Fiji

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of the Fiji Islands
Matanitu Tu-Vaka-i-koya ko Viti
Bandera Escut
Lema nacionalRerevaka na Kalou ka Doka na Tui
(en fijià: Déu de la Por i honor a la Reina)
HimneQue Déu beneeixi Fiji
Capital
(i major ciutat)
Suva
18° 10′ S, 178° 27′ E / 18.167°S,178.450°E / -18.167; 178.450Coord.: 18° 10′ S, 178° 27′ E / 18.167°S,178.450°E / -18.167; 178.450
Idiomes oficials Anglès, fijià i hindustànic (hindi/urdú)
Gentilici Fijià, fijiana
Govern Democràcia parlamentària amb indicació militar
  President
Primer ministre
President del Consell de Ministres
Cap del Consell de Ministres
Epeli Nailatikau
Josaia Voreqe Bainimarama
Ratu Ovini Bokini

Reina Elisabet II[nb 1]
Sobirania
 
del Regne Unit
10 d'octubre del 1970 
Superfície
 -  Total 18,270 km2 
 -  Aigua (%)
Població
 -  Est. jul. 2010 957.780  (158è)[nb 2]
 -  Cens  — 
 -  Densitat 48 /km2 (122è)
Moneda Dòlar fijià (FJD)
Fus horari (UTC+12)
 -  Estiu (DST) [nb 3] (UTC+13)
Domini internet .fj 
Codi telefònic 679
  1. Reconeguda i no repudiada pel Consell de Ministres
  2. Dades del World Factbook
  3. Del quart diumenge d'octubre a l'últim de març

La República de les illes Fiji és un estat insular d'Oceania que ocupa tot un arxipèlag del Pacífic Sud, a la Melanèsia, situat a l'est de Vanuatu, a l'oest de Tonga i al sud de Tuvalu.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers habitants de les Fiji van arribar del sud-est d'Àsia molt abans que les illes fossin descobertes per exploradors europeus al segle XVII, l'holandès Abel Tasman el 1643 i els anglesos James Cook (1774) i William Bligh (1789). No fou fins al segle XIX, però, que hi van arribar els europeus per establir-s'hi de manera permanent. Les illes van esdevenir una colònia britànica el 1874. El 1937 les Fiji obtingueren l'autonomia i el 1966 el govern britànic promulgà una constitució que introduïa el sufragi universal. El multiètnic Alliance Party (AP) de Ratu Kamisese Mara, que es mantingué en el poder fins al 1987, cercà un equilibri entre ambdues comunitats per tal de constituir un estat independent.

Van aconseguir la independència el 1970. El govern democràtic fou interromput per dos cops militars el 1987, a causa de problemes entre la comunitat indo-fijiana i la nadiua melanèsia. Això ha aprovocat alguns intents separatistes, com el de l'illa de Rotuma.

Política[modifica | modifica el codi]

Les illes Fiji són un estat independent des del 1970, es regeix per una constitució promulgada a l'agost del 1990, després del cop d'estat del 1987. Els càrrecs més alts de l'estat són reservats a la població melanèsia, com també ho són la majoria dels escons de la Cambra dels Diputats i del Senat. Les Fiji són membres de l'ONU i de la Comissió del Sud del Pacífic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de les illes Fiji (anglès)

L'arxipèlag de les illes Fiji (també conegut de vegades sota la forma Fidji) consta de 322 illes amb 18.270 km², un terç de les quals, aproximadament, estan habitades. Les dues illes més importants són Viti Levu i Vanua Levu. A Viti Levu s'hi troba la capital, Suva, i també les tres quartes parts de la població, d'uns 850.000 habitants en total. Les illes són muntanyoses, formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb pics que sobrepassen els 1.200 m, i amb el sedimentari detrític i coral·lí, als sectors més baixos, i estan cobertes de boscos tropicals. L'illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius. Hi abunden els esculls barrera. El clima hi és tropical humit.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Fiji

Demografia[modifica | modifica el codi]

Les dues ètnies predominants són l'índia i la indígena melanèsia (dividida entre la fijiana i la rotumanesa), cadascuna de les quals representa prop del 50 % de la població total. L'índex de creixement natural és elevat (21,8 ‰), tot i que la natalitat, també elevada (26,8 ‰), és en ràpida disminució a causa de les campanyes de planificació familiar. La població és urbana en un 38,7%. L'idioma oficial és l'anglès. Prop del 53 % de la població és cristiana, el 38 % hindú i gairebé un 8 % musulmana. L'analfabetisme és del 13 %.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna