Pannònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà

Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est. Limitava també al sud amb Il·líria i a l'oest amb el Nòric i en part amb Venètia.

S'estenia pel Danubi des de Vindobona (Viena) a Singidunum i abraçava Àustria, Caríntia, Carniola, part d'Hongria (entre el Danubi i el Save), Eslovènia i part de Croàcia i la zona nord de Sèrbia, Vojvodina. Formava una plana rodejada a l'oest i sud per muntanyes de considerable altura; el turons que la creuaven eren de poca rellevància; les muntanyes a l'oest i sud foren anomenades Alps Pannònics dividits en les muntanes Carcvancas, Cetius, Albii Montes, Claudius, i Alma o Almus.

Els rius principals (molts dels quals naixien a les muntanyes del sud i oest) eren el Dravus (Drave) i el Savus (Save) afluents del Danubi; el Murius era afluent del Dravus pel nord i al sud rebia al Nauportus, Carcorus, Colapis Oeneus, Urpanus, Valdasus i Drinus (Drina); el riu principal al nord-oest era l' Arrabo. A la part nord del país hi havia el llac Pelso o Peiso i alguns de petits coneguts com a Ulcaei Lacus entre el Save i el Drave prop de la desembocadura.

Produïa molta fusta, si bé més tard els boscos es van aclarir per afavorir l'agricultura. La vinya hi fou introduïa per Probe a la regió de Sirmium. Nemesià esmenta als gossos de casera. La pesca es practicava als rius i era abundosa.

Tribus[modifica | modifica el codi]

Mapa de Panònia
Mapa de Panònia

Les tribus més importants eren els escordiscs, els breucs, els carns o carnis (més aviat a Venètia), els dardanis (al sud-est) i els tauriscs (a la vora del Danubi).

A l'Alta Pannònia
A la Baixa Pannònia

Província romana de Pannònia[modifica | modifica el codi]

Pannònia (o Panònia) fou una província romana formada al segle I i subdividida a partir del segle II.

Fins que fou dominada pels romans la regió de Pannònia es dividia en Pannònia Superior i Pannònia Inferior. El 35 aC els pannonis van donar suport a la revolta de Dalmàcia i el 34 aC August va envair el país, i va ocupar Síscia (Sissek) i l'anomenada Pannònia Inferior que fou inclosa dins la província Il·lírica; el seu general Vibius va completar la conquesta.

L'any 7 es va produir una revolta de pannonis, dàlmates i il·liris que fou aplanada i la Pannònia Superior conquerida per forces dirigides pel futur emperador Tiberi l'any 9 (entre el 8 i el 10 segons les fonts), formant llavors ambdues una província que fou coneguda com a Il·líria Inferior o Pannònia (la província d'Il·líria es va dir llavors Il·líria Superior o Dalmàcia). A la mort d'August el 14, es van revoltar, però foren sotmesos per Drus el vell.

Sota Trajà la província fou dividida abans del 107, en dues províncies, separades per una línia entre Arabona al nord i Servitium al sud (a l'oest es trobava l'Alta Pannònia, i a l'est la Baixa Pannònia). A causa d'aquesta divisió el país fou conegut també com les Pannònies (Pannoniae). Alta Pannònia fou governada per un consularis (que abans era el governador de la provincial unida, amb tres legions al seu càrrec; la Baixa va quedar sota un praeses, amb només una legió. Per reforçar la frontera del Danubi es van establir dues colònies en temps d'Adrià: Aelia Mursia (Esse) i Aelia Aquincum. Adrià havia estat governador de la Baixa Pannònia abans d'esdevenir emperador i fou un dels seus lloc preferits de residència. Vindobona, una antic campament militar, va començar a agafar importància.

Les dues províncies van patir una reestructuració a finals del segle III sota Dioclecià: una part (el nord-est) de la Baixa Pannònia entre el Raab, el Danubi i el Drave van formar la província de Valèria (Valeria), així anomenada en honor de Valèria, la dona del cèsar Galeri, i la part sud de l'Alta Pannònia va formar la província de Pannònia Savense o Pannònia Ripense (o simplement Savense).

Segons Ammià Marcel·lí (XV 3, XVII 12) Constantí el gran va engrandir la província de Baixa Pannònia afegint-li una part (el sud) de la província de l'Alta Pannònia, entre el alt Drave i el Save. L'Alta Pannònia fou llavors reanomenada Pannònia Primera (Pannonia Prima) i la Baixa Pannònia es va dir Pannònia Segona (Pannonia Secunda) també coneguda per Savense o Ripense, governades per un praeses resident a Sabària, un consularis resident a Sirmium i un prefecte amb seu a Síscia. Diverses legions van quedar establertes a Valèria i Pannònia Primera (Legio I, Legio II Adiutrix, Legio X, Legio XIV Gemina) i Pannònia Segona tampoc va quedar desguarnida, i a finals del segle IV hi havia en total set legions. Una flota era estacionada a Vindobona, la més important de les tres flotes del Danubi. Probablement vers el 358 la part occidental de la Pannònia Segona es va reconstituir en província separada coneguda per Sàvia (Savia) i la resta, a l'est, va conservar el nom de Pannònia Segona.

El 378 les quatre províncies van quedar ocupades pels gots i les darreres forces romanes la van abandonar al segle V essent ocupat pels huns i després del 452 pels ostrogots, i vers el 500 pels longobards. El 546 el país va quedar en mans dels àvars.

Ciutats[modifica | modifica el codi]

A l'Alta Pannònia
Vinbodona, Carnuitum, Flexum, Scarbantia, Sabaria, Arabo, Paetovis, Síscia (Siscia), Aemona, Nauportus, Lugionum, Murocincta
A la Baixa Pannònia
Bregetio, Aquincum, Mursia, Cibalae, Acimincum, Taurunum, Sirmium, Bregentium, Budàlia, Petòvio, Teutiburgium
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pannònia

Coord.: 44° 54′ N, 19° 01′ E / 44.9,19.02