Pretor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rmn-military-header.svg

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus

Qüestor
Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte romà
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de cavalleria
Tribú consular
Llegat romà

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Magister militum
Governador romà
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

El pretor (praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia. Era una magistratura col·legiada (amb un nombre variable de pretors al llarg de la història) i posseïa imperium (comandament), tot i que subordinat a l'imperium consular.

L'origen dels pretors es troba a l'inici de la República, quan durant un temps foren la màxima magistratura de l'estat (praetor maximus i praetor minor); l'organització quasi definitiva de la seva funció arriba amb les leges Liciniae-Sextiae del 367 aC, quan de la funció directiva de l'estat se separà l'administració de justícia.

El pretor inicialment únic va dividir les seves funcions a partir del 243 aC: el praetor urbanus es va ocupar de les qüestions entre els ciutadans i el praetor peregrinus de les qüestions suscitades entre ciutadans i no ciutadans (peregrini). Amb la conquesta dels primers territoris fora de la península italiana es van crear dos nous pretors el 227 aC, amb la funció d'administració de les noves províncies de Sicília i Còrsega-Sardenya. Posteriorment encara es crearen dos pretors més per a les províncies d'Hispània Citerior i Hispània Ulterior (197 aC). En aquest temps el pretors exercien la magistratura per dos anys.

Eren elegits pels comicis per centúries. Després de la lex Villia annalis (180 aC) calia tenir com a mínim 40 anys per exercir la magistratura. A meitat de segle els pretors provincials van modificar les seves funcions i van rebre algunes tasques financeres.

La divisió existent entre dos pretors judicials i quatre pretors provincials es reformà en època de Luci Corneli Sul·la, que augmentà el nombre de pretors a vuit i els dotà de funcions exclusivament judicials, amb una edat mínima de 30 anys, i amb obligació de pagar els jocs. L'administració provincial quedava en mans dels ex-pretors, que rebien el càrrec de governador provincial com a propretors.

Magistratures romanes
Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat
Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir