Bríndisi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bríndisi
Localització
Bríndisi situat respecte Itàlia
Bríndisi
Localització de Bríndisi a Itàlia
Catedral
Catedral
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Pulla
Bríndisi
Superfície 328 km²
Altitud 15 msnm
Població (2006)
  • Densitat
90.439 hab.
275,73 hab/km²
Coordenades 40° 38′ N, 17° 56′ E / 40.633,17.933Coord.: 40° 38′ N, 17° 56′ E / 40.633,17.933
Codi postal 72100
Codi ISTAT 074001
Web

Bríndisi és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de Pulla, amb més de cent mil habitants.

És un centre comercial i pel seu port es canalitza el comerç cap a Grècia i l'orient. Té un aeroport internacional.

Entre els seus monuments cal esmentar la Font Tancredi, el castell del segle XIII, que fou engrandit per Ferran II de Catalunya i Aragó i més tard per Carles V, les esglésies de Sant Giovanni al Sepolcro (del segle XI), Santa Maria de Casale (del segle XIV), Santa Teresa, i la catedral (del segle XIII, refeta el 1799). Té un museu arqueològic d'importància.

Història[modifica | modifica el codi]

Brundisium o Brundusium era situada a la costa de la mar Adriàtica, a 60 km d'Egnàtia i 80 de Tàrent. El seu nom va derivar de la peculiar forma del seu port que tenia diverses boques d'entrada que s'unien en una amb forma de cap d'animal que en el dialecte local, el messapi, es deia Brendon (o Brenda), convertit en grec a Brention o Brentesion.

Fou una ciutat messàpia a la vora de la qual es va fundar una ciutat grega, obra suposadament de colons de Creta; Justí diu que fou fundada per etolis dirigits per Diòmed, que en foren expulsats pels habitants del país, els apulis. Segon Estrabó la ciutat fou governada per reis que al temps de la fundació de Tarent per Falantos van donar a aquest refugi quant fou expulsat de la nova ciutat per una guerra civil. La ciutat va continuar existint, però mai va ser important sobretot per l'extensió de la influència de Tarent a tota la zona. Tot i així Brentesion va conservar la seva independència com a ciutat dels nadius messapis (sal·lentins).

L'excel·lència del seu port va cridar l'atenció dels romans que el 267 aC van atacar als sal·lentins i van ocupar la ciutat el 266 aC que des llavors es va dir Brundisium o Brundusium. El 244 aC hi varen establir una colònia romana. El port va esdevenir el centre de la flota del Adriàtic, ja que podia resguardar-se sencera sense perill dins el port. A la primera guerra Il·líria el 229 aC els romans van reunir allí la seva flota i l'exèrcit per la campanya. Durant la segona guerra púnica fou altre cop lloc de concentració, i Anníbal va fer un intent de sorprendre-la, però fou rebutjat per els propis habitants, lleials a Roma, i fou una de les vuit ciutats que va poder donar a Roma les contribucions i subministraments d'homes i material demanats. Fou de nou base naval durant la guerra contra Filip de Macedònia i per altres guerres al orient, i de allí sortien les flotes i després hi tornaven. El constant tràfic comercial a més a més, la va convertir en una de les principals.

El 83 aC Sul·la va arribar allí amb el seu exèrcit de les guerres Mitridàtiques per fer front als seus rivals a Roma. Brundisium li va obrir les portes i el port, servei molt important que Sul·la va agrair concedint a la ciutat immunitat de taxes, privilegi que va durar força temps. El 57 aC fou teatre del retorn de Ciceró del seu exili, el qual va desembarcar a l'aniversari de la fundació de la colònia. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou teatre d'importants operacions: Pompeu havia concentrat les seves forces a Brundisium per creuar la mar Adriàtica, i una part ja havia sortit quant va arribar Cèsar que va atacar la ciutat per terra impedint la sortida de la resta de la flota amb una cadena de barques petites, però Pompeu va poder trencar el bloqueig i el retorn de la seva flota el va permetre d'escapar a Il·líria.

A la mort de Cèsar (44 aC), Octavi era a Brundisium i va assumir el poder mentre les cohorts de veterans de guarnició a la ciutat es declaraven al seu favor. El 40 aC Octavi fou assetjat a Brundisium per Marc Antoni i Domici Aenobarb i no va aconseguir trencar el setge, però per mediació d'amics comuns es va fer un acord entre els dos triumvirs, (Pacte de Brundisium, octubre del 40 aC) pel que Lèpid conservava l'Àfrica, Octavi l'occident i Antoni l'orient, mentre que Itàlia quedava neutralitzada; a més Antoni (que havia enviudat de la seva primera muller Fúlvia) es casava amb Octàvia, germana d'Octavi. La pau fou de curta durada, i el 39 aC es van trencar les relacions amb Antoni, que es va presentar a Brundisium amb una flota de 300 vaixells, però la mediació de Mecenes i Cocceius van provocar un nou arrengament (tractat de Tarent 37 aC).

El 19 aC va morir a la ciutat Virgili. Agripina I o Major va desembarcar a Brundisium amb les restes del seu marit Germànic.

Durant l'imperi no se sap gaire cosa de la ciutat, però va conservar la seva importància comercial i estació naval. La Via Àpia va tenir com a punt d'acabament la ciutat i encara es conserva una de les dues columnes que ho assenyalava. Aquesta obra fou completada per Trajà que la va anomenar Via Trajana.

A la caiguda del Imperi d'occident va començar a declinar, i amb els ostrogots va perdre importància en favor d'Hydruntum. Després va passar als bizantins però amb lluita amb llombards i musulmans, fins que el segle XI va passar als normands (1071).

Part del Regne de Nàpols va patir les guerres entre catalans i angevins. El 1456 fou destruïda per un terratrèmol i el seu comerç es va arruïnar. Part del regne de les Dues Sicílies, el 1860 va passar a Itàlia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bríndisi