Il·líria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica. El seu nom grec fou Illyris i llatí Illyricum. El nom Illyria pràcticament no fou usat pels autors clàssics. Illyris pels grecs era un expressió geogràfica que abraçava les terres poblades per il·liris (Illyroi). Scylax exclou Libúrnia i Ístria i diu que anava des del sud de Libúrnia fins a Caònia a l'Epir. L'habitaven diverses tribus entre ells els enquelans, nestes, bulini a l'extrem nord i els amantini a l'extrem sud. Heròdot inclou com il·liris als vènets. El fet que aquest territori hagués sofert invasions dels gals vers el 400 aC i el desconeixement dels autors clàssics fa difícil precisar l'origen dels diferents grups. En general es pot dir que Il·líria anava del Neretva (antic Naro) al Drin i que a l'est quedaven els triballi. Aquesta descripció es conforme a diversos autors fins al segle II i en especial Estrabó i Tàcit.

Les ciutats principals eren Grabeis, Muicurum i Byllis. Les muntanes principals eren les actuals Dinarsko Gorje o Prolog que anaven des Ístria a Albània. Les illes eren dividides pels grecs en dos grups: Absyrtides i Liburnides. El primer grup són les illes més al nord com Cres i Krk; al segon destaquen Lissa, Brattia, Issa, Melita, Corcyra Nigra, Pharos i Olynta. Al interior hi havia el llac Lychnitis del que sorgeix el Drilo (a l'edat mitjana la ciutat d'Ochrida, l'antiga Lychnidus, fou capital de l'imperi búlgar).

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa d'Il·líria abans de la conquesta romana

Els il·liris apareixen a la història a la guerra del Peloponès quan Bràsides i Perdicas es van retirar al seu país i es va produir un primer enfrontament.

El il·liris van formar un regne, el primer rei històric del qual fou Bardilis I (vers 385-358 aC); les tribus del nord van fer incursions al regne de Macedònia i es van apoderar de l'oest del país, empesos pels gals que havien envaït Il·líria, i el rei Perdicas III va morir en lluita contra els il·liris. Filip II de Macedònia només arribar al tron els va atacar i va conquerir part dels seus territoris el 358 aC; totes les tribus a l'est del Lychnidus van haver de jurar obediència al rei Filip. El regne va continuar amb capital probablement prop de la moderna Dubrovnik.

Alexandre el Gran va combatre al cap il·liri Cleitus (Clitos) al que va derrotar i soldats il·liris van acompanyar al conqueridor en la seva expedició a Pèrsia; però a la mort d'Alexandre el regne il·liri va tornar a ser independent.

El 312 aC el rei Glauquies (Glaucias) va expulsar els grecs d'Epidamnus i al segle següent el regne tenia capital prop de l'actual Shkodër.

Primera guerra il·líria[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primera guerra il·líria

Molts il·liris es dedicaven a la pirateria i el 233 aC eren un poder naval a considerar a la mar Adriàtica i van entrar en conflicte amb els romans, assolant les costes i obstaculitzant la navegació dels aliats romans. Llavors va pujar al tron la reina Teuta, vídua del rei Agron i regent del seu fill Pinnes, menor d'edat. Els romans van enviar dos ambaixadors a la reina demanant reparacions, però la reina va contestar que les pirateries eren un hàbit del seu poble i finalment va matar els ambaixadors.[1][2] Un exèrcit romà va creuar la costa de la mar Jònica i va obtenir la victòria però es va ajustar una pau en termes honorables i els estats de Còrcira, Apol·lònia i Epidamnus, dominats pels il·liris, van rebre la seva llibertat com a regal de Roma.

Segona guerra il·líria[modifica | modifica el codi]

Article principal: Segona guerra il·líria

Teuta va morir vers el 228 aC i Demetri de Faros es va fer amb la regència del jove Pinnes, i va usurpar el poder; pensant que els romans estaven molt ocupats amb les guerres gàl·liques d'Itàlia, va tornar a permetre actes de pirateria, el que va portar a la segona guerra d'Il·líria (219 aC) que va suposar la conquesta del país. Pineus va seguir al tron com a client romà almenys fins al 217 aC i probablement fins vers el 212 aC; li va succeir el seu oncle Escerdílides (vers 212 aC-206 aC) a la mort del qual va pujar al tron el seu fill Pleurat III, que va ser fidel als romans durant la guerra contra Macedònia i fou recompensat amb els territoris de la regió del llac Lychnidus i el país dels parthini que abans pertanyien a Macedònia.

El 180 aC va pujar al tron el seu fill Gentius (Genthios) i les tribus del sud de Dalmàcia es van revoltar contra ell i es van fer independents i van establir la capital a Dalminium i van prendre el nom de dàlmates. El seu territori fou entre el Naro (Narenta) i el Tilurus o Nestus (Cetina) amb 20 ciutats, i es van estendre cap al Titius (Kerka) governant-se com una república posant fi a la monarquia al seu país.

Tercera guerra il·líria[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tercera guerra il·líria

Els romans, que lluitaven contra Perseu de Macedònia a la tercera guerra macedònica estaven acampats al riu Genesus el 168 aC i se'ls havien unit contingents ballins, apol·loniats i dirraquians, i en assabentar-se d'una possible aliança entre Perseu de Macedònia i Gentius i van decidir començar les hostilitats.

Gentius va reunir al seu exèrcit d'uns 15.000 homes al riu Lissus i va enviar Caravanti, amb 1.000 infants i 500 cavallers fou enviat contres els cavis, un poble il·liri favorable als romans que no obeïa a Gentius. Quan Caravanti els va demanar de sotmetre's van preferir aguantar un setge i no rendir-se; no obstant la ciutat de Durnium va obrir portes a Caravanti, però una ciutat que es deia Caravandis, els hi va tancar i quan va atacar les rodalies i va saquejar els camps va patir nombroses baixes.

Gentius va avançar cap a Bassània, una ciutat a pocs quilòmetres del Lissus mentre Luci Anici Gal, que estava estacionat a Apol·lònia d'Il·líria i va decidir reunir-se amb el gros de les forces romanes al Genesus que dirigia Appi Claudi Centó que era a la vora del riu Genusos aportant a més a més 2.000 infants partins dirigits per Epicadus i 200 cavallers partins dirigits per Algalus.[3]

Luci Anici Gal fou informat que els pirates il·liris estaven atacant la costa de Dyrrhachium i Apollonia i va sortir amb la flota romana per atacar la flota enemiga obligant als vaixells il·liris a retirar-se; després es va dirigir cap a la zona on era Appi Claudi, obligant al rei Gentius a retirar-se cap a la seva capital de Scodra i part del seu exèrcit es va rendir als romans. La clemència de Gal va incitar a moltes ciutats a sotmetre's i Luci Anici Gal va poder avançar fins Scodra. Gentius va sortir de la ciutat per enfrontar-se als romans en camp obert, però Luci Anici Gal va posar les seves forces en fuita. El rei va enviar ambaixadors a demanar una treva de tres dies per considerar que havia de fer i en realitat per esperar reforços del seu germà Caravanti. Luci Anici Gal li va concedir els tres dies i com que els reforços no van arribar, el mateix Gentius va anar al camp romà i es va rendir de la manera més humil i fet presoner.[4]

Gal va entrar a Scodra on va alliberar als presoners romans i va enviar a un dels alliberats, Perpenna, a Roma, amb la notícia de la rendició de Gentius. Gal va fer la campanya en trenta dies i el senat li va declarar un agraïment públic de tres dies. Al seu retorn a Roma Gal va celebrar el triomf. Il·líria fou incorporada a Roma. Es van produir algunes revoltes, la darrera de les quals fou a Dalmàcia. Des l'any 12 en què Dalmàcia va quedar totalment sotmesa, aquesta regió i Il·líria, tot i que eren regions diferents, reberen els dos noms indiferentment (tècnicament Il·líria era el país entre el Save i la mar Adriàtica).

Reis d'Il·líria[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Polibi 2, 8. (grec antic)
  2. Plini 34, 11. (llatí)
  3. Livi, Titus. The History Of Rome. 6 (en anglès). Kessinger Publishing, 2004, p. 167. ISBN 141916631X. 
  4. Livi, Tit. The History of Rome (en anglès). A. Strahan and T. Cadell jun. and W. Davies, 1797, p. 249. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Il·líria