Poesia

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

En literatura, la poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble.

També es diu poesia d'una obra en vers. Hi podem distingir les obres escrites en vers; i el conjunt d'obres poètiques d'un poeta, o de diferents poetes, produïdes en una època, una llengua determinada, un gènere, etc.

Es diu poesia del contingut formós, o de la forma bella d'una obra literària.

Tradicionalment, es distingeixen tres gèneres poètics: l'èpic, el líric i el dramàtic.

Sense especificitat temàtica, la poesia moderna es defineix per la seva capacitat de síntesi i d'associació. La seva principal eina és la metàfora, és a dir, l'expressió que conté implícita una comparació entre termes que naturalment es suggereixen uns als altres, o entre els que el poeta troba subtils afinitats. Alguns autors moderns han diferenciat metàfora d'imatge, paraules que la retòrica tradicional emparenta. Per aquests autors, la imatge és la construcció d'una nova realitat semàntica mitjançant significats que en conjunt suggereixen un sentit unívoc i alhora diferent i estrany.

El Dia Internacional de la Poesia és el 21 de març.

Taula de continguts

[edita] Història

La tauleta sobre el diluvi de la epopeia de Gilgamesh, escrita en Accadi.

Hi ha testimonis de llenguatge escrit en forma de poesia en jeroglífics egipcis de 25 segles abans de Crist. Es tracta de cants de feina i religiosos. El Poema de Gilgamesh , obra èpica dels sumeris, va ser escrit amb caràcters cuneïformes i sobre taules d'argila uns 2000 anys abans de Crist. Els cants de La Ilíada i L'Odissea , les composicions que s'atribueixen a Homer, daten de vuit segles abans de l'era cristiana. Els Vedes, llibres sagrats del hinduisme, també contenen himnes i la seva última versió es calcula va ser redactada al segle III aC. Per aquests i altres textos antics se suposa justificadament que els pobles componien cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven els treballs, altres eren per invocar les divinitats o celebracions, i altres per narrar els fets heroics de la comunitat. Els cants homèrics parlen d'episodis molt anteriors a Homer i la seva estructura permet deduir que circulaven de boca en boca i que eren cantats amb acompanyament de instruments musicals. Homer esmenta en la seva obra la figura del Aedo (cantaire), que narrava successos en vers al compàs de la lira. El ritme dels textos no només tenia la finalitat d'agradar al sentit, sinó que permetia recordar els cants amb més facilitat.

La poesia lírica va tenir expressions destacades en l'antiga Grècia. El primer poeta que va escollir els seus motius en la vida quotidiana, en el període posterior a la vida d'Homer, va ser Hesíode, amb la seva obra Els treballs i els dies. A uns 600 anys abans de Crist es remunta la poesia de Safo, poeta nascuda a l'illa de Lesbos, autora d'odes celebradores i cançons nupcials (epitalamis), de les que es conserven fragments. Anacreont, nascut un segle després, va escriure breus peces, en general dedicades a celebrar el vi i la joventut, de les que van sobreviure unes poques. Cal·lí d'Efes i Arquíloc de Paros varen crear el gènere elegíac, per cantar als difunts. Aquíloc va ser el primer a utilitzar el vers iàmbic (construït amb «peus» d'una síl·laba curta i una altra llarga). També va escriure sàtires. Al segle V aC va assolir el seu cim la lírica coral, amb Píndar. Es tractava de cançons destinades als vencedors dels jocs olímpics.

Roma va crear la seva poesia basant-se en els grecs. L'Eneida , de Virgili, es considera la primera obra mestra de la literatura llatina, i va ser escrita pocs anys abans de l'era cristiana, a la manera dels cants èpics grecs, per narrar les peripècies d'Enees, sobrevivent de la guerra de Troia, fins que arriba a Itàlia. L'edat d'or de la poesia llatina és la de Lucreci i Catul, nascuts en el segle I aC, i de Horaci (mestre de la oda ), Properci i Ovidi. Catul va dedicar tota la seva poesia a una estimada a la qual deia Lesbian. Els seus poemes d'amor, directes, simples i intensos, fou admirar els poetes de tots els temps.

[edita] Gèneres poètics

Article principal: gènere literari

Dins de la classificació de gèneres literaris, hi ha el gènere poètic, que és el recurs de la literatura mitjançant el qual es embelleix la cosa de la qual es parla. A més de que a través d'ell es transmeten sentiments, emocions i pensaments a través de diferents recursos expressius.

[edita] Poesia lírica

La poesia lírica és un gènere literari en el qual l'autor vol expressar tots els seus sentiments i emocions respecte a un ens o objecte d'inspiració.

El gènere líric es caracteritza per tenir la presència d'un:

  • Parlant líric, el qual és el que expressa tots els sentiments en el poema respecte a un objecte líric
  • L'objecte líric és l'ens, objecte o situació que provoca els sentiments en el poeta, els que són expressats pel parlant líric.
  • El motiu líric és el tema del qual tracta l'obra lírica, això vol dir que és el sentiment predominant que expressa l'objecte líric el parlant líric.
  • L'actitud lírica és la forma en la qual el parlant líric expressa les seves emocions. aquesta es classifica en 3 tipus:
    • Actitud enunciativa: Es caracteritza perquè el llenguatge emprat pel parlant líric representa una narració de fets que li ocorren a un objecte líric. El parlant intenta narrar els sentiments que té d'aquesta situació tractant de mantenir l'objectivitat.
    • Actitud apòstrof o Apel·lativa: És una actitud lírica en la qual el parlant es dirigeix a una altra persona, li intenta interpel·lar o dialogar amb aquesta altra persona. En aquesta actitud el parlant li dialoga a un altre dels seus sentiments.
    • Actitud carmínica o de la cançó: En aquesta el parlant obre el seu món intern, expressa tots els seus sentiments, reflexiona sobre les seves sensibilitats personals.

[edita] Ègloga

Article principal: ègloga

La ègloga és un subgènere de la poesia lírica que es dialoga a vegades com una petita peça teatral en un acte. De tema amorós, un o diversos pastors el desenvolupen comptar en un ambient camperol on la natura és paradisíaca i té un gran protagonisme la música. Com subgènere líric es desenvolupa a vegades mitjançant un monòleg pastoral o, més freqüentment, amb un diàleg, amb la qual cosa adquireix característiques menys pures i es transforma en quelcom teatral o dramàtic; de fet, algunes églogues van ser representades en època romana i en el Renaixement. El gènere posseeix motius rurals i els tòpics de la poesia bucòlica. Va ser creat i perfeccionat en el Helenisme a partir del segle IV aC.

[edita] Elegía

Article principal: elegía

La elegía és un subgènere de la poesia lírica que designa en general a tot poema de lament, encara que en el seu origen no era necessàriament així, com ho demostren les Elegies dels poetes grecs arcaics. L'actitud elegíaca consisteix a lamentar qualsevol cosa que es perd: la il·lusió, la vida, el temps, un ésser estimat i un llarg etcètera. L'elegia funerala (també anomenada plany, a la Edat Mitjana) adopta la forma d'un poema de dol per la mort d'un personatge públic o un ésser estimat, i no ha de confondre amb el epitafi, que són inscripcions enginyoses i lapidàries que s'inscrivien en els monuments funeraris, més emparentats amb el epigrama, un altre gènere líric.

[edita] Epigrama

Article principal: epigrama

L'epigrama és una composició poètica breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.

Es poden rastrejar les arrels del gènere fins molt enrere, a la lírica arcaica (no per res Meleagre inclou en la seva Corona a Arquíloc de Paros o a Semònides d'Amorgós), encara que és més propi parlar del epigrama com un gènere netament hel·lenístic, doncs caracteritza, tant pel seu contingut, com per la seva extensió i forma a aquest època. Els epigrames hel·lenístics constitueixen un veritable gresol d'aquelles societats, veiem desfilar navegants, fusters, teixidores amb la seva vida simple i àrdua, també a l'amor heterosexual, lèsbic o gai, les festes , la religiositat, el seguici, la sexualitat, la innocència, les arts plàstiques, la crítica literària, fins a les mascotes; tot això, no ens enganyem, passat pel filtre de l'erudició i la cultura (doncs portadors de tals eren els poetes). En resum, tenim testimonis diversos, bells i molt viscuts de les principals preocupacions de l'home hel·lenístic.

[edita] Oda

Article principal: oda

L'oda és la composició lírica a vers, de mitjana extensió (clàssicament 15 sonet s) i de tema noble i elevat, en la qual s'expressa l'admiració exaltada per alguna cosa o algú; segons el tema que es canti, pot ser sagrada, heroica, filosòfica, amatòria. En general s'aplica a tot poema destinat a ser cantat.

Antigament es cantava amb l'acompanyament d'un instrument musical. A la Antiga Grècia on té els seus principis, existien dos tipus de odes: les corals i les cantades per una sola veu (monodia).

[edita] Sàtira

Article principal: sàtira

La sàtira és un subgènere líric que expressa indignació cap a algú o alguna cosa, amb propòsit moralitzador, lúdic o merament burlesc.

[edita] Balada

Article principal: balada

La balada és una forma fixa del cant cortesà del final de la Edat Mitjana a Europa, que apareix en el segle XIV. La poesia és dissociada de la música, però la musicalitat és creada a l'escriptura mateixa del poema. En efecte, la balada té la particularitat de repetir un mateix vers, tornada, al final de cada tres estrofes. Està constituïda per octosíl·labs i les rimes estan creuades. Com a regla, la balada medieval comença sempre amb la paraula Príncep.

[edita] Poesia èpica

La poesia èpica és un gènere literari en el qual l'autor presenta de forma objectiva fets llegendaris o ficticis desenvolupats en un temps i espai determinats. L'autor utilitza com a forma d'expressió habitual la narració poètica, encara que poden donar-se també la descripció i el diàleg. En alguns casos, l'èpica no és escrita, sinó més aviat explicada oralment pels rapsodes.

[edita] Epopeia

Article principal: Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris. En els seus orígens la seva transmissió era oral i per tant hi podia haver diverses versions d'una mateixa història.

[edita] Romanç

Article principal: romanç

El romanç és un poema característic de la tradició oral, i es popularitza en el segle XV, en què es recullen per primera vegada per escrit en romancer. Els romanços són generalment poemes narratius, amb una gran varietat temàtica, segons el gust popular del moment i de cada lloc. Els romanços s'interpreten declamant, cantant o intercalant cant i declamació. Inseriu ací text sense format

[edita] Futur de la Poesia

Joan Brossa: Poema corpori Bàrcino (1994) a la Plaça Nova, Barcelona

Certs avenços tecnològics com el ordinador poden modificar formalment la poesia, però no la seva importància, perquè, com qualsevol altre art, sobresurt per la seva capacitat d'adaptació als nous recursos i a les noves necessitats. La poesia, d'altra banda, no és exclusivament un fenomen llibresc. Accions poètiques o performances, recitals públics, combinació de poesia i imatge en moltes experiències de vídeo, parlen a les clares de la seva vitalitat i potser d'un impuls lligat també als seus orígens: el de convertir la paraula en un ritus compartit.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs


 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Poetry

Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Cultura
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Poesia»