Bòsnia
Nota: No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina.
Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país. Situada als Alps Dinàrics, fa frontera al sud-est de la depressió de Pannònia i, pel nord i est, amb els rius Sava i Drina. L'àrea de Bòsnia comprèn aproximadament 41.000km², un 80% de la superfície actual de l'estat.
Les dues regions han format una entitat geopolítica des de l'època medieval, i el nom de Bòsnia sovint apareix fent referència a les dues regions. L'ús oficial del nom, incloent les dues formes, només es va començar a utilitzar en l'últim període de l'Imperi Otomà.
Història [modifica]
Habitades des del segle VII per un conglomerat heterogeni de tribus, les diferents àrees de l'actual Bòsnia van formar part dels diferents estats croats, serbis i bosnians.
El primer estat bosni es va crear a ran de la prohibició Kulin (segle XII). Aquesta llei es va respectar amb més firmesa durant el regnat del monarca Tvrtko, a la segona meitat del segle XIV. Llavors nasqué el regne de Bòsnia (comprenent la major part del territori actual i dels que després seria conegut com Hercegovina).
Després de perdre la seva independència amb l'annexió a l'Imperi Otomà (1463), Bòsnia i Hercegovina es van constituir en estat (Sanjak) de l'imperi al llarg de quatre segles. La zona s'anomenà Bòsnia i Hercegovina el 1853 per un canvi amb motivacions polítiques.
Articles relacionats [modifica]
- Federació de Bòsnia i Hercegovina, una de las dues entitats, amb la República Sèrbia, que componen l'estat modern de Bòsnia i Hercegovina
- República de Bòsnia i Hercegovina, estat predecessor de Bòsnia i Hercegovina que va existir entre 1992 i 1997
- República Croata d'Herceg-Bòsnia, entitat de Bòsnia i Hercegovina entre 1991 i 1994, amb capital a la ciutat de Mostar
- República Socialista de Bòsnia i Hercegovina
