Decemvir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rmn-military-header.svg

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus

Qüestor
Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte romà
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de cavalleria
Tribú consular
Llegat romà

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Magister militum
Governador romà
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

Decemvir (decemviri) fou una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades. El decemvir de l'antiga Roma fou cadascun dels deu nobles (Decemviri = Decenvirs) encarregats de la missió de redactar les lleis de Roma (any 451 aC = 303 de Roma) exercint el poder en lloc dels cònsols.

El decemvirat és el període en què la república romana fou governada per decemvirs a la meitat del segle V aC. Hi van haver dos decemvirats, el primer, que va governar amb general satisfacció, i el segon, que finalment fou enderrocat, tornant-se al sistema de cònsols. Del temps del decemvirat són les lleis de les dotze taules.

Els decemvirs van redactar les Lleis a les quals en endavant devia subjectar-se l'exercici de les altes magistratures romanes, i van ser votades i després gravades en deu taules de bronze.

L'any següent es van elegir nous decemvirs (450 aC = 304 de Roma) que van redactar dues taules complementàries. Així va sorgir les Llei de les dotze taules, espècie de Constitució o Codi legal romà.

Primer decemvirat (451 aC)[modifica | modifica el codi]

El 452 aC es va acordar nomenar un comissió de plebeus i patricis formada per 10 membres per escriure un codi de lleis. Durant el seu exercici totes les altres magistratures quedaven en suspens. Els primers decemvirs van entrar en funcions el 451 aC (Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio) dirigits per Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí i Tit Genuci Augurí, que eren els cònsols d'aquell any. Les lleis redactades foren sotmeses als comicis centuriats.

Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio[modifica | modifica el codi]

Segon decemvirat (450 aC)[modifica | modifica el codi]

L'èxit dels decemvirs va portar al nomenament per l'any 450 aC de nous decemvirs (només va repetir Api Claudi) que van completar la llei de les dotze taules (Lex Duodecim Tabularum), equivalent a la constitució. Aquest segon decemvirat no fou tan satisfactori com el primer i en acabar les funcions van refusar deixar el càrrec i permetre als successors d'agafar les regnes. Api va ser acusats d'haver impulsat (per una decisió injusta) a la jove Virgínia a la prostitució a causa de lo qual fou assassinada pel seu propi pare; això el va fer molt impopular i va esclatar una revolta que va obligar als decemvirs a renunciar (449 aC) i es van restablir els magistrats ordinaris.

Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio[modifica | modifica el codi]

Altres magistrats van portar el nom de decemvirs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Categoria:Decemvirs

Els Decemviri Stlitibus Iudicandis o Decemviri litibus iudicandis foren una cort civil que segurament ja existia amb la monarquia (s'atribueix al rei Servi Tuli) que determinava l'estatus de les persones. Inicialment eren un jurat que donava el veredicte al pretor però després van esdevenir magistrats menors elegits pels comicis tribunats i foren part dels Vigintisexviri. August va donar als decemvirs la presidència de les corts dels centumviri. Durant l'imperi els decemvirs tenien jurisdicció en casos capitals.

Els Decemviri Sacris Faciundis o Decemviri sacrorum tenien funcions religioses i van sorgir per atendre la reclamació dels plebeus en l'exercici de les funcions religioses (cinc decemviri foren plebeus i cinc patricis). Els primers foren nomenats el 367 aC en lloc dels antics duumviri que eren els dos patricis. Les seves funcions eren de consulta de llibres sibil·lins i celebració dels jocs d'Apol·lo. El decemvirs eren vitalicis. Més tard, al segle I aC, van passar a ser quinze membres (quindecemvirat) i reanomenats quindecemviri sacris faciundis. Juli Cesar i va afegir un membre mes, però aviat es va tornar als 15 membres.

Els Decemviri Agris Dandis Adsignandis foren nomenats periòdicament pel repartiment de terres (ager publicus).