Babilònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre estat de Babilònia. Si cerqueu altres significats, vegeu Babilònia (desambiguació).

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.[1]

Ciutat estat[modifica | modifica el codi]

La ciutat era un petit poder local que va estar sotmès a tribut per Umma, Accad, els guti, Uruk, Ur, i Isin del que va independitzar-se vers el 1894 aC, sota governants d'origen amorrita.

Primera Dinastia de Babilònia[modifica | modifica el codi]

La Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC

Es va establir l'anomenada Primera dinastia de Babilònia que va aprofitar hàbilment la rivalitat d'Isin i Larsa; una vergada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (vers 1793 aC) després d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi de Babilònia, que per les mateixes dates havia pujat al tron de Babilònia, va poder iniciar l'expansió. Hammurabi de Babilònia es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els guti, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Després es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regió del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eshunna. Va entrar en guerra amb Assíria que en general fou victoriosa per Hammurabi, i vers el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els següents estats: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tuttul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). La plana mesopotàmica fou anomenada "País d'Accad" (Mat Akkadi) però convencionalment se l'anomena Babilònia.

A Hammurabi el va succeir el seu fill Samsuiluna, que va haver de lluitar per conservar els dominis paterns però encara va aconseguir llegar un imperi al seu successor.

Les invasions dels cassites a la segona meitat del segle XVIII aC i les revoltes internes, van desestructurar l'imperi. Vers el 1647 aC quan va morir Ammiditana i el va succeir Ammisaduqa, l'estat encara abraçava Borsippa, Larsa, Uruk, Isin, Kisurru, Malgium, Emutbal (o Yamutbal), Sukhum (a la riba de l'Eufrates) i dos províncies a l'est del Tigris.

El hitites aliats als cassites, establerts a l'Eufrates (Regne de Khana), van ocupar Babilònia, on governava Samsuditana, el 1594 aC i van posar fi a la dinastia. Presoners i riqueses foren portades cap a Anatòlia. Babilònia fou disputada per diversos poders (Cassites, País del Mar...) per caure finalment en mans dels cassites el 1570 aC. Seguirà un llarg període de domini cassita.

I i II Dinasties cassita (II i III de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

Els cassites van començar les seves incursions des la Mèdia el 1741 aC i des de llavors van continuar. Vers el 1729 aC havia aconseguit establir-se a la regió d l'Eufrates, formant el regne de Khana (Mari i Terqa). El seu primer rei Gandash portava el pompós titol de "rei dels cassites, de Sumer, Accàdia, i Babilònia"; Babilònia després es transformarà en Karduniash equivalent a Mesopotàmia.

La dinastia, poderosa al començament, es va anar descomponent lentament. La intervenció elamita i la revolta d'Isin que va establir una dinastia al sud, van obrir el camí a la renovada Assíria per ocupar Babilònia vers el 1235 aC, i el seu territori fou annexionat, però després fou confiat com a govern vassall a un cassita anomenat Elilnadinshumi.

Per raons dinàstiques poc clares (ja que no es coneix la legitimitat dinàstica de la tercera dinastia) la dinastia elamita es considerava amb dret al tron de Babilònia. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte, que probablement va ser qui va escriure una carta (conservada al Museu de Berlín) on reclamava el tron, va dirigir les primeres expedicions a Mesopotàmia. Per les inscripcions se sap que va saquejar Accad, Babilònia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les estàtues de Manishtusu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) que fou capturat. Un governador elamita (segurament de la família real) es va establir a la ciutat. Silhak-Inshushinak, germà de Kuitr Nakhunte, va deixar nombroses inscripcions esmentant les seves campanyes a Mesopotàmia i recordant els temples construïts o restaurats, car un poder rival volia també el tron de Babilònia, la dinastia establerta a Isin i que domina el centre i sud del país. Com a molt tard el 1135 aC el rei d'Isin Ittimardukbalatu va ocupar Babilònia, expulsant als elamites i establint la quarta dinastia de Babilònia.

Quarta dinastia de Babilònia (II d'Isin)[modifica | modifica el codi]

La dinastia d'Isin es va enfrontar amb Elam i Assíria. Vers el 1080 aC els assiris van conquerir Dur Kurigulzu, Sippar, Shamash, Annunitum, Opi i la mateixa Babilònia. El rei Mardunadinakhkhe va morir segurament durant la conquesta de Babilònia i el va succeir el seu fill. Els assiris es van retirar després del saqueig i la fam es va abatre sobre el país, i es va arribar al canibalisme. Pocs anys després un arameu, Adadapaliddina, va poder usurpar el tron; finalment el 1024 aC, un rei procedent del País del Mar, Shimmashshiku, va poder instaurar una nova dinastia que va iniciar un període de caos polític. Babilònia ja no dominava altres ciutats. Al segle XI va començar la infiltració dels arameus. Aquest període de debilitat i anarquia, que també va afectar Assíria, fins vers el 800 aC, fou anomenat "l'època fosca".

Dinastia del País del Mar (V de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

Dinastia de Bazu (VI de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

Dinastia elamita (VII de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

Vuitena dinastia de Babilònia[modifica | modifica el codi]

La dèbil dinastia vuitena de Babilònia, un simple poder local, fou enderrocada, i finalment Assíria, que des del 800 aC havia començat la recuperació, va ocupar el país i el va convertir en un regne separat però unit a la corona assíria.

Novena dinastia de Babilònia[modifica | modifica el codi]

Sisena dinastia d'Assíria (X de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

  • Pulu (d'Assíria 745-727 aC) 729-727 aC
  • Ululai (d'Assíria 727-722 aC) 727-722 aC

Dinastia Aramea (XI de babilònia)[modifica | modifica el codi]

Setena dinastia d'Assíria (XII de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

Conquerida Babilònia i establerta la corona assíria com a dirigent del país, es van produir revoltes que finalment van portar a la independència sota Mardukapaliddin, el bíblic Merodacbaladan.

  • Sargon (II d'Assíria 722-705 aC) 710-705 aC
  • Senaquerib (d'Assíria 705-681 aC) 705-703 aC

Dinastia tretzena de Babilònia[modifica | modifica el codi]

Dinastia Aramea (XI de Babilònia), restaurada[modifica | modifica el codi]

VII Dinastia d'Assíria, reinstaurada[modifica | modifica el codi]

Senaquerib va dominar la rebel·lió, i va conquerir i destruir Babilònia deportant als seus habitants. La seva mort al cap de poc temps fou interpretada com un càstig dels déus. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus. El seu successor Assurbanipal va constituir un virregnat que va donar al seu fill Shamashshumaukin, però aquest es va acabar revoltant. Se suposa que Senaquerib va conquerir Babilònia i va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, però se sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Senaquerib és del 731 aC. Els governadors assiris enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assiri, el qual es va proclamar rei (23 de novembre del 626 aC).

Dinastia Dakkuri (XIV de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

El caldeu Nabopolasar es va proclamar rei de Babilònia. El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Assíria, la seva principal amenaça. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Assíria i les seves possessions occidentals. Però Egipte va intervenir en favor d'Assíria, i l'exèrcit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur la capital religiosa del país, però fou rebutjat. Llavors van intervenir els medes, poble assentat a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-614 aC. Quan Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida però es va signar un tractat d'aliança amb el rei Ciaxares de Mèdia reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor, es va casar amb la princesa mede Amitis.

Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC) que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Harran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar als assiris i els faraó Necó II va enviar un exèrcit. Josies de Judà, rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resistència, però fou derrotat i mort a Megiddo. Però els egipcis foren derrotats pels babilonis (dirigits per l'hereu Nabucodonosor) el 605 aC a Karkemish

El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions assíries i els egipcis es van retirar a Gaza i Sinaí. Els jueus, rebel·lats contra Assíria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, foren derrotats i Jerusalem fou ocupada el 597 aC; la dinastia de Judà va romandre un temps com a tributaria, però quant es va revoltar, la ciutat fou ocupada per segona vegada el 586 aC i la població deportada a Babilònia (l'anomenada "captivitat de Babilònia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva política gairebé 40 anys després. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor fou Tir, que fou conquerida el 575 aC.

Nabucodonosor va morir el 562 aC i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que fou aviat assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i efímera dinastia

Dinastia Caldea (XV de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

Neriglissar es va fer amb la corona per un cop de palau, i aviat va envair Anatòlia, triomfant a Cilícia i arribant al Taure. Una revolta a Harran va propiciar un cop d'estat del general caldeu Nabònides que va assolir la corona.

Dinastia d'Harran (XVI de Babilònia)[modifica | modifica el codi]

Darreres lluites[modifica | modifica el codi]

Nabònides fou un governat extravagant. Va deixar al seu fill Baltasar (possible inspirador del cop d'estat) a la ciutat i es va establir a Harran i després a l'oasi de Tayma a Aràbia (va incorporar una part d'Aràbia als dominis babilonis), rebutjant el culte a Marduk. El 539 aC Cir II el gran, després de derrotar els medes (550 aC) i conquerir Lídia (547 aC), va fer presoner a Baltasar a Sippar, i va conquerir la ciutat. Mesopotàmia va esdevenir satrapia persa. El fill de Cir, Cambises, fou nomenat virrei. En diversos moments la ciutat es va revoltar sota líders que es van proclamar reis i van governar per curts espais de temps

Cultura de Babilònia[modifica | modifica el codi]

La cultura de Babilònia és molt propera a la d'Assíria, per les influències mútues dels dos pobles. Entre les aportacions més destacades cal esmentar

  • els catàlegs astronòmics
  • el concepte de signe del zodíac
  • la introducció del concepte de diagnòstic en medicina
  • la compilació per escrit de l'Epopeia de Guilgameix, un dels primers exemples d'èpica
  • el sistema sexagesimal que es manté en les fraccions de l'hora
  • nombroses llistes de lèxic que han ajudat a la reconstrucció d'idiomes antics

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Babilim, que és la ciutat de Babilònia sota el seu nom acadià (Bab-Ilim o Bab-Ilu), també esmentada a la Bíblia com a Babel.
  • Torre de Babel

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Babilònia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Babilònia