] Mentre que la influència vernacla és baixa quant al vocabulari, la part de la morfosintaxi és vertaderament alta. Bàsicament, el bislama espodria descriure com una llengua amb un lèxic anglès i una gramàtica austronèsica.[2]
Referències [modifica]
- ↑ Charpentier, Jean-Michel 1979. Le pidgin bislama(n) et le multilinguisme aux Nouvelles-Hébrides. Langues et Civilisations à Tradition Orale 35. Paris: SELAF.
- ↑ Camden, Pastor Bill. 1979. Parallels in structure of lexicon and syntax between New Hebrides Bislama and the South Santo language as spoken at Tangoa. Pacific Linguistics, A-57:51-117.
Bibliografia estesa [modifica]
- Camden, Pastor Bill. 1979. Parallels in structure of lexicon and syntax between New Hebrides Bislama and the South Santo language as spoken at Tangoa. Pacific Linguistics, A-57:51-117.
- Charpentier, Jean-Michel 1979. Le pidgin bislama(n) et le multilinguisme aux Nouvelles-Hébrides. Langues et Civilisations à Tradition Orale 35. Paris: SELAF.
- Crowley, Terry. 1990. Beach-la-Mar to Bislama: The emergence of a national language in Vanuatu. Oxford Studies in Language Contact. Oxford: Clarendon Press. xxi + 422pp.
- Crowley, Terry. 1995. An illustrated Bislama-English and English-Bislama dictionary. Vila: Pacific Languages Unit and Vanuatu Extension Centre, University of the South Pacific. (Revised 2004.) vii + 478pp. * Builds on the work of Camden (1977) and other sources to provide a very comprehensive modern dictionary of modern Bislama, together with a comprehensive English index.
- Crowley, Terry. 2004. Bislama Reference Grammar. Oceanic Linguistics Special Publication No. 31. Honolulu: University of Hawai'i Press.
- Darrell T. Tryon and Jean-Michel Charpentier. 2004. Pacific Pidgins and Creoles: Origins, Growth and Development. Berlin and New York: Mouton de Gruyter, 2004. xix + 559 pp. Hardcover ISBN 3-11-016998-3.
Enllaços externs [modifica]
- «Bislama». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Traductor anglès - bislama i diccionari.
- Vanuatu Daily Post - notícies en anglès i bislama.
- Bibliografia de bislama, d'una web de Australian National University.
- Curta descrició del bislama a la web de la University of New England (Australia).
- Peace Corp Bislama tutorial
