Cursus honorum
De Viquipèdia
| Roma | |
|---|---|
| Monarquia | |
| República | |
| Imperi | |
| Principat | Dominat |
| Imperi d'Occident | Imperi d'Orient |
| Magistrats ordinaris: | |
| Magistrats extraordinaris: | |
| Oficials i títols: | |
| Institucions i normes: | |
|
|
Cursus honorum (en llatí, "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Per arribar a cònsol calia haver passat per altres magistratures, a una edat determinada mínima i amb un temps entre magistratures també determinat. Després de ser cònsul s'arribava a senador vitalici. Després de servir a l'exèrcit deu anys, es passava per qüestor (mínim 30 anys), edil (mínim 37 anys), tribú de la plebs (mínim 37 anys), pretor (mínim 40 anys) i finalment es podia arribar a cònsol romà (mínim 43 anys) o censor.
A l'Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, proconsul, comandant de legió o prefecte de la ciutat.
[edita] Principals magistratures de la República de Roma
- dictador
- senadors, membres del Senat romà
- cònsols
- tribuns
- Tribú amb potestat consular
- censors
- pretors
- Pontífex Màxim
- pontífexs
- sacerdots
- edils
- questors
- curials o decurions
- Decemvirs
- Triumvirs
- Diumvirs
- interrex
- Mestre de cavalleria
[edita] Principals magistratures de l'Imperi de Roma
- Emperador (Imperator)
- Cèsar (Caesar)
- Senadors, membres de l'orde senatorial
- Procònsols
- Praeses
- Cònsols
- Tribuns
- Censors
- Pretors
- Curials o decurions
- Vicaris
- Prefectes del pretori
- Prefectes
- Procuradors
- Propretors
- Proqüestors
- Tetrarques
- Etnarques
- Magister militum
- Comites
- Dux
