Dalmàcia (província romana)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Província de Dalmàcia en l'Imperi Romà
Dalmàcia romana i voltants
Els Balcans romans al segle IV

La província romana de Dalmatia (Dalmàcia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

La regió estava habitada per tribus que vivien entre els celtes tauriscis al nord i els epirotes i macedonis al sud i sud-est. Entre aquestes tribus els venetis, panonis, dardanis, autariates, i altres, totes subjectes al regne dels il·liris. La regió tenia mines d'or (a l'actual Bòsnia) i no va tenir economia monetària fins a una època avançada.

El 180 aC va arribar al tron d'Il·líria Gentius, successor de Pleuratos III, i aviat les tribus es van revoltar, van establir la capital a Dalminium i van prendre el nom de dàlmates. El seu territori entre el Naro (Narenta) i el Tilurus o Nests (Cetina) amb 20 ciutats. Es van estendre cap al Titius (Kerka) i es van governar com una república posant fi a la monarquia. El 168 aC Il·líria es van sotmetre a Roma i els dàlmates van restar independents, però van tenir conflictes amb els habitants de Lissa i amb els daorsis que eren aliats de Roma, que va enviar un exèrcit. El cònsol C. Marcius Figulus va entrar a Dalmàcia el 156 aC i va ocupar la capital Dalminium. La república dàlmata va demanar la pau i van haver de pagar tribut a Roma, però el 135 aC foren atacats i sotmesos per Publi Corneli Escipió Nasica Corculum. Dalminium, destruïda, fou substituïda per Salona. El 119 aC L. Cecili Metel, que era cònsol, va tornar a fer la guerra contra els dàlmates sense cap causa aparent; no va trobar resistència i va tornar a Roma i va obtenir els honors del triomf i el sobrenom de Dalmaticus.

Encara hi va haver una altra guerra quan els liburns, aliats romans, van ser atacats pels dàlmates i van demanar ajut a Roma que va enviar un exèrcit que va entrar a Promona. El 48 aC Gabinius va perdre uns dos mil homes en un combat contra els dàlmates, i va haver de tornar a Salona. Vatinius va venjar l'ofensa, i va derrotar els dàlmates rebent els honors d'una suplicatio del senat el 45 aC. Però la mort de Juli Cèsar va afavorir als dàlmates doncs Vatinius es va haver de refugiar a Epidamnos i Brutus, a qui s'havia encarregat la província, no va poder castigar als dàlmates a causa de la guerra entre Octavi i Antoni. El 34 aC Octavi va portar un exèrcit a Dalmàcia on el seu amic Agripa tenia el comandament, i va arribar fins a Setònia on fou ferit al genoll, però el país es va sotmetre, va entregar ostatges i se'ls van prendre els estendards que s'havien capturat a Gabinius, i es va imposar el pagament dels tributs. Dalmàcia va esdevenir província imperial amb límit al nord al Save.

Revoltes locals es van produir el 16 aC i 11 aC i més tard una part dels dàlmates va participar en la revolta dels panonis. Tiberi, nomenat comandant en la lluita contra el cap dàlmata Bate i va sotmetre Dalmàcia l'any 9, i el 12 va rebre els honors del triomf per aquesta victòria i l'obtinguda a Germània. Des de llavors Dalmàcia i Il·líria, tot i que regions diferents, reberen els dos noms indeferentment (tècnicament Il·líria era el país entre el Save i la mar Adriàtica).

L'emperador Dioclecià va néixer a Dalmàcia i es va retirar a Split (Spalatro). La prefectura fou dividia quan es va produir la divisió de l'imperi Romà entre Arcadi i Honori: Dalmàcia amb Nòrica i Panònia va quedar per Arcadi, i la resta per Honori.

El 461 fou assolada pels sueus però Marcel·lí va mantenir el poder romà i va ser sobirà de facto de la zona amb el títol de patrici d'Occident. Teodoric li va arrabassar a Odoacre amb l'ajut del emperador d'Orient Zenó, i fou una mina de ferro del país la que va proveir armes als dos bàndols.

El 535 fou ocupada pels bizantins però recuperada uns anys després pels ostrogots fins que Belisari la va reconquerir per Bizanci. Sota Justinià els límits de Dalmàcia es van avançar a l'est cap a Panònia i es va dividir en dos parts: la Dalmatia o Dalmàcia marítima (Ístria, Libúrnia, Dalmàcia actual i les illes i nord d'Albània) i la Praevaliana o Dalmàcia interior (muntanyes Albius, Bebius, Ardius i Scardus) però els gèpides les van ocupar i després els llombards.

Per la seva historia els tres segles següents vegeu: Principat de Dalmàtia.

Ciutats de Dalmàcia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 43° 48′ 45.94″ N, 16° 13′ 7.52″ E / 43.8127611°N,16.2187556°E / 43.8127611; 16.2187556