Bronze
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Bronze (color)». |
El bronze és qualsevol dels diferents aliatges composts sobretot per coure i estany. Ni els bronzes moderns ni els antics contenen només aquests dos metalls. El bronze és més resistent i dur que qualsevol altre aliatge comú, excepte l'acer, al qual supera en resistència a la corrosió i facilitat de lubricació. Per aquest motiu va suposar un important avenç tecnològic que dóna nom a l'Edat del Bronze.
El bronze es coneix des de l'antiguitat. Els grecs i els romans van afegir zinc, plom i plata als aliatges de bronze per utilitzar-los en eines, armes, monedes i objectes d'art.
El zinc, el plom i altres metalls es troben ocasionalment en el bronze que actualment es fabrica. Les propietats del bronze varien segons els seus components. Així, quan conté almenys un 10% d'estany, l'aliatge és dur i té un punt de fusió baix. Els noms de les varietats del bronze provenen dels components addicionals, com per exemple, el bronze d'alumini, el bronze de manganès, i el bronze de fòsfor. El bronze modern s'utilitza en la foneria artística i en la fabricació d'instruments musicals.
Per exemple, les composicions químiques de dos tipus de bronze de fòsfor són les següents:
- Bronze C521:
- Cu (Coure): 91,8%
- Sn (Estany): 8%
- P (Fòsfor): 0,2%
- Bronze C510:
- Sn (Estany): 5%
- P (Fòsfor): 0,2%
- Cu (Coure): 94,8%
La medalla de bronze simbolitza el tercer classificat en una competició. També fa referència als 22 anys de casats.
