Set turons de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa esquemàtic de Roma amb els set turons històrics i la Muralla Serviana

Els set turons de Roma són una sèrie de promontoris que històricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situats a l'est del riu Tíber, aquest conjunt geogràfic ha protagonitzat molts passatges literaris i són una referència reiterada en la cultura popular.

Els set turons de la Roma antiga eren, en el sentit de les agulles del rellotge, el Palatí (Mons Palatinus), el Capitoli (Mons Capitolinus), el Quirinal (Collis Quirinalis), el Viminal (Collis Viminalis), l'Esquilí (Mons Esquilinus), el Celi (Mons Caelius) i l'Aventí (Mons Aventinus), i figuren de forma prominent en la mitologia romana, la seva religió i la seva política; tradicionalment, es pensa que la ciutat original va ser fundada per Ròmul i Rem sobre el Palatí.

Inicialment els set turons van ser ocupats per petits assentaments que es van agrupar i van formar el que després va ser conegut com la ciutat de Roma.

Altres turons[modifica | modifica el codi]

Al Trastevere s'hi troben els turons Vaticà (Collis Vaticanus) i Janícul (Ianiculum), que no es compten entre els set turons tradicionals. També hi ha el Pincio (Mons Pincius), situat al nord, i, antigament, el Vèlia (Mons Velia), a la zona del Fòrum Romà i els Fòrums Imperials, entre d'altres.