Marguerite Yourcenar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marguerite Yourcenar
Naixement 8 de juny de 1903
Brussel·les, Bèlgica
Mort 17 de desembre de 1987 (als 84 anys)
poble de Northeast Harbor, Maine, EUA
Activitat Assagista, poeta
Obres principals Memòries d'Adrià

Marguerite Yourcenar era el pseudònim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Brussel·les, Bèlgica, 1903 - poble de Northeast Harbor, a Mount Desert Island, Maine, EUA, 1987). Malgrat nàixer a Bèlgica, i ser ambdós pares d'ascendència flamenca, tenia la nacionalitat francesa. El 1947 va legalitzar el malnom literari com a nom legal. Va ser la primera dona membre de l'Académie française, el 1980.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Yourcenar va nàixer a Brussel·les (Bèlgica) i educada de manera privada a la hisenda de son pare al nord de França. Sa mare, belga, va morir, als 10 dies de donar a llum Marguerite, a causa d'una peritonitis i de febre puerperal. Jeanne von Vietinghoff, amb cognom de soltera Bricou, filla d'un arquitecte belga, amiga de sa mare i escriptora, esdevingué la "mare somniada" de Marguerite. En tenir 8 anys, ja llegia Aristòfanes i Racine, amb 10 anys son pare li ensenyà llatí, als 12 grec antic.

Carrera d'escriptora[modifica | modifica el codi]

El 1929, Marguerite Yourcenar va publicar la seua primera novel·la, Alexis. La traductora Grace Fick li suggerí d'anar a Nova York, on impartí classes de literatura comparada. El 1937 Grace i ella esdevingueren amants, relació que acabaria amb la mort de Fick, el 1979, d'un càncer de mama.

El 1951 va publicar Memòries d'Adrià, la qual havia escrit amb pauses durant una dècada. Aquesta novel·la fou un èxit immediat entre els lectors i la crítica literària, convertint-se en un clàssic modern de la novel·la històrica. Yourcenar hi recrea la vida i mort d'un dels més grans governants de l'imperi romà, Adrià, qui fictivamentent escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu successor i fill adoptiu. L'Emperador enraona sobre el seu passat i descriu tant les seues fites com dissorts, el seu amor per Antinoo, i la seua filosofia particular.

El 1970 Yourcenar va ser escollida com a membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique i el 1980, va ser la primera dona a ser nomenada membre de l'Acadèmia francesa. Va ser una de les escriptores en francès més respectades. Publicà diverses novel·les, assajos, poemes, així com tres volums de memòries, i traduí altres escriptors com Virginia Woolf, Henry James i Yukio Mishima.

Al seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia Francesa hi destaca l'homenatge a totes les dones que van merèixer ser part d'aquesta institució i que per la seva condició de dones es van veure al marge. En una part d'aquesta al·locució assenyalava "M'han acceptat, deia jo. Aquest jo incert i fluctuant, aquesta entitat que l'existència de la qual he impugnat jo mateixa i que no sento delimitada si no és per una quantes obres que se'm va ocórrer escriure, està aquí, tal com és, envoltat, acompanyat per una munió invisible de dones que per ventura hagués hagut de rebre aquest honor abans que jo, fins al punt que sento temptacions d'apartar-me per deixar passo as les seves ombres"

Yourcenar va viure gran part de la seua vida al poble de Northeast Harbor, a l'illa de Mount Desert, a l'estat de Maine (EUA), en una casa anomenada Petite Plaisance, que ara acull un museu dedicat a ella. L'escriptora s'hi va mudar a Maine a principis de la Segona Guerra Mundial.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Le jardin des chimères (1921)
  • Alexis ou le traité du vain combat (1929)
  • La nouvelle Eurydice (1931)
  • Pindare (1932)
  • Denier du rêve (1934, revisat 1958–59)
  • La mort conduït l'attelage (1934)
  • Feux (1936)
  • Nouvelles orientales (1938)
  • Les songes et les sorts (1938)
  • Le coup de grâce (1939)
  • Mémoires d'Hadrien (1951)
  • Électre ou La chute des masques (1954)
  • Les charités d'Alcippe (1956)
  • Constantin Cavafy (1958)
  • Sous bénéfice d'inventaire (1962)
  • Fleuve profond, sombre rivière: les negros spirituals (1964)
  • L'Œuvre au noir (1968)
  • Yes, Peut-être, Shaga (1969)
  • Théâtre, 1971
  • Souvenirs pieux (1974)
  • Archives du Nord (1977)
  • Le labyrinthe du monde (1974-84)
  • Mishima ou la vision du vide (1980)
  • Anna, soror... (1981)
  • Comme l'eau qui coule (1982)
  • Le temps, ce grand sculpteur (1984)
  • Quoi? L'Éternité (1988)

Altres obres disponibles en català[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Petite Plaisance a la pàgina del French Heritage Society, una associació Franco-Americana dedicada a la preservació del patrimoni arquitectònic. L'associació està restaurant la casa on va viure l'escriptora.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marguerite Yourcenar