1987
| Tipus | any civil i any comú començat en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1987 (mcmlxxxvii) |
| Islàmic | 1408 – 1409 |
| Xinès | 4683 – 4684 |
| Hebreu | 5747 – 5748 |
| Calendaris hindús | 2042 – 2043 (Vikram Samvat) 1909 – 1910 (Shaka Samvat) 5088 – 5089 (Kali Yuga) |
| Persa | 1365 – 1366 |
| Armeni | 1436 |
| Rúnic | 2237 |
| Ab urbe condita | 2740 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1984 1985 1986 - 1987 - 1988 1989 1990 | |
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 12 de juny, Tarragona: ETA perpetra l'Atemptat d'Enpetrol a la refineria que aquesta empresa tenia al Complex Petroquímic de Tarragona.
- 19 de juny, Barcelona: l'Atemptat de l'Hipercor, causat per un cotxe bomba d'ETA, provoca 21 morts i 45 ferits a de l'Avinguda Meridiana.
- Barcelona: es dissol l'Esbart Verdaguer.[1]
- Resta del món
- 19 d'abril: Es va emetre per primera vegada en Estats Units la sèrie d'animació The Simpsons com espai dins del Tracey Ullman Show.
- 25 de març, el Vaticà: el papa Joan Pau II fa pública la seva sisena encíclica, Redemptoris Mater, que versa sobre la Mare de Déu.
- 28 de maig: Mathias Rust aterrà a la Plaça Roja amb una avioneta Cessna burlant tots els sistemes de defensa soviètics.
- 1 de juliol: El Regne Unit començar a expedir, per primer cop, el passaport nacional britànic (d'ultramar) en entrar en vigor Hong Kong (British Nationality) Order 1986.[2]
- 5 de setembre, Amsterdam, Països Baixos: Inauguració de l'Homomonument dedicat als gais i lesbianes.
- 15 d'octubre: cop d'estat contrarevolucionari a Burkina Faso que comporta l'assassinat del president Thomas Sankara i dotze persones més.[3]
- 19 d'octubre: Dilluns Negre El Dow Jones perd més de 500 punts, la pitjor caiguda des del Crac del 29.
- 18 de novembre: S'incendia l'estació londinenca de metro de King's Cross i deixa un balanç de 31 morts.
- 11 de desembre a Saragossa: la banda terrorista ETA atempta contra la casa-caserna de Saragossa, causant 11 morts (entre ells 5 nenes) i 88 ferits.
- 20 de desembre: Larry Wall distribueix la primera versió del llenguatge de programació Perl (Perl 1).
Art i arquitectura[modifica]
- Anthony Caro esculpeix el Descobriment de Barcelona.
Cinema i televisió[modifica]
- Còmics i literatura
- Música
El grup de rock Guitar Wolf es fundà a Nagasaki.
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs[modifica]
| D. | títol | sist. | |
|---|---|---|---|
| 09/ | After Burner |  |
recreativa |
| Butasan |  |
recreativa | |
| Karate King[4] | |
Amiga | |
| Kid Niki: Radical Ninja |  |
recreativa | |
| Kozure Ōkami[5](子連れ狼) | |
recreativa | |
| 02/20 | Kontora | |
recreativa |
| 06/ | Double Dragon | |
recreativa |
| 07/ | NetHack |  |
PC |
| 07/10 | Yume Kōjō: Doki Doki Panic | |
Famicom Disk |
| 10/05 | Maniac Mansion | |
Apple II, C64 |
| 11/15 | The Legend of Zelda | |
NES PAL |
| Sid Meier's Pirates! | |
Apple II, C64, IBM | |
| 12/29 | Super Contra: Eirian no gyakushū | |
recreativa |
-
The Legend of Zelda -
Moble d'Street Fighter -
Famicom 3D System -
La PC Engine original
Enguany farà 37 anys, Greg Fischbach, Robert Holmes i Jim Scoroposki fundaren Acclaim. El 21 d'octubre, Nintendo tragué als Japons el perifèric Famicom 3D System, el qual resultà un fracàs i no aplegà a occident. El 30 d'octubre, NEC Corporation comercialitzà la consola de joc PC Engine.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 31 de gener, Montgat, Maresme: Sílvia Domínguez Fernández, jugadora de bàsquet catalana.[6]
- 2 de febrer, Barcelona: Gerard Piqué, futbolista internacional amb Espanya
- 8 de febrer, Stokkeː Lise Davidsen, cantant d'òpera noruega.[7]
- 18 d'abril, Terrassaː Glòria Comerma i Broto, jugadora catalana d'hoquei herba que ha jugat com a davantera.[8]
- 20 d'abril, Oviedo, Astúriesː Flavita Banana, il·lustradora i dibuixant de vinyetes, resident a Catalunya.[9]
- 4 de maig:
- Arenys de Mar, Maresme: Cesc Fàbregas, futbolista català.
- Palma, Illes Balears: Jorge Lorenzo, campió del món de MotoGP.
- 17 de maig, Barcelonaː Laia Vives i Clos, jugadora d'hoquei sobre patins catalana, que jugava en la posició de portera.[10]
- 23 de juliol, el Masnou, Maresme: Marc Fernández Usón, jugador de bàsquet que ocupava la posició d'aler.
- 27 d'octubre, Sabadell, Vallès Occidental: Kílian Jornet, esquiador i corredor de muntanya català.
- 8 de desembre, Barcelona: Nil Montserrat, pilot català de fórmula 3.
- 13 de desembre, Barcelona: Berta Velasco Casals, jugadora de futbol sala catalana.[11]
- Resta del món
- 19 de gener, Pequín (Xina): Bao Jingjing, escriptora i guionista de cinema i televisió.[12]
- 23 de gener, Marsella: Louisa Necib, centrecampista de futbol amb 140 internacionalitats per a França des del 2005.[13]
- 8 de febrer, Stokke: Lise Davidsen, cantant d'òpera noruega.
- 10 de febrer, Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.
- 1 de març, Nashville, Tennessee, Estats Units d'Amèrica: Kesha Rose Sebert, cantant estatunidenca.
- 6 de març, Berlín Alemanya Occidentalː Kevin-Prince Boateng, futbolista ghanès.
- 1 d'abril, Asunción, Paraguai: José Ortigoza, futbolista internacional amb la selecció del Paraguai.
- 19 d'abril, Niàgan, Rússia: Maria Xaràpova, tennista russa.[14]
- 15 de maig, Dunblane, Escòcia: Andy Murray, tennista escocès.[15]
- 22 de maig, Belgrad, Sèrbia: Novak Đoković, tennista serbi.
- 23 de maig - Brooksville: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (m. 2023).
- 10 de juny, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Unitsː Elizabeth Hartman, actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca (n. 1943).[16]
- 21 de juny, Batum, Geòrgia: Khatia Buniatishvili, pianista de concert georgiana i francesa.[17]
- 24 de juny, Rosario (Argentina): Lionel Messi, futbolista argentí.
- 25 de juny, Tirana, Albània: Elis Bakaj, futbolista que juga de migcampista o davanter
- 3 de juliol, Heppenheim, Alemanya: Sebastian Vettel, pilot de Formula 1 campió del món a la Temporada 2010.
- 6 de juliol, Londres, Anglaterra: Kate Nash, cantautora anglesa.[18]
- 28 de juliol, Santa Cruz de Tenerife, Illes Canàries: Pedro Rodríguez Ledesma, futbolista espanyol.
- 8 de setembre, Chongqing, República Popular de la Xina: Domee Shi, animadora, directora i guionista xinesa-canadenca.[19]
- 9 de setembre:
- Spijkenisse, Països Baixos: Afrojack, punxa-discos i productor musical neerlandès.
- San Diego: Nicole Aniston, actriu porno i model estatunidenca.
- 18 de setembre, Lisboaː Luísa Sobral, cantant i compositora portuguesa.[20]
- 21 de setembre, Orleans: Quentin de Parseval, defensa de futbol francès.
- 22 de setembre: Bojan Šaranov, futbolista serbi que juga de porter.
- 11 d'octubre, Kamenicë: Musa Hajdari, migfondista kosovar
- 12 d'octubre, Mechelen, Bèlgica: Marvin Ogunjimi, futbolista internacional belga.
- 18 d'octubre, San Luis Obispo, Califòrnia, EUA: Zac Efron, actor i cantant estatunidenc.
- 5 de novembre, Teaneck, Nova Jersey, EUA: Kevin Jonas, actor, guitarrista i cantant dels Jonas Brothers.
- 6 de novembre, Belgrad, Iugoslàvia: Ana Ivanović, jugadora de tennis professional sèrbia.[21]
- 10 de desembre, Brest, França: Gonzalo Higuaín, futbolista franco-argentí.
- 11 de desembre - Brisbane: Alex Russell, Actor australià.
- 19 de desembre, Lió, França: Karim Benzema, futbolista francès.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 8 de gener - Barcelona: Manuel Blancafort i de Rosselló, compositor català (n. 1897).
- 16 de gener - Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català (n. 1918).
- 17 de gener - Barcelona: Josefina Cirera i Llop, ballarina i professora de dansa catalana, en els postulats de la dansa lliure (n. ca. 1890).[22]
- 29 de gener - Barcelona: Josep Vicenç Foix, poeta, periodista i assagista català (n. 1893).
- 18 de febrer - Elx, El Baix Vinalopó: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández (n. 1916).[23]
- 8 de març - San Lorenzo de El Escorial,: Manuel Viola, poeta i pintor català (n. 1916).
- 10 de març - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (n. 1894).
- 19 de març - París (França): Louis-Victor de Broglie, físic francès, Premi Nobel de Física de 1929 (n. 1892).
- 27 de març - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català (n. 1898).
- 11 de maig - Gandia (la Safor): Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (n. 1903).[24]
- 17 de juny - Barcelonaː Matilde Martínez Domínguez, futbolista gallega, precursora del futbol femení a Catalunya (n.1952).[25]
- 30 de juny - Barcelona: Frederic Mompou i Dencausse, compositor català (n. 1893).[26]
- 19 de juliol - Valença, Rio de Janeiro: Clementina de Jesus, cantant brasilera (n. 1901).[27]
- 19 d'agost - Madridː Margot Moles Piña, multiesportista catalana pionera, que feia atletisme, hoquei, natació i esquí (n. 1910).[28]
- 11 de setembre - Barcelona: Fidela Renom i Soler, defensora de la dona treballadora i política catalana, primera dona elegida regidora a Sabadell (n. 1891).[29]
- 28 de novembre - Barcelona: Elisabeth Mulder, escriptora, poeta i narradora, traductora, periodista i crítica literària catalana en castellà (n. 1904).[30]
- 28 de desembre - Barcelona: Pau Civil i Costa, tenor català (n. 1899).
- 31 de desembre - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Miquel Peris Segarra, poeta valencià (n. 1917).
- Barcelona: Lola Bech i Beltran, pintora (n. 1907).[31]
- Resta del món
- 22 de febrer - Pittsburgh (Pennsilvània), EUA: Andy Warhol, pintor, figura central del corrent del pop art.[32]
- 3 de març - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1911).[33]
- 19 de març - París (França): Louis-Victor de Broglie, físic francès, Premi Nobel de Física de 1929 (n. 1892).
- 11 d'abril - Torí (Itàlia): Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu (n. 1919).[34]
- 3 de maig - el Caire, Egipteː Dalida, cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire (n. 1933).[35]
- 9 de maig - Ikenne (Nigèria): Obafemi Awolowo, polític i advocat nigerià, Primer Ministre de Nigèria Occidental (1954), (n. 1909).[36]
- 17 de maig - Danderyd (Suècia): Gunnar Myrdal, economista i polític suec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1974 (n. 1898).[37]
- 26 de maig - Hermosillo, Sonora, Méxic: Emiliana de Zubeldía, pianista i compositora navarresa.[38]
- 27 de maig - Wickenburg, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: John Howard Northrop, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1946 (n. 1891).[39]
- 3 de juny - Madrid: Andrés Segovia, guitarrista espanyol (n. 1893).
- 9 de juny - Parísː Monique Haas, pianista francesa (n. 1909).[40]
- 17 de juny, Tòquio: Yasuo Haruyama, futbolista.
- 26 de juny, Maarheeze (Països Baixos): Henk Badings, compositor neerlandès (n. 1907).[41]
- 27 de juny, Barcelona: Felipe Lafita Babío, enginyer naval basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (n. 1902).[42]
- 8 de juliol, Madrid (Espanya): Gerardo Diego Cendoya, poeta i escriptor espanyolpertanyent a l'anomenada Generació del 27 (n. 1896).[43]
- 1 d'agost, San Antonio (Texas), EUA: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut (m. 1897).[44]
- 17 d'agost, Berlín (Alemanya): Rudolf Hess, polític alemany, militant del Partit Nazi.[36]
- 3 de setembre, Buffalo, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (n. 1926).[45]
- 11 de setembre - Kingston (Jamaica): Peter Tosh, músic jamaicà (n. 1944).[46]
- 23 de setembre - Washington DC (EUA): Bob Fosse, ballarí i coreògraf estatunidenc (n. 1927).[47]
- 25 de setembre - Nova York, EUA: Victoria Kent, advocada i política, pionera feminista espanyola (n. 1892).[48]
- 2 d'octubre,
- Marbella: Madeleine Carroll, actriu britànica, molt popular en les dècades de 1930 i 1940 (n. 1906).[49]
- Londres: Peter Medawar, zoòleg i biòleg anglès d'origen brasiler, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1960 (n. 1915).[50]
- 9 d'octubre - Brookline, Massachusetts (EUA): William Parry Murphy, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1892).
- 13 d'octubre - Seattle, Washington (EUA): Walter Houser Brattain, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1956 (n. 1902).
- 19 d'octubre - Londres (Anglaterra): Jacqueline du Pré, violoncel·lista anglesa de relleu excepcional (n. 1945).[51]
- 20 d'octubre - Moscou (Rússia): Andrei Kolmogórov, matemàtic rus.
- 30 d'octubre - Honolulu, Hawaii: Joseph Campbell, professor estatunidenc especialitzat en mitologia comparada i religió (n. 1904).[52]
- 18 de novembre - Rouen, França: Jacques Anquetil, ciclista francès (n. 1934).
- 2 de desembre - Buenos Aires (Argentina): Luis Federico Leloir, metge i bioquímic argentí, Premi Nobel de Química de l'any 1970 (n. 1906).
- 4 de desembre -Tiblisi (Georgia): Rouben Mamoulian, director de cinema americà (n. 1897).[53]
- 9 de desembre - Barcelona: María Francés, actriu espanyola (m. 1887).[54]
- 17 de desembre - Maine, EEUUː Marguerite Yourcenar, escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française (n. 1903).[55]
- 29 de desembre - Hoboken, Nova Jersey: Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
- França: Alice Leigh-Smith, física nuclear anglesa d'origen croat (n. 1907).[56]
Referències[modifica]
- ↑ «ESBART VERDAGUER DE BARCELONA | [ AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES ]». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ White, Robin M. «Hong Kong: Nationality, Immigration and the Agreement with China». The International and Comparative Law Quarterly, 36, 3, 1987, pàg. 493. ISSN: 0020-5893.
- ↑ Verdejo, Àlex. «Blaise Compaoré, condemnat a cadena perpètua a Burkina Faso per orquestrar l’assassinat de Thomas Sankara». Directa, 06-04-2022. [Consulta: 7 abril 2022].
- ↑ «Karate King» (en anglés). My Abandonware. [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑ «Kodure Ookami» (en anglés). Arcade Museum. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Sílvia Domínguez Fernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Holbæk-Hanssen, Hilde. «Lise Davidsen» (en noruec). Store norske leksikon, Actualitzat: 26 juliol 2021. [Consulta: abril 2022].
- ↑ «Glòria Comerma Broto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Flavita Banana» (en castellà). Humoristán. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Laia Vives Clos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «Berta Velasco Casals | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Louisa-Necib-Cadamuro - Detalle de jugadora - Mundial Femenino de fútbol Alemania 2011». Sport. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Maria Sharapova | Biography, Grand Slam, Suspension, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Andy Murray | Biography, Titles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-19, pàg. 322. ISBN 978-1-4766-2599-7.
- ↑ «Kathia Buniatishvili interpreta al piano a Stravinsky, Ravel y Mussorgsky en "Kaleidoscope"» (en castellà). Sony Music, 28-01-2016. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Kate Nash» (en castellà). Discogs. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Domee Shi draws inspiration for Bao | Sheridan Ovation». [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Luísa Sobral» (en castellà). La Vanguardia, 18-04-2022. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Ana Ivanović | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Brufau i Bonet, Clàudia. «Josefina Cirera i Llop». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 30 novembre 2021].
- ↑ «Manresa Marhuenda, Josefina» (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Alfons Roig i Izquierdo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Matilde Martínez Domínguez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Frederic Mompou i Dencausse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Clementina de Jesus» (en portuguès). Diccionari Cravo Albin De Música Popular Brasilera. [Consulta: 10 maig 2023].
- ↑ «Margarita Moles | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Fidela Renom i Soler · memoriaesquerra.cat». MemòriaEsquerra.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Mañas Martínez, María del Mar. «Elisabeth Mulder Pierluisi». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «1987». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Andy Warhol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Danny Kaye» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Lèvi, Primo» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Valenzuela, Javier «Dalida: una diva es trágica o no es» (en castellà). El País [Madrid], 12-05-2012. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 36,0 36,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Vega Toscano, Ana. «Emiliana de Zubeldia Inda». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Monique Haas» (en castellà). Discogs. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Lafita Babio, Felipe - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Gerardo Diego y Cendoya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Pola Negri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Morton Feldman». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Peter Tosh | Jamaican singer and songwriter» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Bob Fosse | Biography, Style, Musicals, Movies, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ de la Nuez Sánchez-Cascado, Paloma. «Victoria Kent Siano» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Madeleine Carroll». Aloha Criticón. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «La passió de Jacqueline du Pré». Catorze, 02-06-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ «Joseph Campbell | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Rouben Mamoulian | American director» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «María Francés». Enciclopedia del Cine Español, 14-05-2018. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ «Marguerite Yourcenar». enciclopèdia.cat. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Calames». [Consulta: 30 març 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1987 |