Procònsol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol. El proconsolat era una continuació del consolat amb modificacions.

Inicialment en alguns casos el càrrec de cònsol, que era anual, es va prorrogar; això va passar per primer cop durant les guerres samnites, el 327 aC, quan l'imperium de Quint Publili Filó fou prorrogat, ja que de no ser així s'haurien perdut tots els avantatges aconseguits (imperium pro rogare). Un senatusconsultum o un plebiscit podia prorrogar el imperium del cònsol que passava a ser procònsol; la diferència amb el cònsol era que el seu imperium no s'estenia pas a Roma i la seva rodalia. Si el procònsol obtenia la victòria, els honors del triomf li havien de ser concedits pel poble, cosa innecessària si el triomf es feia durant el seu any en ofici. El 308 aC el senat va prorrogar (sense plebiscit) l'imperium de Quint Fabi Màxim Rul·lià.

Progressivament el nombre de províncies romanes va augmentar i va esdevenir costum que els cònsols que acabaven el càrrec anessin a dirigir la guerra a una província o a administrar-la. Hi ha alguns casos també de procònsols nomenats sense haver exercit el consolat prèviament, encara que no abundosos: el 211 aC el primer, quan Publi Corneli Escipió Africà fou nomenat procònsol a Hispània pels comicis centuriats; al final de la república aquestos casos foren més freqüents.

Amb l'administració de Constantí I el Gran, el càrrec de procònsol era el d'un magistrat encarregat del govern de determinades províncies: Àsia, Acaia, i Àfrica.