Lucreci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el filòsof i poeta romà. Si cerqueu altres significats, vegeu Lucreci (desambiguació).
Lucreci
Lucretius, De rerum natura.jpg
Manuscrit de De rerum natura de Lucreci
Naixement 94 aC
Campània?
Mort 55 aC
?
Activitat Poeta, filòsof
Període segle I aC
Obres principals De rerum natura

Lucreci [Titus Lucretius Carus] (segle I aC, potser entre el 98 i el 54), fou un filòsof-poeta llatí, autor del De rerum natura,[1] un llarg poema apassionat que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tan sols dos textos antics donen indicacions succintes sobre la vida de Lucreci. Daten del segle IV i, per tant, són molt posteriors a l'època de Lucreci.

Eli Donat va escriure en la seva Vida de Virgili que Lucreci havia mort l'any que Cras i Pompeu foren cònsols, quan Virgili prengué, als 17 anys, la toga viril.[2] Però aquesta afirmació és contradictòria: Virgili tenia 17 anys el 53 i el segon consolat comú de Pompeu i Cras data del 55.

En la seva Crònica, Sant Jeroni, alumne de Donat, sembla estar bastant d'acord amb el seu mestre pel que fa a les dates. Afegeix informacions que molts consideren bastant incertes, principalment degudes a l'hostilitat dels cristians envers l'epicureisme. Escriu que l'any 96, 94 o 93, segons els manuscrits,

« nasqué el poeta Titus Lucretius. Dominat per un filtre d'amor, en els seus moments de lucidesa escrigué alguns llibres que Ciceró corregí. Es causà la mort en el seu quaranta quart any.[3] »

S'ha dit que Lucreci era originari de la Campània, ja que és en aquesta regió d'Itàlia on s'implantà principalment l'epicurisme, al qual estava estretament lligat. Però no deixa de ser una mera hipòtesi entre d'altres. Era però d'Itàlia, ja que la seva llengua natural era el llatí.

La crònica d'Eusebi fixa el seu naixement al 95 aC i diu que va ingerir una poció amorosa (suposadament administrada per la seva dona Lucília) que li va produir seriosos trastorns, però en els moments lúcids va compondre diverses obres. La història de la poció seria una invenció dels seus enemics com a venjança per la seva defensa de la filosofia epicúria i de fet Ciceró no parla del fet (la qual cosa, si era certa, seria una mica estrany). La seva mort hauria estat un suïcidi.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

Va deixar escrit un poema filosòfic didàctic en sis cants, titulat De rerum natura i redactat en hexàmetres dactílics. Té 7.415 versos i sembla inacabat. Va dirigit al pretor (any 58 aC) Gai Memmi Gemel. Conforma una exposició dels conceptes religiosos, morals i físics dels epicuris.

Heus ací la seva composició:

  • Llibres I i II: dedicats als àtoms i a la formació dels corpuscles.
  • Llibres III i IV: dedicats als homes.
  • Llibres V i VI: dedicats al món, de forma més genèrica.

La seva obra és una exposició de la doctrina d'Epicur, però mitjançant una forma, el vers, que era refusada pel mestre, Epicur, i pels epicuris «ortodoxos». Aquests darrers, en efecte, refusaven la poesia, però Lucreci explica l'elecció amb la metàfora del remei amarg que els nens refusen de prendre si no se'ls hi dóna amb mel. El remei seria la doctrina d'Epicur, amb tota la seva dificultat, i la mel seria la forma poètica, que agrada als sentits.

Cal assenyalar que el De rerum natura fou « editat » - i salvat de l'oblit - després de la mort de Lucreci per Ciceró, que admirà la qualitat poètica de l'obra, tot i que sovint combaté l'epicureisme.

L'únic text que ha pervingut fins als nostres dies del De rerum natura es deu a l'humanista Poggio Bracciolini, que el copià el 1418 d'un còdex medieval anterior.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En català: “De la natura de les coses” o simplement “De la natura”
  2. "(Vergilius) initia aetatis Cremonae egit usque ad virilem togam, quam decimo septimo anno natali suo accepit isdem illis consulibus (Pompeo et Grasso), iterum, quibus erat natus evenitque ut eo ipso die Lucretius poeta decederet", Donat., Vita Vergilii, 6.
  3. T. Lucretius poeta nascitur. Postea amatorio poculo in furorem versus, cum aliquot libros per intervalla insaniae conscripsisset, quos postea Cicero emendavit, propria se manu interfecit anno aetatis quadragesimo quarto. Chron., [96] 94 a.C.)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]